Divendres, juliol 30, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Polítics VOSTÈ JUTJA.

VOSTÈ JUTJA.


Fins aquí arriba el procés pels ostatges.

El procés final de desescalada, d’absoluta rendició dels partits polítics al menys en la basant interna tot i que avuí hàgim vist crits d’independència i frases fetes molt emotives als sortir el presos polítics de la presó. I em faig meva, per demanar explicacions, la frase del poeta català Miquel Martí i Pol, del poema Ara Mateix, quan diu:
“I som on som; més val saber-ho i dir-ho”.
Res a dir de les decisions personals d’uns éssers humans segrestats pel règim del 78. Però del procés, volem saber on som!

Ara és el moment, “i som on som; més val saber-ho i dir-ho” i ara és el moment, EL MOMENTUM de ser sincers.
Seria bona aquesta mena de neteja tensional, tot i que encara queden polítics a l’exili, però diria que per les negociacions PSOE/ ERC, i un cop Meritxell Serret ha retornat als braços amorosos de la justícia del jutge Llarena, el que puguin dir el presos polítics alliberats, no serà important ni crearà cap conflicte en les negociacions internes que segueixen. El fet evident es que potser queden són “alguns serrells” com diria Jordi Sánchez pero ja d’un capítol per molts d´ells i elles, tancat. Però ara ja està, els presos polítics son en llibertat vigilada, sota l´amenaça de tornar a presó si diuen que ho volen tornar-ho a fer. Curiós, sabent que mai ho van fer.

Però això el que necessitem ara els ciutadans, és jutjar dialècticament als nostres líders polítics de manera ètica i sobretot pràctica. Ara ja no valen aquells comentaris que he escoltat aquest anys en petit comitè de polítics i votants intentant explicar-me que “ara no els podem criticar”, o “Jo no sóc capaç de criticar-los perquè són a la presó. Quan surtin ja els demanarem explicacions”. Doncs bé ara ja hi som, ja estem en aquesta situació i ara cal respondre a les preguntes de la gent.

/

Recordeu el programa Vostè jutja? Els que ja tenim uns quants anys ja, el recordem amb molt de carinyo i sota la dirección de Joaquim Maria Puyal. Doncs podem fer un programa molt semblant, on em permetria afegir un únic canvi. El d’incloure preguntes incisives sobre el tema que es posa a debat, i que arribarien per hashtag directament per les xarxes, sense cap mena de filtre, ni censura prèvia per part dels polítics.

IMATGE DE GOOGLE

El carrer vol respostes. Ja no es pot anar amb la pena, ni en victimisme. Si ells i elles han acceptat aquest indult, que és un insult, és per egoisme personal legítim, però. Tanmateix seria de justícia social que els polítics i activistes socials, com a líders del procés, ara expliquessin als ciutadans que van voler fer, i fins on van voler arribar. Alhora sóc conscient que això no succeirà mai, perquè la ratera és molt gran i els segrestats ensinistrats corren entre els passadissos de la llibertat i en formen part de l’experiment de manipulació judicial espanyola sense saber-ho. I segurament em diran amb un somriure complaent que ells ho farien, que no tenen por, però que el que no poden fer és facilitar-li proves a l’estat repressor, que encara està encausant a més de 3.000 persones innocents, i que qualsevol cosa que diguessin ells seria una espasa damunt centenars d’innocents. La meva pregunta seria que quina prova podrien tenir d’uns fets que no són delictius i no van succeir mai? De fet tots en formem part d’aquest experiment, d’una manera o d’un altre, amb efecte manipulador, que ens atrapa a tots, perquè tots, un dia de manera inconscient o “ajudats”, van començar a cedir una mica, fins i tot segons abans de reprimir-nos.

Potser per això el dia de l’alliberament parcial i reversible és un dia plujós i gris, la naturalesa es sabia. Potser és que el país plora de frustració, i de ràbia, en veure a nou persones i les seves famílies felices de retrobar-se per fi en la farsa i d’una falsa llibertat, donant per fet en aquesta acceptació de què són culpables de no haver fet res.

dibuix TELEGRAM

Avui seguim visualitzant el procés enmig de les nostres pròpies contradiccions, contents amb les engrunes i malfiats en les victòries, intentant tancar un ull mentre l’altra mira de reüll, al seu voltant.

Seria bo veure asseguts, als 3 partits polítics del procés en el plató d´en Vostè Jutja, on en Rafeques ens podría garantir un judici com cal.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -