Dijous, setembre 23, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Queixa TOT A PUNT?

TOT A PUNT?

Parlem de gestió de salut? Si, parlem-ne, perquè parlem molt de pandèmia, de virus i de vaccins, però molt poc de malalties, malalts i empreses de salut i de gestió, sobretot de gestió.

Estic preocupada perquè com la majoria de ciutadans tenim malalties psíquiques i físiques alguns les tenen cròniques i d’altres de manera greu no troben l´espai necessari perqué la pandemia ho te tot ocupat, tenim una mica de tot, i ens trobem desvalguts. És cert que la vida és part de la mort, i que l´evitem constantment com podem. De vegades de manera conscient i altres de manera inconscient. De vegades amb sentit de l’humor, i moltes més segurament amb tristor i sense mirar enrere, per què. “La vida és un tango” que deia aquell.

Però em preocupa molt la gestió, la gestió de tot evidentment, però la gestió de la salut principalment, la gestió de com en el meu país cuidem de la salut. Perquè si no hi ha bona gestió, no hi ha estructura sanitària que em pugui ajudar a intentar sobreviure.

És cert que tenim la possibilitat de la sanitat pública -alguns els poden pagar mútues i cada vegada menys anar per la privada – però la meva insistència és quina gestió pública s´està fent en un moment de pandèmia per la salut ciutadana.

No és cert que la sanitat pública sigui gratuïta, i per tant és molt important la bona salut de la gestió social i econòmica per donar a la sanitat aquests mitjans tan necessaris.

Aquest cap de setmana a Catalunya ens han obert les portes a una mobilitat difícil d’entendre perquè jo no puc anar a veure a la meva mare, una persona gran i de risc i que està sense vacunar perquè duien els que gestionen la pandèmia, amb el Dr. Argimon al capdavant, que els sanitaris havien de “prendre l’aire”… No sé si respondre-li que l’aire avui dia és perillós, per si no ho sap, tanmateix no sé si entendria la meva ironia -però la que sí que podria fer és traslladar-me a Vaquèira-Beret si és que tingués cales per fer-ho, és clar.

És cert que l’autonomia ens permet gestionar la salut a Catalunya gràcies al fet que ara Pedro Sánchez, el millor president espanyol de la millor democràcia Europea, ens ha retornat la gestió sanitària després de l’estat d’alarma. Però els milions d’euros d’inversió no arriben ara i com no han arribat mai, i tenim un dèficit sistèmic per culpa de les afinacions de CiU pel malbaratament dels tripartits; la manca d’inversions d’Espanya i “l’afinament “del PP del sistema sanitari català, amb la seva colònia preferida.

Però siguem sincers, tenim una institució que és gestionada de manera deplorable i s’ha de dir. Perquè amb el poc que tenim, i la poca disposició a canviar lleis que ajudin al sistema, sumat a un estat espanyol ens obliga a menjar-nos els nostres propis vòmits, i amb uns gestors ineptes, uns polítics incapaços de desobeir per la vida, això no ho pot tapar ni el procés ni la repressió ni la pandèmia.

Estic veient amb preocupació que en molts casos davant dels partits tenim persones incompetents rodejades d’assessors encara més incompetents – que són més quotes de xarxa del mateix partit- per fer una feina que haurien de fer professionals del ram.

Em pregunto molts cops perquè en diuen d’això nacionalisme com un atac i un menyspreu? Catalunya ha de ser un estat propi per protegir la seva llengua i la seva cultura i no volem que els veïns ens gestionin res. No sóc millor que els meus veïns, però vull intentar no sé com ho són ells amb nosaltres, i sobretot no ser pitjor.

Em preocupa que la conselleria d’interior no protegeixi al ciutadà davant de l’extrema dreta ni davant de les injustícies dels jutges i que demana reforços a la guàrdia civil per les mesures sanitàries que foten pena de complir. I em preocupa que la conselleria de salut estigui més amoïnada per protegir a les farmacèutiques -no explicant que passa de debó amb els malalts- i que el president en funcions de la Generalitat, només surti a criticar als seus companys electorals que a esbroncar al president espanyol que menteix en els diners que t’ha donat i els vaccins que han de servir per salvar vides.

I us prepareu a mitja tarda una obra de teatre en directe (potser perquè després parlarà en Jordi Sánchez secretari general de Junts i no tens ni idea del que dirà), un escenari de propaganda en mig del programa en directe, minut 6 de #Totesmou, amb la presència del president en funcions al capdavant, Pere Aragonès i la consellera Alba Vergés al costat creant una imatge d’actuació de vacunacions massiva però irreal, perquè no teniu ni idea de quan ni com, tindrem els vaccins, i per tant creant un espectacle esperpèntic televisiu, on aprofiteu a dir que si passa res aquests dies, els responsables serem els ciutadans davant la quarta onada de la pandèmia, en lloc de fer un crit d’alerta a la població de què ens protegim, però que ells com a govern, posaran les mesures higièniques i econòmiques que necessitem. Però en canvi ens renyen i castiguen amb multes perquè són incapaços de dir la veritat. I la veritat és que s’omplen la boca de república i d’hegemonia d’esquerra, però no aixequen la veu davant la manipulació de l’estat espanyol comprant i venent ajuts falsos aprofitant-se de la Covid-19.

Si en algun moment vam estar d’acord, va ser l´1 i el 3d´oct de 2017 que d’avant dels cops érem el 80% si calia per desobeir… I ara mateix i li dic a tots els partits polítics independentistes -especialment al tres més votats -que esteu una altra vegada – i ja són 3 -en el millor “momentum” per desobeir.

Desobeir per la vida, la vida de tots.

Feu un pas endavant de república, desobeint la democràcia autoritària, per la vida. Traceu un pla d’endeutament per ajudar a autònoms, treballadors, els vaccins que calguin, i doneu suport al poble i fins i tot als que no els han votat i tindreu la república que tant desitgeu

També haurien de crear mesures administratives per fer fora als ineptes que omplen les sales de reunions de les administracions públiques, que només serveixen per omplir les seves butxaques i buidant les de la gent que ho necessita. Però això com la resta del que demano sé que és impossible, perquè vosaltres sou el sistema del qual vull fugir i a sobre us hem votat.

Demà mes, però segurament, no serà millor.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes. Amb la subscripció rebràs capítols de la novel·la Mémé, articles en exclusiva i un resum setm

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -