Dissabte, maig 15, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Social Twitter i els hipòcrites.

Twitter i els hipòcrites.

Sempre havia pensat que el periodista buscava la veritat i ha resultat que el periodista és el community manager del polític, que utilitza al ciutadà com ho fan les multinacionals.

Segur que un honest/ honesta periodista, seria capaç de detallar en un article, centenars per no dir milers d’articles sorgits d’una piulada de Twitter del mitjans on ni s’han molestat a aprofundir en la notícia?
Quants periodistes amb un sous ridículs els fan passar tot el dia fent còpia i pega de tuits, piulades o de fils de Twitter per omplir pàgines?, jo mateixa que ni sóc periodista ni tinc un mitjà subvencionat ho utilitzo per fer referència en els meus articles, piulades que trobo molt interessants.

Estem assistint a la desfeta del quart poder que no és independent ni tampoc és professional, i tampoc tenen opinió pròpia, ni informació per donar. Tots sabem quan obrim un diari de quin partit són, o quina ideologia els hi paga millor i és tan greu com que no se n’amaguen en utilitzar fakes news si convé que poden proporcionar a fiscals delictes inexistents que també utilitzaran els jutges com ja vam veure amb el judici al procés, on van fer servir per a una acusació de rebel·lió, piulades pacífiques per manifestar-se. O fins i tot s’han utilitzat piulades de polítics famosos marcant llistes negres amb titulars de premsa ocasionant com dic greus efectes secundaris personals, econòmics i judicials a persones acusades injustament.


Però com vau veure ahir en el @FAQSTV3, els polítics i els periodistes està en contra de Twitter. Això vol dir que Twitter està fora del seu control i això no ho poden permetre. De fet no ens han prohibit manifestar-nos perquè no poden fer-ho legalment, però els polítics (amb l’ajuda del PROCICAT) ens han reduït la mobilitat “casualment” amb dies que podríem tenir les ganes i el temps (a qui encara tingui feina) de manifestar-nos, com les hores del toc de queda de les nits o els caps de setmana o festius que és quan se solen fer les manifestacions. I per tant ens tenen ben tranquil·les en el sofà i intoxicant-nos amb titulars de què cal ser empàtics quan el que passa és, que hi ha una gestió nefasta general i que els periodistes callen. I clar, tot això té un cost, que és que la gent està FARTA, i un dia potser des d’una piulada on una persona escriu un tuit o fa un fil, o comparteix un bloc o una web, comencen a dir coses que ni els periodistes ni els polítics volen que se sàpiga i és que no només és Espanya qui ens oprimeix. També el sistema català el “sotogoverno” ha decidit que el procés s’ha acabat i ens volen obedients.

Ahir va estar molt clar com funciona això de la manipulació quan es va convidar el professor Cotarelo en un debat sota pressió per part de la presentadora, perquè ella és coneixedora del fet que el professor té més dificultat perquè vol expressar-se en català -qüestió que li agraïm enormement i explícitament, però que dificultava la fluïdesa del debat-, quan intentava explicar què pensa del full de ruta dels 3 partits que diuen anomenar-se independentistes, el perquè no hi ha pacte de govern o per què creu que sé l’ha vetat aquests últims anys a TV3. Per mi, va ser evident que la invitació al tuitaire Ramón Cotarelo va ser precisament pel rebombori mediàtic a les xarxes per portar al @FAQSTV3 la setmana passada al programa segurament a un magnífic escriptor com diu la Pilar Rahola, però per mi personalment a un senyor amb moltes mancances personals, inflat de frustració i amb idees manifestament antidemocràtiques, però també per blanquejar un programa ja molt decadent i especialment espanyolista, que veu baixar la seva audiència de manera progressivament preocupant.

Com podeu veure no parlaré del Sr. Huguet. Ell sol es va retratar, només faré referencia de que potser es cert que ell no va a TV3 des de fa 10 anys. Segurament es perquè a ell si li veu massa el llautó i ERC prefereix posar actors mes moderats a la escena mediàtica. Als hiperventilats de la cúpula, deixen els vòmits per als articles d´opinió, sabent que son menys persones qui els llegeixen (creuen que el ciutadà es inculte) i per tant es poden fer les víctimes de les respostes a la xarxa, per la tele.


I aquesta és la meva opinió. Espero que això no sigui causa d’un nou delicte d’aquesta gran democràcia que és Espanya. El delicte d´opinar diferent, de manifestar-se a deshores o disgustar al rei, i ara insultar desde Twitter i que això porti multes o a presó. Però també tenim posat un ull en la Generalitat (on seguim a l’espera de sentències, i desde on sabrem quan menteixen o no els polítics amb allò de què la Generalitat és acusació de manera automàtica de qualsevol denúncia dels mossos, fins i tot sense tenir proves, només amb la denuncia verbal del funcionari)


Estic preocupada des de fa temps vien el menyspreu que tenen els presentadors i o els tertulians sobre el que pensen els ciutadans i per tant sobre els ciutadans. Sempre havia pensat que el periodista buscava la veritat i ha resultat que el periodista és el community manager del polític, que utilitza al ciutadà com ho fan les multinacionals. Per a ells només som punts de venda dels seus productes i està clar que no estan disposats a perdre ni un de sol, perquè els s´hi va la comissió a final de mes.

Fa temps que em pregunto per què vaig crear saralidiaester.cat i tot i està molt cansada, segueixo. A mi no em paga ningú i els subscriptors ajuden al manteniment de la web que no es fa sola, i sabent que sense l’ajuda dels que em segueixen és impossible seguir, però és que no em puc aturar.

Intento donar veu a qui vol dir la seva, i intento fer valdre a persones que crec potents d’aquest país que no tenen finestres d’oportunitat, perquè estan sempre els mateixos, en els mateixos seients i amb els mateixos sous, mentre escric la meva opinió d’allò que veig. Els polítics i els periodistes ens heu deixat sols als ciutadans demòcrates, i ens hem hagut de buscar la vida, alguns al carrer patint penes de presó i multes amb solitud mentre us han ajudat col·lectivament a vosaltres amb les multes i donant suport a les vostres famílies, mentre teniu un sou que nosaltres no tindrem mai, però que ja firmarien alguns per firmar ara mateix un sou precari per tenir un plat a taula. Però també a d’altres que amb els dits ara ja som potencialment criminals de Twitter i amb l’agreujant d’escriure també articles d’opinió, perquè físicament al carrer no fem servei i potser fins i tot fem nosa, només perquè vosaltres ja no hi sou. I em sembla molt bé que el Sr. Roures vagi de progre passejant-se com un home perseguit per les TV amb la seva equidistància falsa, però jo no puc oblidar-me de què fa negoci en les dues bandes del conflicte, i que al final resulten ser uns comissionistes de la repressió aquells que diuen haver sigut “intermediaris del conflicte”, com el cas de Jaume Asens, que va començant bé posant en contacte a Gonzalo Boye amb els exiliats, i ara treballa pel sistema que vol empresonar al seu company i amic advocat.
I si teniu algun dubte, mireu si no que ha passat en el cas del president Urkullu, que des d’aquella suposada mediació entre Rajoy i el MHP Puigdemont el partit PNB ha omplert “el peix al cove” fins límits insospitats (suposo que és que s’han pres la revenja del que feia Jordi Pujol aprofitant que estàvem en temps d’ETA. La diferència és que aquí disparem amb lliris i s’hauran cremat 50 containers).

Així que menys lliçons i repeteixo l’oferta que he fet al principi de l’article. Si hi ha algun/a periodista honest/ta, capaç d’escriure un article documentat de quantes pàgines han omplert els diaris que es fan dir d’informació amb investigacions pròpies, i quantes s’han fet des del “copia i pega” de les xarxes, o quants titulars s’han publicat sense veracitat, simplement per canviar el panorama polític a partir de les xarxes que els molesta tant i especialment des de Twitter??

Vés a saber si seràs una persona valenta o tindràs por a fer-ho, potser podràs tenir un futur brillant en els mitjans futurs que no s’han venut encara, o potser serà la seva tomba professional, avui. O qui sap si ara seràs invisibilitzada i en les pròximes generacions serà un referent, perquè la veritat t’haurà portat a presó i els teus propis companys hauran tirat la clau.

Ara veurem qui s’apunta a destapar el mercenariatge del quart poder.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes. Amb la subscripció rebràs capítols de la novel·la Mémé, articles en exclusiva i un resum setman

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -