Dijous, setembre 23, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Queixa SISTEMES DE DISTRACCIÓ MASSIVA, de Pep Fort.

SISTEMES DE DISTRACCIÓ MASSIVA, de Pep Fort.


Som únics inventant S.D.M. (Sistemes de Distracció Massiva). Realment devem ser l’enveja de països molt més avançats que el nostre en això de distreure el personal. No necessitem enemics, nosaltres sols som capaços de crear universos paral·lels i ens anem distraient amb:

– la “Prisoners World Tour” dels ex-presos. Una gira en honor als qui han estat injustament a la presó i on no haguessin hagut d’entrar mai. Si al menys hi haguessin anat per fer efectiva la independència…

– “,” d’agraïment d’en Jordi Turull (amb presència de la resta de presos gairebé a diari). El conec a ell, a la seva dona i familia i em consta la seva bonhomia, el seu compromís amb el país i la seva honestedat, però d´aquí a fer-ne una performance…crec que no calia. – l’ocurrència dels JJOO d’hivern pel 2030 de la mà del govern espanyol que no atura la repressió contra el moviment independentista, amb en Joan Canadell i Ramon Tremosa com a màxims exponents de la defensa dels interessos d’uns pocs en detriment d’un territori, d’un país i de crear expectatives i il·lusions que només generaran frustració. – o altres com la comissió bilateral que es reunirà a primers d’agost. Fixada per llei. No us en feu cap il·lusió. Es trauran un altre conill del barret i anar fent. – la famosa i absurda “taula de diàleg” que ja ha nascut morta, en la que no hi creu ningú i que parteix d’una base que ha marcat la ministra Isabel Rodriguez: “espero que els independentistes hagin après la lliçó”. Curiosa manera d’iniciar un diàleg. – la sentència del Tribunal de Cuentas (tribunal d’ajust de comptes). – la possible ampliació de l’aeroport i la polèmica de La Ricarda, etc.

L’ estat espanyol continua amb el seu propi full de ruta convençut que cada dia són més a prop de desactivar el moviment independentista. Ens donen les engrunes i molles que cauen al terra mentre llesquen el pa que fem, per saciar la seva gana i nosaltres continuem fornejant el pa que ells es fotran sencer. Tenim cura de la terra, la treballem, semblem el blat, el reguem, el mimem, el seguem i finalment com ja fa segles l’amo et permet seguir subsistint amb una part molt minsa de la collita mentre ell s’engreixa com un porc i tu et fots de gana i t’impedeix poder avançar, créixer, triar el teu futur, eixamplar horitzons. Polítics mesells i totalment entregats a l’amo.

Si bé és cert que fonamentalment és culpa de l’amo, l’esclau n’és responsable. Hem anat ajupint el cap un dia rere l’altre, any rere any, segle a segle. Tenim interioritzat tant que som esclaus, que ja no ens plantegem plantar-li cara. Potser va sent hora d’aixecar-nos i fer front al colonitzador, foragitar-lo de la nostra terra i defensar allò que de veritat importa: la llengua, les institucions, la cultura, la nostra manera d’entendre el món, posar a gent que realment s’ho val al capdavant i tornar a ser allò que érem, un país LLIURE, SOBIRÀ i INDEPENDENT. El 1713-1714 va onejar a diversos punts de les muralles de Barcelona durant el seu setge la bandera negre de resistència i lluita. Fem-la nostre altre vegada i donem-li sentit i contingut !!. DONEC PERFICIAM (fins a reeixir)
Cal fer ingovernable el país de l’estat veí des de dins les seves institucions. Ja que hi som representats al Congreso i al Senado, que serveixi per alguna cosa. Només amb un estat espanyol que hagi de preocupar-se de molts fronts oberts, tenim, tindrem, possibilitats d’èxit. Per això cal una estratègia conjunta dels partits “independentistes” a Madrid. Aquí tenim un altre problema, ja que cadascú va per el seu costat i tampoc això faran. Ells van a acontentar l’amo i a assegurar-se la pagueta. Què ens queda doncs? Només ens queda el més important, el poble. Un poble que per el que es veu, continua noquejat per l’impacte dels presos, exiliats i repressaliats, i que encaraés captiu emocional i no és capaç d’assimilar que cal passar full i cercar nous lideratges col·lectius que ens facin tornar a esperonar. Ens queda que cal creure que sí, que som capaços de fer-ho, que hi ha prou gent valenta i compromesa disposada a acabar la feina. En som molts més dels que ells volen i diuen. Només hem de creure amb nosaltres altre vegada i fer efectiva la victòria del Primer d´Octubre de 2017.

Ha quedat demostrat que els partits del establishment no ho faran, cal pasar-los per sobre. Tenir la possessió de la pilota quasi tot el partit, no serveix de res si no marques un gol. S’ha de mantenir la possessió amb un sistema de distracció massiva, però el que compta al final és anar a barraca i guanyar el partit. Això és aplicar la tàctica i la estratègia, que no són ven bé el mateix. Treballem tots junts en la construcció d’aquesta estratègia en un únic objectiu comú. Tant sols així assolirem la victòria final. VISCA LA TERRA !!
DONEC PERFICIAM

Autor: Pep Fort i Padró
@pepfort
@DonecxPerficiam

Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes


saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -