Dijous, octubre 28, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Social Un BLUF, i la conversa amb la Isabel Bargalló.

Un BLUF, i la conversa amb la Isabel Bargalló.

Parlant amb la Isabel Bargalló @Elsabem sobre aquesta mena d’ídols caiguts que són els nostres polítics, i de la nostra història més recent, li feia la reflexió del fet que no podria ser que Espanya hagués fet ostatges per reprimir a la població, i que aquestes persones, tinguin aquesta mena de paternalisme amb la gent o com si tinguessin l’oracle de la divinitat, però són humans amb els seus defectes i virtuts com, la majoria de nosaltres. Persones que han acabat en personatges de si mateixos. Possibles líders, que han acabat sent un bluf.

– Mira Sara, el cert és que ells han pres una decisió que és recular, i aquí l’única solució que tenim és que alguns no ho volem fer, perquè no ens aprofitem de cap situació, ni mengem del partit, ni mengem de l’associació, de l’entitat, ni tenim prebendes, on persones més o menys vinculades, però abans anònimes passen a ser protagonistes de xerrades, i sopars.

SLE- Això també pot passar, perquè la gent té la sensació de manca de lideratges, o com a mínim que no els facin passar vergonya.

– Potser sí, per què saps? Això no deixa de ser una cosa que ens agrada. Mira, hi ha una reflexió que em va sorprendre i que va dir un dia en Raimon, i em va semblar interessant, encara que després va acabar fent el paper de la trista figura i va dir “jo no sóc indepe”, es va jubilar de cantar, i no se n’ha sabut res més. Però com deia, ell va dir una cosa molt interessant, “hi ha gent que la seva ètica, la seva moral, ha sobreviscut a la presó i la tortura, però no ha sabut sobreviure a l’elogi i a la lloança”. Es aquest moment que et fan la pilota, et supera, i et sents com un ésser absolutament superior i això a molts dels presos i imputats els hi ha passat, i a d’altres els hi està succeint ara, i fan aquest paper, aquest joc, que és absolutament pervers.

SLE- I creus que això vindria programat o seria una cosa espontània?

– Diria que és espontània, tot i que la persona o l’entorn després u aprofita, En política com ja anem aprenent, s’aprofita tot

Per altra banda, aquest idea, de què ens poden dir el que podem fer, o no podem fer, el que hem d’opinar i el que no, perquè hem de ser molt civilitzats, no és certa, no hem de ser molt civilitzats, és a dir, davant d’un estat que t’és enemic, tu tens davant un enemic. I tot i que tu decideixes lluitar per la via de la no-violència, no vol dir que cooperis amb l’enemic, que és amb el que en tots els respectes no li perdonen a una de les persones que han apartat i hi han col·locat en l’ostracisme que és el MHP Torra. El president va dir, “jo no trauré la pancarta, veniu a treure-la” “jo no us pagaré la multa, m’haureu de prendre els diners del banc” i diria -si tingués autoritat, perquè tinc tot el govern en contra, tancaria el país (confinament al febrer 2020) i no va tancar el país per la pandèmia, però va tancar Igualada, que això sí que ho podia fer., i aquesta persona no la toleren, perquè no ha cooperat, amb l’estat espanyol.

http://www.elpunt.cat

SLE- Vist així, tindria més sentit.

-Sí, perquè mira el tema de ser pacífic…

SLE-Un tema interessant, que porta generalment a confusió.

– Exacte,

1) El tema de ser pacífic, de ser no violent, no implica ser cooperador, aleshores la primera de les qüestions és, no em vaig lliurar, que vinguin a buscar-me, o sigui, considero que l’exili no està bé, em quedo aquí a donar la cara, però si em volen que em vinguin a buscar a casa.

2) No parlo en espanyol en el judici, i exigeixo un traductor, i si no, ja començarà el judici quan calgui, jo contesto en català i si no volen, doncs no és el meu problema. Tot això que ells no van fer, es va veure perfectament que ells cooperaven amb els seus enemics, és a dir, ells estaven cooperant. I diria que quan tu ets un presoner de guerra, al teu principal objectiu és fugir, per donar-li feina al teu enemic, però no, nosaltres no només no li donem feina, sinó que li posem en safata, anar la garjola, que ens esperin, quan ens donen festa dos dies?, sortim de la presó i tornem alhora, i llavors des de les nostres entitats ja tota una sèrie de gent amb bona fe, n’estic segura, que han estat a tots els moviments d’escoltes com jo mateixa, que van a les garjoles a dir-los, hola, adéu, i bona nit. Jo he de dir que no he anat mai a les garjoles, per què és una de les coses que em vaig negar, vull dir que és generar tot aquest joc, que és un joc estúpid i, aleshores, tot això ho troben fantàstic, però Meridiana resisteix no ho troben tan fantàstic, i per què em diràs?? Perquè #MeridianaResisteix no els hi fa el joc, perquè no depèn d’ells, i com que a més a més no els agrada com funciona MeridianaResisteix, perquè els que fan ells és NO COOPERAR i això no els agrada, perquè el que volen és que cooperis amb el règim, puix resulta que es deixa que aquest moviment sigui ocupat per altres espais, que no tenen per què ser independentistes, i així es rebaixa un altre punt de tensió indepe.

SLE- Veurem ben aviat com es va desenvolupa tot plegat. El que més importa ara, és que la gent sigui conscient del que passa i perquè passa, i no deixar-se manipular.

– Aquesta és una feina que haurà de fer tothom, per aquest o per altres moments crítics, que segur haurem de viure.

SLE: ha estat un plaer com sempre parlar amb tu, Isabel.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

DREAM TEAM?

El Consell de la gent.

Sí se puede, Rufián?

KRLS.

- Publicitat -