- Publicitat -
Inici Articles Llengua Vull pensar que sí, que el somni som nosaltres.

Vull pensar que sí, que el somni som nosaltres.

Però per això hem de ser-hi tots els ciutadans, en això oblideu-vos dels partits i partidismes. Qui es vulgui afegir serà benvingut, l’ANC, Òmnium, ERC, JUNTS, CUP, PRIMÀRIES, el Consell per la República, etc. Perquè vull pensar que sí, que el somni som nosaltres, i ho tenim tocar si de debò ho volem, i el TJUE confirma la legalitat dels fets.

De debò que vull pensar amb totes les meves forces, que serà així, com alguns expliquen. Per això hem de sortir de la mirada curta i anar més enllà. El govern és un cau de submissió, ja ho sabem i, per tant, ningú d’aquest govern ha de sobreviure políticament a aquesta rendició.

Dels partits és evident que cada militància haurà de fer la feina de netejar o no el seu partit, si ho creu convenient. La resta, els ciutadans lliures de partidismes, hauran de decidir si fer cas als gestors autonòmics o a les persones que s’estan deixant la pell des del primer dia i que no juguen al joc de la cadira. De fet, sabem que hi ha pocs polítics de la vella guàrdia que són independentistes, però que també estem assistint a la feblesa de molt activistes que davant dels primers entrebancs han esdevingut un bluf. Per tant, la divisió ha de ser sobre la nacionalitat i no sobre les ideologies. No enganyem més al personal.

L’autodeterminació és una decisió legal i democràtica i ben aviat tindrem aquest reconeixement. Però hem d’estar preparats, en conseqüència, preparem-nos!

Cal donar les gràcies a totes les persones que d’una o d’una altra manera, estan treballant incansablement per assolir la independència de Catalunya des de tots els vessants.

Tristament, fins fa pocs dies semblava que ens ho estàvem empassant tot, això no obstant, el govern del cínic MHP Aragonès, juntament amb el maquiavèl·lic Jordi Sánchez de Junts, han traspassat totes les línies vermelles, invisibilitzant per decret, la nostra LLENGUA, la llengua catalana. Però aquest és un punt d’inflexió, que no s’hauria d’haver traspassat mai. I per tant, a partir d’ara nosaltres, hem d’anar per davant dels partits polítics.

He de dir que sóc optimista pel que fa a la sentència del TJUE, i crec que la dimensió del valor que tindrà, vindrà reforçada només per la voluntat del moviment independentista, el carrer. Només llavors haurem entès bé que l’#1 Oct. va ser un referèndum legal, i que és la pedra angular del que farem. Necessitarem el consens d’una Europa que és casa nostra, tot i que té moltes mancances, però és ella qui ens proveirà del reconeixement com estat independent dins d’una Europa confederada. Però per això haurem d’estar preparats per deixar la vida si cal i a explicar amb fets, que la repressió il·legal exercida per Espanya, no ens farà retrocedir. Amb la previsible legalitat de la justícia europea, haurem de ser nosaltres, individualment els que ens haurem d’enfrontar al nostre propi mirall, i decidir si lluitar sabent el que està disposada a fer Espanya, o seguim al sofà queixant-nos de la política que vam votar nosaltres i ni som capaços d’anar a davant d

Si es confirma que l’#1Oct és legal, tenim a tocar el nostre futur. Caldrà però posar-se davant del mirall, i preguntarse que som capaços de fer per assolir la independència de Catalunya i després sortir al carrer a defensar el país de l’autonomisme, de l’avarícia catalana, i de la repressió espanyola.

Nosaltres som la llengua que parlem, amb la que pensem i com ho fem. La llengua catalana es el nostre tarannà, es el seny i la rauxa, és el nostre ball de bastons i l’himne del Segadors, i sense ella no som res, no tenim identitat.

EL 14 de febrer de 2023, es l’últim dia de la inexistent taula de diàleg i el primer dia per revertir aquesta deriva de decepció ciutadana i maniqueisme ideològic fals dels nostres governants, que li diuen pacte. Si la sentència del TJUE, que serà pels vols de juliol, ens dona la raó sobre la legitimitat del referèndum, la farsa de la política no pot ser la nostra excusa per no fer, el que hem de fer.

Cal tocar carrer pressionant matí, tarda, i nit, fins a aconseguir una solució política i pacífica, que vindrà de la mà d’un referèndum d’autodeterminació refrendat, per la sentència del TJUE sobre el referèndum del 2017, i amb les condicions que imposarà Europa -validat per la comissió de Venècia- que és qui ens haurà de reconèixer, com a part integrant de l’Europa dels estats.

Però per això hem de ser-hi tots els ciutadans, en això oblideu-vos dels partits i partidismes. Qui es vulgui afegir serà benvingut, l’ANC, Òmnium, ERC, JUNTS, CUP, PRIMÀRIES, el Consell per la República, etc. Perquè vull pensar que sí, que el somni som nosaltres, i ho tenim tocar si de debò ho volem, i el TJUE confirma la legalitat dels fets.

RECORDEU 🤔⬇️

La vista al TJUE per les prejudicials del jutge Llarena sobre les euroordres serà el 5 d’abril. No hem de perdre detall de la posició de Luxemburg que examinarà les qüestions del jutge del Suprem sobre les ordres de detenció del MHP Carles Puigdemont i els exconsellers.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular