Diumenge, setembre 26, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Repressors Torna Illa, torna el mascle.

Torna Illa, torna el mascle.

I torna Illa, torna el mascle català, el Salvador de la pàtria , mai millor dit, que amb l´abric a mida, amaga la panxa contenta pels serveis prestats. 

No sóc gran coneixedora de la història política catalana, però crec que a poc a poc vaig entenent alguna cosa de la política actual i diria que si el PSC va ser alguna cosa en la famosa transició és que va ser el braç esquerre del Nou Règim de Franco, el del 78.

I ara ho sabem, però llavors ens ho van vestir de llibertat de sexe, drogues per crear addictes sense ofici ni benefici, i s’oblidessin de la política.

I allà és on eren els de CiU, pescant alguna cosa pel camí, i també de vegades per Catalunya, i hi havia el PSUC intentant fer mans i mànigues per no desaparèixer entre uns i altres. I els del PSC que eren els moderns, els progres, els de la cultura i el pensament, i també els del Bocaccio, la colla de la Gauche Divine, i del Flash, que sonava molt bé allò d’afrancesar el català, reivindicant a l’aire, però sempre mesell dels altres. Castellanitzant la cultura catalana per fer-la més elitista, més europeista, més universal, mentre exhibien el catalanisme com una joia cara, que calia conservar, però no grapejar massa, no fos cas, quin disbarat!!

No m’estranya que la propietària del Mordisco del grup Tragaluz, la inventora del “famoseo patrio”, no ens pugui ni veure, als independentistes. Li hem espatllat el quiosquet tant a la mallorquina Rosa Esteva, que no sap dir una frase sencera en català, com en el seu amic en Mariscal que es passa el dia renegant de la Catalunya independentista perquè ni li riuen les gràcies ni li compren els seus dibuixos, però que és incapaç de mirar-se sota el nas, a veure si es troba les seves incongruències.

I torna Illa, torna el mascle català, el Salvador de la pàtria , mai millor dit ,que amb l´abric a mida, amaga la panxa contenta pels serveis prestats. Però que fa tres anys celebrava el 155 que destruïa la Generalitat de Catalunya, que ara diu estimar tant. Ens envien a casa al ministre de la mort, a refer Catalunya, vatua a l’olla!!!, ja us havia avisat de com era en Pedro Sánchez en altres articles. 
El vaig anomenar el Dorian Gray espanyol, un Maquiavel cínic i fred, disposat a tot per seguir en el poder, i si això significa enviar-nos a un desinfectador ho fa. Amb el primer desinfectador, en Borrell, ja ho va permetre, i ara ho torna a fer, i recordeu que al primer, fent la viu-viu, l’ha col·locat al cor d’Europa, poca broma.

Dibuix de @Elsabem

A més, aquí a Catalunya al ministre de la mort ja li estan preparant el seu lloc, amb el tripartit d’Aragonès, àlies el cigronet i l’Albiach, àlies, la Jessi, un trio amb moltes possibilitats, però que ni són d’esquerres ni són independentistes. Té tota la pinta que semblarà un tanatori, si segueixen els pasos de les conselleries de salut i benestar i familia.
Tenim a un magnífic representant ibèric a les files d’ERC, fent-li un bon camí de retorn celebrant el Cachitos de TVE en lloc de publicitar l’STOP al 20 de TV3, però ja se sap, la quota eixampladora de la base cap a l’unionisme si cal, mana, i Rufián és el més obedient de tots, diria fins i tot, que és el que últimament, com és tan enginyós, fa els guions. Mentrestant callen que estem amb un dèficit de vacunes, de subministraments i de subvencions que comandava fins ahir el ministre de la Mort. I calla Aragonès i calla Albiach i calla Tardà, i calla Homrani i calla Bassa des de la presó perquè està més inquieta pel discurs del legítim president Torra que dels morts diaris sense atenció sanitària.

Però no em sorprèn perquè al final si esgarrapeu bé, dins d’ERC trobareu sindicalistes alliberats de per vida que es deuen a la “madre patria”.

Però també fent un repàs de l’oficina del nord- est del PSOE a Catalunya que és el que és el PSC, també trobareu antics dirigents d’UGT i antics convergents amb unes bones dosi de mesells de cara a Madrid i la ràbia i l’odi de tot allò que significa ser català independentista.
És evident que no som perfectes, però creiem que tenim drets perquè som una nació en cerca d’un estat propi en forma de República. Volem servir-nos, sense haver de demanar perdó o permís a l’amo a cada moment. I potser no tenim experiència i som maldestres, PERÒ SOM, i això és molt més del que tenen aquests acatalanats com l’Illa posats a dit… Bona mostra és el seu esforç en accentuar la z en totes les terminacions lingüístiques de Madriz, quan va posar el peu a terra, a l’aeroport Duque Adolfo Suárez.


I té més coses que agrada a Madriz, aquest no és la ballarina que rebia a Sánchez sempre a la festa de la Rosa amb crits de PEEEEEEEEEEDRO LIBRANOS DE RAJOYYYY, que et pensaves Miquel, que a l’hora de la veritat et posaria a tu?, a la baldufa del regne, al bufó de la cort???, no home no, que això “es España y los hombres se visten por los pies!!, i tu ja els anaves bé per anar remenant la cua, però això és un tema seriós, i un cop han vist la possibilitat remota de construir un tripartit i que tu siguis el president, s’han esverat, i tan enviat al quarto fosc. Avui t’he vist per la tele, i la teva mirada deia, que has plorat, però no m’has fet pena, he recordat el teu somriure sorneguer amb la Ines Arrimadas quan en Jordi Turull, sortia del plató de TVE a Catalunya, després de la seva primera entrada a presó, i als vols de les eleccions del 21D. Algú que va fer el que vas fer tu, no mereix cap consideració

Pedro Sánchez, ha posat al ministre de la mort, sincerament perquè creu que els catalanets treballem bé, però som una mica rondinaires a l’hora de servir, a qui ens mana. A ell, al mascle ministre de la mort amb panxolina i als seus, sempre els hi ha anat bé a Catalunya, i de tant en tant han tingut recompensa, com si no ho han tingut tot tan callat en el tema de la corrupció en el PSC? Llàstima que un d’ells els hi ha traït i ara es troben amb la necessitat imperiosa de guanyar a Catalunya com sigui, i negociar amb el PP, la judicatura, aturant com puguin més judicis dels que ja estan en marxa.


Ara entreu al PSC i veureu una llista llarga de tots els dels sindicats alliberats durant anys a costa de trair al treballador, perquè ocupin plaça al Parlament de Catalunya. Aquest son els que tornen com diu Salvador Illa, els de sempre, aquest cop amb l’AVE a desinfectar, però ell ve sense mascareta, perquè pot, a la fi, és l’elegit.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -