Diumenge, gener 23, 2022
- Publicitat -
Inici Articles Polítics Valtonyc, Rufián, i els borratxos de la barra del bar de...

Valtonyc, Rufián, i els borratxos de la barra del bar de Twitter.

Ha estat un dia d’èxit per l’independentisme català de la mà d’un noi, en Josep Miquel Arenas, més conegut per Valtonyc. Mallorquí, venedor de fruites i verdures que a hores lliures escrivia lletres de rap. Vet aquí que a Pablo Iglesias li devia agradar una mica el que feia perquè va contactar amb ell perquè li escrivís un rap, contra la monarquia, per la campanya del seu partit.
A partir de llavors, Valtonyc,  la vida de Josep de Mallorca va fer un gir de 180º. Va ser denunciat, imputat i sentenciat per la injustícia espanyola. Tenia 18 anys.

En ple procés d’independència i veien que no es produïa el trencament amb Espanya, establert després del referèndum, Valtonyc va prendre la decisió d’exiliar-se, perquè considerava que ell també era un represaliat del règim, i va decidir anar a Brussel·les.
És cert que tots aquests anys en Josep no va tenir cap mena de suport de Podemos ni de Pablo Iglesias ni d’Ada Colau, ni de l’Ernest Urtasun, un eurodiputat de PODEMOS, molt català, molt progre, molt solvent, però personalment un hipòcrita que li devia “pillar lejos” passar-se per casa del Valtonyc ni que fos per donar-li el condol per la mort de la seva mare.
Aquests polítics estan tan ocupats venent unicorns, que s’obliden sovint dels vius i últimament també dels morts.

Per tant, en Josep ha estat vivint, treballant i socialitzant amb el grup d’exiliats com el MHP Puigdemont, els eurodiputats Comín i Ponsatí, Anna Gabriel,  Lluís Puig, i amb companys i familiars d’aquests polítics, i això fot molt i fot molt mal, aquí no ens vol bé.
El problema es fa present, quan els que se suposa que estan al teu costat no està gaire cofois i se’ls hi nota massa. O quan veus que amb la unitat jurídica de l’exili i comencen a arribar les sentències – i aquesta d’en Valtonyc és molt important – i que en escalada guanyadora aniran posant a Espanya i a les seves clavegueres al nivell de Polònia i Turquia, i el silenci d’algunes persones és escandalós.
Pares l’orella i en lloc de crits i esglais, tot són xiuxiuejos, i et preguntes si està succeint alguna cosa, que no sabem??

Tenim un Valtonyc eufòric amb la seva sentència perquè la justícia belga el reconeix innocent i lliure, i és feliç. Però que també creu que ha arribat el moment de dir que se sent trist perquè s’ha sentit sol, per part d’alguns partits i associacions durant aquests 3 anys que s’hi han estat omplint la boca de missatges falsos com per exemple, Òmnium cultural -més dedicada a la lluita borbònica que a la llengua o als ciutadans republicans, que a la unitat independentista. I a qui ell denuncia que tot haver-los demanat ajuda en un moment molt crític, ni l’associació més gran de la llengua catalana, ni el seu president Jordi Cuixart, ni el vicepresident, ni la mesa administrativa, ni ningú, van moure un dit per ajudar-lo.

Jordi Cuixart escribe una carta desde prisión a Valtonyc: “Lo podemos todo”

Fins aquí podria semblar normal un home ara feliç que un cop ha passat tot, explica com s’ha sentit tots aquests anys. El que no és normal és la campanya de part d’un partit polític que a la cara només la Marta Vilalta, que és com “el comodí de la trucada” i segurament el perfil oficial d’ERC, han celebrat l’èxit judicial, però ha estat més que evident el silenci obligat, ” prietas las filas ” de la resta de representants en felicitar el raper, i l’allau de trols de la bombolla de Twitter atacant a un noi que si ha demostrat alguna cosa, és que ha deixat de ser noi i és un home amb les idees molt clares. En Josep ha aprofitat el temps per estudiar, millorar i seguir sent conseqüentment, amb les seves idees.

Però sobre tot en Josep no té cap mena de motxilla i no depèn de ningú, i això el reforça.

Els que sempre solen parlar malament de les xarxes i sobretot de Twitter, són els mateixos que poden arribar a tenir fins a 900.000 seguidors, que segons les seves paraules els deuen considerar uns borratxos enganxats a la barra del bar.
Els que no els seguim, tenim el mal costum de mirar altres perfils i fixar-nos com entre ells es donen instruccions, perquè diguin uns el que no poden dir ells, els polítics. Però aquest cop això s’ha sortit de mare, i la campanya contra Josep Miquel Arenas, Valtonyc és denigrant, digne de mafiosos de baixa estofa, un bumerang que se’ls hi havia de tornar en contra en algun moment.
Un cop han llençat tots els budells, arriba en mig de la tempesta, l’abandonament de la taula de diàleg per part de “Farsanchez” sobrenom perfecte creat per Jordi Galves, i totes les mirades van en direcció a Gabriel Rufián i, per tant, a ERC, per la nefasta negociació amb un balanç de “a cambio de nada”. I és quan els seus 900.000 borratxos més els milions de borratxos de milions de ciutadans enfadats, que surten de la mateixa barra de bar dels mateixos mafiosos del partit, i han demanat una ronda per tots. Es diu karma. Però tots tranquils que a la següent ronda és quan els seus mafiosos el fan, Sant Gabriel.

Aquí ho teniu👇🏾

Ja sé que molts “polítics” no els interessa llegir aquest article, ni fer-lo córrer, però malauradament el que explico és un reflex de les seves pròpies catifes, i seria bo que sabessin que els votants no som idiotes.

Per cert Òmnium cultural no ha respost a Valtonyc i ERC no està contenta. Les reflexions de tot plegat, us les deixo a vosaltres, com sempre.

Demà comença un nou any, el 2022. Intentem e tres tots si us plau, que sigui l’any de la independència de Catalunya  ✊


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -