Dissabte, novembre 27, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Queixa Un votant de JUNTS...

Un votant de JUNTS…

Un votant de JUNTS, no es pot creure les paraules que en Jordi Sánchez va dir disculpant a ERC, el seu soci de govern de la Generalitat, sobre si eren ells o el PSOE, els que havien vetat als presos polítics de Junts, a la taula de diàleg.

Un votant de JUNTS, creu que el seu és un partit nou, que aglutina diverses ideologies i que vol sumar. Per tant no entendrà el que està fent la cúpula del partit, permetent que els pressupostos catalans acabin sent les engrunes on es dirimeixen més, els odis i les venjances partidistes, que la feina que cal.

Un votant de JUNTS, ha pogut entendre perfectament les negociacions a Madrid dels pressupostos espanyols de la mà de la diputada Míriam Nogueras @miriamnoguerasM. Ella sí que ha deixat clar que ella és qui negocia i no està per fer amics, ni permetre que part de la cúpula li digui el que ha de fer. La Míriam va seure a negociar una proposta potent i exigint efectes immediats i amb proves per avançat en les negociacions. Una bona idea, després que l’estat hi ha incomplert amb Catalunya des de el principi de l’autonomia, i en tots els acords.
La resposta de l’estat va ser un no rotund, demostrant que el poli bo, el govern socialista, més progressista de la història, és exactament igual que la resta de partits al servei de l’imperi. Immediatament la diputada catalana independentista, va entendre aquella resposta com la fi de les negociacions, i així ho va fer saber.


Els votants de junts hauran agraït la transparència i la rapidesa en destapar la farsa del diàleg, de la taula i del sit and talk que es volia fer extensibles a Junts a Madrid, però que sota la direcció de la Miriam Nogueres, ha estat impecable, no deixant-se embrutar.

Però els votants de JUNTS també volen saber perquè l’eurodiputat i legítim president Carles Puigdemont no forma part de l’equip de treball del govern autonòmic català ni de les negociacions bilaterals del partit que ell n’és president i que sorprenentment ho confia a un Jordi Sánchez, que al gust de molts hauria d’estar desenvolupant un màster sobre el sí de les plantes carnívores en la via làctia i no com a secretari general d’un partit que diu aspirar a formar part d’una Catalunya independent en forma de república.

Explica a quin el vols escoltar el vicepresident de JUNTS, i conseller del govern legítim, en Jordi Turull, que la diversitat en els partits és molt bona, que personalment ho veu com una manera eficaç de sumar., i que personalment es del que mes orgulls está. En el gruix li diria que té tota raó, però en el detall i a la pràctica s’està veient que alguna cosa no rutlla, que en les línies i més si són vermelles, la formació acaba fent un dibuix incongruent.


El votant de Junts, es pregunta MHP Puigdemont, si la confrontació intel·ligent es fa així?


Ser president d’un partit, on dius que no decideixes res del que passa dins de la formació, però que formes part del govern autonòmic com a cap del partit i soci de govern, no s’entén. Mentrestant a Catalunya la democracia s’estreny d’una manera vehement i l’imperi gaudeix de passejar-se des de fa més de dos anys, per la colònia tantes vegades com vol, de la mà d´en Felip, el Borbó del “A POR ELLOS”

Crec que el que vota a JUNTS espera moltes coses, i sobretot respostes concretes. No vol divagacions del mentrestant que ja fan altres. Necessita saber què s’està fent, i sobretot tenir la certesa del fet que no sustenta un altre casa que també practica la vella política de “qui dia passa, any empeny”.

Crec que qui vota a JUNTS el que vol és que les decisions que es prenen, es facin efectives, i no crec que vulgui ser la fotocòpia de l’erkivergencia que tan bé ha funcionat a curt termini per algun partit, però que està sent nefast per Catalunya, com s’està demostrant aquests dies.

Els votants de JUNTS esperen respostes contundents i, estan veient demostracions que fan creure que el camí es posible, i d´altres que no. Pero no passa res determinant i la paciència del votant, no és infinita.

El votant de JUNTS, no vol creure el que li diuen els mitjans de comunicació, del fet que JuntsxCat fa el mateix que ERC, però que només li posa un nom diferent.

El votant de JUNTS esperava la fortalesa del conseller d’economia Jaume Giró quan va dir fins fa pocs dies que els pressupostos estaven fets perquè fossin aprovats per la CUP i en canvi ara s’estan tramitant perquè agradin als Comuns. El conseller és conscient que treballa com gestor d’una autonomia i entén perfectament, que cal superar els últims pressupostos, i això no l’impossibilita per ser una independentista que sap de números i de gestió. Així i tot, a la gent del partit, de la militància i fins i tot dels votants del partit, se’ls hi ha d’explicar per no caure en l’efecte de què el votant pensa que l’enganyes i per tant et diu que no et votarà més i el que no t’ha votat mai, li faràs perdre les poques ganes que tenia de fer-ho.

Això si, el conseller tambe posa en evidencia, que no avancem només, per les qüestions que evidencien que els grans partits independentistes, son incapaços de treballar units, sino tambe perquè algunes minories per sort, de les minories, no saben sumar, acostumats com estan a restar per sistema.

És evident que l’impàs breu que va suposar el referèndum d’autodeterminació, va ser més important i transversal per algú com en Xavier Trias, de CIU i exalcalde de Barcelona, i millor gestor de la capital de Catalunya que sí, que es va creure que la democràcia era per tothom, mentre la lawfare espanyola treballava contra ell, i servia a partidismes anomenats antisistema, i a espais de falsa globalització, amb vots manipulats de falsa independencia, adduint que ells no eren la casta, i que ara formen part del sistema, o ben aposentats contra la casta, que deien rebutjar.

Però els votants de Junts, crec que no volen estar a ERC ni a la CUP ni al Pdecat, perquè no volen repetir experiències traumàtiques, i perquè li van veure un futur a un partit amb una nova manera de fer. Però quan un Josep Costa ha de marxar, per poder seguir dient el que diu, i quan la candidata a la presidència a la Generalitat, per JuntsxCat, Laura Borràs ha preferit ser presidenta del parlament, que estar participant en el govern de la nova normalitat per no haver-se de trair a si mateixa, és que alguna cosa no rutlla del tot.
O quan veus a diputats novells, que tots podem intuir s’estan plantejant que fer, per no trair les seves conviccions, llavors és que color del partit, ja no blauverdeja, sinó que directament marroneja.

Un votant de JUNTS podria pensar que la unitat que diuen els partits polítics que no existeix, en el fons no s’ha trencat mai. Podria pensar que una aliança política interna ha existit sempre i es diu conservadorisme social, polític i econòmic, moviment que fins i tot practica la CUP tot fent més o menys escarafalls, van aprendre que menys pancartes, són més vots, i a moure’s en el camí del tuit ràpid.

I si un votant de JUNTS, ha llegit fins aquí, és perquè creu que puc tenir raó i per tant és:

  1. Un votant que pensa i ho fa de manera autocrítica, és per tant un votant fidel només a qui li respon amb fets, i no amb encícliques.
  2. Més aviat que tard decidirà, sí en el lloc on està, ajuda a la nació catalana, o la perjudica.
  3. S’haurà de plantejar si el canvi que ha intentat, està sent per uns quants, o per la causa
  4. Farà bé de demanar a la cúpula en els pròxims dies, una votació interna per decidir cap on va el partit, perquè els esdeveniments així ho requereixen.

Si aquesta votació explica que la MAJORIA de la militància diu que vol seguir amb el mateix full de ruta i amb aquests mateixos personatges que no només no serveixen per avançar, sinó que aturen moviments valents, serà perquè tots els militants que són els que poden votar en els referèndums interns, formen part de la institució espanyola més gran que existeix a Catalunya i no es diu DIBA, que és la segona, sinó la Generalitat de Catalunya i el seu funcionariat, que és la primera. Una macro mamella de la qual, es vol seguir xuclant. I d´això també s’haurà d’extreure una reflexió, si es vol ser un puntal de país.

Que ens estiguin robant l’autonomia davant dels morros, els jutges, i el govern més progressista de la història de l’imperi, és només el detall de la poca esma que tenen els independentistes a fer res. Els que han reculat i ja els va bé tot més enllà de ploriquejar contra el franquisme i el feixisme sense moure un dit, perquè això els ha donat els vots per presidir per fi la Generalitat de Catalunya, i els que diuen que volen fer però no es mouen de peons en la partida d’escacs.

És evident que quan semblava que anàvem junts, diuen ara que no teníem res a fer, i menys si només utilitzàvem els lliris. Per tant, la divisió voluntària l´entenc com l´estratègia de què se’ns mengin per sopar, adduint que ho fan els altres.

Pòster és cert que ERC ha arribat al cim d’on podia arribar, i el seu destí no pot ser més enllà que formar part d’un tripartit governat per l’enterramorts Illa, com diu l’historiador i assagista Agustí Colomines @AgustiColomines


Potser el cim de la CUP, van ser els 11 diputats, amb els serrells retallats i les camisetes reivindicatives que ara, ja mai fan servir., precisament per la seva incongruencia.
Potser el PDeCAT està destinat a regalar avui els pressupostos espanyols, per tal d’aparèixer en alguna piulada. Al servei del “mas vale que hablen de ti, aunque sea mal” com a colofó, i de camí, a la irrellevància política.
I potser de Primàries podria ressorgir alguna cosa més del que va quedar a primera fila. Com en tots els grups, alguns tenen grans idees i voluntat per fer-les efectives, però no van tenir la visibilitat per poder-les ensenyar.

I potser JUNTS només està començant, i és un nadó que vol deixar de gratar per terra i es vol posar dempeus. Potser JUNTS està destinat a ser el partit del futur, de la transversalitat de l’independentisme. Potser JUNTS aprendrà que els partits ja no son lideratges, sino maneres de fer i de ser, precisament com diu el seu últim eslogan de campanya. Potser JUNTS aprèn que no s’ha de tenir por si el que tens darrera no es una única persona que decideix, perquè te molt vots assegurats, sino perquè té la força de la gent que treballa en equip i que està disposada a deixar-se la pell i el càrrec, per un país millor.


Potser sí, que JUNTS serà el futur, però res ho indica de moment, i els votants no són cecs ni sords. Espero que tampoc siguin muts, així que aquí us deixo un bon consell, “APRETEU”.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -