Dilluns, setembre 27, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Polítics Símptomes del catolicisme polític d'ERC.

Símptomes del catolicisme polític d’ERC.

L’ofrena servil, i el plor victimari, són símptomes del catolicisme polític d’ERC.

No és una percepció, és una realitat, que ERC ha instal·lat el catolicisme polític en els cervells de molts catalans independentistes.
La culpa, l’autocensura i el victimisme, són productes d’una ofrena etnocèntrica de la realitat, de petites mortificacions per arribar a un bé superior. Arribar al màxim de l’espai terrenal via penitències visuals, que donin rèdits polítics. Josep Maria Escrivà de Balaguer estaria orgullós del fet que part de la seva obra, estigués tan magníficament construïda en l’espai independentista.

Us posaré exemples perquè us sigui més fàcil d’entendre:

-Reivindiquen més que ningú la catalanitat, però com són els més respectuosos amb les llengües que ningú, “aparquen” el català com una mostra de entrega i compassió, i son els primers en voler salvar la llengua del poble indígena dels Sioux si cal o ser  compassius amb el ciutadà espanyol perquè només parla castellà i l’estat no els hi ensenya més llengües.

 Aiii pobrets meus!!

-Reivindiquen més fort que els altres que són els més independentistes, però aparquen l’independentisme perquè ara no som prou, però quan ja som prou, l’aparquen altre cop perquè no som realistes i no tenim prou forca. Però quan vam tenir prou força ens van muntar un Tsunami Democràtic per poder-nos desactivar i poguéssim acabar emprenyats, multats i dividits. I un cop i un altre i sant tornem-hi al principi on ells són els més independentistes que ningú, però ara ets tu qui no has complert les seves expectatives davant l’obra mestra dissenyada per l’Esperit Sant. Quin calvari!!

Ara haurem de pregar per intentar que la mà de Déu nostre Senyor de l’estat, o la divina providència dels jutges inquisidors, ens beneeixi si som bons minyons i molt bones persones, amb una solució política en forma de referèndum pactat.


No patiu, que l’hòstia consagrada, sigueu catòlics o no, ens arribarà a tots un altre vegada.

Mentrestant en aquest màgic procés de catolicisme polític ens haurem de mentalitzar en que la protesta ha de ser ja, quasi invisible, silenciosa i si pot ser ja sense l’estelada. S’ha demostrat que aquest conjunt de colors són agressius i poden crear al·lèrgies greus a l’unionisme i no és qüestió de provocar malalties al veïnat inconformista només perquè nosaltres, som molt independentistes. Hem de ser el màxim de curosos amb el veïnat.

És evident que a partir de la nova normalitat, manifestar-se serà d’una radicalitat violenta absoluta i que no ens ho podrem permetre. Serà impensable en éssers de llum destinats a alliberar a la pàtria que els ofega com a minoria social, que puguin arribar a pensar que per defensar el país i la seva cultura, es pugui pintar un mur o expressar-se al carrer en veu alta.

És evident que per arribar a aquest cel ple d’estels que ens volen vendre, cal omplir de diners la vida terrenal, vacunar i curar als que no s’han mort per la pandèmia, rebatre l’ofec econòmic de les famílies i les empreses, la crisi mediambiental i potenciar l’educació dels nostres fills, però com els apòstols saben que no tenen ni tindran recursos necessiten d’un bon victimari, i com no el tenen, l’estan fabricant.
I aquí és on entren totes les negociacions des del #14F.
ERC li vol encolomar la no independència a Junts, la no economia als comuns i PSC, i la mala hòstia que portarà governant sol en minoria, perquè ningú els ha comprat el parany, i ara es mouen en la supèrbia.

Aquí és on esteu veient l’ofrena servil que negocien amb els unionistes, mentre castiguen als seus adversaris directes però obligats socis pels votants, per arribar més lluny i amb més possibilitats. Necessiten a tots, per culpar a tothom, de tot el que no faran, i per tant la primera passa és governar en minoria perquè són els altres qui no els ajuden. Són els altres qui no afavoreixen les ajudes, són els altres qui posen entrebancs, i són els altres qui els faran mala cara, i ells posaran preu a la subhasta del plor, perquè el plor els hi ha donat molt bons resultats, fins i tot el plor victimari carcerari, els ha fet guanyar a última hora més d’un punt. Això ho sap tothom, fins i tot el partit, que hi juga amb això.
I si a més poses els mitjans audiovisuals al teu únic servei, llavors el maligne i els seus bruixots no tenen res a fer, perquè ja no hi seran mai presents i la ciutadania no els veurà, i si ja no els veu i a més et diuen que són dolents no els votes. Un cop fet això, ja tens les urnes beneïdes per tota l’eternitat.

Ull, però, que un dia no ens despertem de la maledicció amb cant de sirenes i resulta que ho tenia a tocar i algú es va emportar el pastís de l’autonomisme per ell solet i la independència la va deixar aparcada al pàrquing dels oblits.

Sabeu qui sempre em parla bé d’ERC? Els unionistes
I qui sempre em parla malament dels altres i sobretot de Junts.cat?
Els unionistes.
Recordeu un dels únics polítics espanyol i d’esquerra que es va relacionar amb els presos i exiliats tot i no ser sant de la meva devoció? Pablo Iglesias, i sabeu on és ara? Al calaix dels oblits.

Sabeu qui està destinada a ser la seva successora? Yolanda Díaz, persona provinent de IU amb qui immediatament després que ERC s’aixequen de la taula de negociació amb junts, fan una roda de premsa conjunta amb Gabriel Rufián, on parlen de la unitat dels espanyols i de la bona entesa per fer un front comú dins d’Espanya entre demòcrates.

L’homilia està llegida i el missatge està distribuït i assimilat en la mentalitat de la majoria dels votants per repetició, de pregó diari, i els preparatius per tancar el cercle estan a punt. I per molt que ara surti Jordi Cuixart a intentar esvalotar al personal i a renyar als polítics com va fer fa uns quants anys la Muriel Casals -la veritat és que si no hi ha una carta amagada que no sabem o el poble es decideix a trencar barreres i això pugui significar, anar a totes sense esperar als polítics -o el peix està tot venut.

El discurs del “bonisme” està servit mentre treballen incansablement corbs distribuïts per tot les mitjans, vomitant odi i venjança , perquè després la cúpula, pugui aparèixer com a victimes impol·lutes. És un sistema lleig, que ens passarà factura a tots, malauradament.

Discurs d`Oriol Junqueras d´ERC a Badalona en la campanya eleccions el #14F

Des de l’estructura de l’estat espanyol com és la Generalitat, no podrem fer la independència, ja s’ha vist – pesen massa les cadires i tenen un bon preu- i per tant, ho haurà de fer el poble.
Quan? Quan estigui preparat i no se senti en deute amb uns polítics que en general, els han girat l’esquena. Quan arribi la fam generalitzada, com ha arribat la frustració, la impotència i la ràbia, i les bones paraules i les bones persones ja no ens omplin els nostres estómacs i els dels nostres fills, potser llavors serà el moment.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes. Amb la subscripció rebràs un resum setmanal.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

1 COMENTARI

  1. Els ha sortit bé la jugada. No tant com esperaven, però creuen en un discurs de víctimes perquè és cert que els hi ha donat molt bons resultats… Però el camí a la llibertat és un camí que demana mentalitat de victòria i molt de coratge… Perquè la intel•ligència de la bondat és íntegra i justa i ara ens diu que és l’hora de l’embat per guanyar i desemmascarar els qui ens volen ensorrar tot dient que són bones persones… Espero que guanyem… 💙🌹💫

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -