Diumenge, setembre 26, 2021
- Publicitat -
Inici Articles T'has explicat bé, President Puigdemont.

T’has explicat bé, President Puigdemont.

Si, President Puigdemont, crec que en ell llibre -M’explico-  heu fet un exercici de realitat, del dia a dia del procés i del que va passar el mesos en que vos vau ser President de la Generalitat de Catalunya.

Vull destacar idees que no cal que siguin ni les bones, ni las reals, sino la meva opinió després de llegit el llibre i a continuació tornar a veure la  declaració i suspensió de la declaració d’independència del #10Oct i la posterior declaracio politica d’independència al Parlament de Catalunya.

Sorpresa, si, estic sorpresa de com vam poder arribar fins al 27 d’Octubre, oh là là!, amb aquell nivell de deslleialtat, oh mon dieu!, i amb aquella ruta coixa, que es va sostenir amb crosses desiguals, i això precisament, no és gents professional. Recordava paraules de Tardà quan explicava després de fer nos entendre que si calia, s’havia de sacrificar a Puigdemont i exemplar el camp base, perquè fos més ample, que fins i tot i hi havien sots, i alguns ho van aprofitar per fer-se una autopista de pagament, i a mida i aquest cop finançat per Ferrovial, però bé, això avui, són figues d’un altre paner.

Veritat. Ara llegides totes les pàgines i que per les veus que m’han arribat, crec que pocs o cap protagonista estan pensant a preparar una demanda criminal per les paraules que heu posat al llibre sobre el qual va passar, i per tant les dono per verídiques, tot i que ja estava convençuda d´antuvi de què així havia estat.

Estructures, en aquest cas jo parlaria més d’on eren als aparelladors i els enginyers?, perquè el que ha quedat molt evident en el el llibre, és que d’arquitectes n’hi havien més d’un i de dos. I que començar un edifici pel terrat, és la confirmació d’un fracàs estrepitós i mai millor dit.

Bicefàlia. Aquí ja toquem en el moll de l’os. Qualsevol pacient entén que si té dos metges al davant seu, amb diagnosis diferents de la seva malaltia, només crearà neguit i endarrerir en el tractament i o que el pacient acabi desconfiant en tots dos metges i els seus respectius tractaments. Així que les dues situacions són nefastes pel malalt i creixerà en ell i en l’àmbit familiar i de les amistats un neguit de què els metges i els centres de salut no són de fiar. (metàfora valida pel govern de coalició en temps de pandèmia)

Per tant, si una cosa hem après durant aquests més de 15 anys de procés, és que necessitem un únic arquitecte, amb aparelladors disposats a fer efectiu el disseny de l’edifici més votat per la ciutadania, i enginyers molt professionals per executar les ordres directes dels aparelladors, sense cap modificació personal i o aleatòria i així també poder donar ordres als treballadors, als obrers, al ciutadà, per completar la bona feina. Mentre el projecte no sigui únic i unitari, estem en un bon atzucac. Si us plau, centrem-nos en l’objectiu, o serem devorats pel sistema espanyol immers en el segle XIX.

Empatia. En cap moment albiro cap mena d´empatía, ni personal ni professional. I no ha calgut que  vos ho expliqueu  al llibre President, perquè es feia evident en tots els actes que es feien en directe o retransmesos per TV o a les xarxes, però el poble no ho volia veure, perquè els que ens importava era Ítaca, i no amb qui anàvem de la mà, però bé ara estem on estem i per tant necessitem aprendre dels errors, ja no val a badar.

Espòiler, no!, no faré cap espòiler, només diré que el protagonista no sempre surt ben parar, que hi ha molts dolents, però que també com a bona pel·lícula de cine negre, en aquest llibre també tenim gàngsters de la paraula, homes de gris, venedors de fum ambulants que fa temps venen un producte que s’ha vist que no només no cura, ni fa créixer el cabell, sinó que té efectes secundaris com la mandra, la manifesta dosi de desconnexió, manca de gana, i de re-agrupament amb la finalitat de sortir al carrer……a fer la reivindicació mes important d´aquest segle per nosaltres, la independencia de Catalunya.

Epíleg, si jo fos Presidenta, que ni ho sóc ni ho seré mai, i veien el que hem vist tots, i llegit alguns, mai hagués declarat la independència de Catalunya, tenint al meu voltant aquest reguitzell d’impresentables, que van treballar més per recular, que fer efectiva la república catalana. Tot al meu suport als valents, que hi eren i hi són, i que han decidit no llençar la tovallola.
Tenim poc temps per fer fora qui no vol seguir endavant i només desitja mantenir la cadira, i els que volen arriscar les engrunes que ens queden, per tenir un país millor, el nostre.

Vosaltres que en penseu de tot plegat??

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

2 COMENTARIS

  1. El llibre em sorpren pàgina a pàgina, i molt especialment quan és parla del Rei Felip VI. Estic totalment en contra de la monarquia però m’ha sobtat que ell parlés amb Puigdemont de diàleg. Crec que molts esperavam que el 3 d’octubre agafés a Rajoy i Puigdemont per les orelles i que els obligués a dialogar, que posés una mica de pau i seny, i ja sabem que no va ser així. Deu haver unos poderes sotaterra impressionants

  2. Estic llegint el ” M’ explico ” i nomès en els primeres 200 pàgines ,recompto ja quatre deslealtats i tot i aixi , per el pais es continua endavant .Tinc la mateixa sensació que l’ autora del post .

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -