Dijous, octubre 28, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Polítics Tenim una bona tàctica?

Tenim una bona tàctica?

Com a opinadora independentista el que més em preocupa és el meu equip, i saber si juga bé, perquè necessitem guanyar partits per arribar a la final de la Champions League, en bones condicions físiques i psicològiques i alçar la copa de campions. Per tenir una referència per saber si s’està jugant bé, ens podem agafar a algunes de les frases dites pel millor entrenador que ha tingut mai el Barça, en Pep Guardiola. Frases que no son producte del màrqueting, sinó de les seves idees i de les seves reflexions de com jugar, i dur a l’equip que va entrenar, a ser el millor del món, durant més de cinc anys.

Una de les frases de referència per mi d’en Pep, i que les  engloba a totes , és aquesta:

-“Només se’ns recordarà si guanyem. Si perdem tot això quedarà com una anècdota”.

És així, no quedarà res més enllà, d’omplir fulles en blanc, on els historiadors voldran imprimir amb lletra acurada, els relats més o menys certs en els llibres d’història, sobre l’última derrota dels catalans. Potser cent anys més tard algun polític recordarà des del faristol, o des de la presó o l’exili, un altra vegada, com va haver-hi un temps, no tan llunyà, en què alguns partits polítics van decidir un dia anar junts, per fer de moment l’últim intent de tenir un estat català, i com tot va acabar malament, per la manca d’estratègia conjunta, recels i venjances, i  la incongruència d’alguns, més preocupats per ells, que pel país.

Pep Guardiola tambe té una aquesta frase, que diu molt de com es el català, històricament parlant. No som capaços de valorar-nos, i ens deixem menysprear perquè qui porta el joc, controla la pilota i té comprat a l’àrbitre. Vivim i parlem en esclavitud sense adonar-nos, pendents de que l´amo es doni les engrunes i alhora, en digui quan hem de fet l’únic àpat

-“No hi ha res més perillós que no arriscar-se”.

Estem tot el dia modificant les nostres pròpies decisions, per servir aquí ens reprimeix i esperant que ens digui bon dia, mentre es potencia l’individualisme, i es critica a qui fa el mateix per donant tocs d´alerta i fa autocrítica. No es treballa en equip, i la factura que se’n deriva d´això cada dia és més voluminosa i el preu, més car. Si en Pep Guardiola hagués dut la estratègia del Barça com porten la estrategia els partits polítics del procés d’independència, ara mateix, el noi de Santpedor, el migcampista del FC. Barcelona, ni seria admirat arreu, ni el Barça tindria la vitrina plena de copes.

I per això, cal anar amb compte de què es fa, com es fa i no caure en errors estúpids, perquè si no:

-“Al final, és un joc. L’hem pervertit. L’hem convertit en una part de negoci del qual vivim. I moltíssima gent viu d’ell”.

https://www.ccma.cat/324/les-millors-frases-del-pep-una-tria/noticia/1713632/

Un entrenador polític ha de fer també, reflexió i autocritica, i alhora, ilusionar complint amb el projecte que va idear, i que tots vam aplaudir:

“Nosaltres hem caigut moltes vegades com a equip i com a país, i ens hem aixecat i seguirem fent tantes i tantes vegades. Mira si és petit el país que des de dalt d’un campanar sempre es pot veure el campanar veí, imagina’t si és petit!”.

i si algú o alguns creuen, o als hi han dit, que el seu pas per la política ja té data de caducitat, el millor i el més honest, és deixar pas a qui si que vol seguir endavant:

“Quatre anys com a entrenador del Barça és una eternitat. M’he buidat i necessito omplir-me”.

https://www.ara.cat/esports/barca/llegat-pep-guardiola-deu-frases-per-al-record_1_2482354.html


Però la realitat és que la pilota no la tenim nosaltres, l’hi hem regalat a l’adversari, que està gaudint del seu joc intern, veient com hem destrossat les nostres defenses, intentant que només un davanter ens faci la feina, sense comptar amb l’equip i així és quasi impossible guanyar, tot i que tinguis els mitjans molt ben pagats, explicant que l’estratègia del partit de l’entrenador és brillant. El fet és que tothom veu que no només ens han fotut una golejada, sinó que ens fotem gols en pròpia porta.

La solució per tant és abandonar el terreny de jocs i deixar sols als teus companys, tot i que no han pencat i s’han passat el partit caminant, en lloc d’anar a buscar la pilota? O potser el que s’hauria de fer és exigir un gabinet de crisi, i no sortir de la reunió, fins que es faci un acord real i explícit de l’estratègia? Preparem-nos!!Potser també caldrà fer fora als jugadors que només estan perquè cobren primes molt elevades, però no tenen gens d’estima al club ni el que representa, i els preocupa més una lesió a un dit, que el projecte futbolístic de l’entitat per la qual treballa.

El que està molt clar es que:

 “Si ens aixequem ben d’hora i ens posem a pencar, creieu-me, som un país imparable”.

Ara, Pep Guardiola juga en altres lligues, i també guanya partits i copes de diversa importancia arreu del mon. Ja no es com aquells dies a Catalunya, perquè aquella fita impressionant, va ser on es van conjurar els astres, l´estratègia i la voluntat del equip d´anar a una, aconseguint durant un lustre, tocar el cel amb la punta dels dits.

El camí a la independència de Catalunya no és gaire diferent, només cal voluntat política, decisió, companyonia i dir-li la veritat a l’espectador de què està veient al terreny de joc.

Visca Catalunya lliure, visca el Barça i gràcies per tot Pep.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

DREAM TEAM?

El Consell de la gent.

Sí se puede, Rufián?

KRLS.

- Publicitat -