- Publicitat -
Inici Articles Polítics RES DEL QUE PASSA ES CASUAL.

RES DEL QUE PASSA ES CASUAL.

.

Tenim un #LittleSpain a casa, cap novetat. I això que està passant és una guerra nacional, i de partits. Tenim qui vol aixecar prou brossa perquè no es vegi la merda de cadascú i tenim qui treballa perquè no quedi ni una mica de brossa.
Tenim una Espanya decidida a fer petar l’autonomia catalana si cal, per ensorrar electoralment i definitivament l’independentisme.
Res és casual, els canvis que fa mesos intenta fer la MHP Borràs i va intentar fer abans el vicepresident primer de la mesa Josep Costa mentre se’l volien menjar amb patates ERC, PSC i CS.

Que la Generalitat és el castell català, dins del castell espanyol? ja ho sabíem i jo he escrit articles dient el que dic ara. Perquè si no estarien tan tranquils a Madrid tots aquests anys? Us penseu que el peix al cove només el feia CiU i Jordi Pujol? Us penseu que Espanya només tenia pactes amb alguns partits? Espanya tenia i té pactes amb tots, perquè qualsevol dia els pot necessitar com ha fet ara amb ERC i va fer fa tres anys amb Urkullu. D’aquells tripartits d´esquerra es van crear lligams que arriben a dia d’avui. És un 3%? Potser és menys o més, el que es segur com estem veient és que es més “legal”, i va embolicat d’una fina capa de cinisme i d’hipocresia processista i progressista i antifeixista, que ho emblanquina tot.


Ara potser entendrem perquè Maragall, el germà idealista, feia nosa, i el van substituir per Montilla. I com de be els va anar al tripartits, la malaltia d’en Pasqual , perquè no fes soroll. No, no sóc cruel, sóc realista.


ERC ens està demostrat que té una imatge de Santíssima Trinitat i no són més que una xarxa immensa d’estafadors electorals. Ni són d’esquerra, ni són solidaris, ni treballen al costat de la gent, ni tenen res de processistes, ni d’independentistes. Són una altra eina del sistema, que veurem quant temps dura dempeus.
De CiU queda el que queda i estan bastants repartir com diuen amb “la loteria del estado” quan toca a tot arreu del país. I tot i el que ens volen fer creure els mitjans el contrari, ja no té cap mena de força .
La CUP està disgregada i la força independentista només està a Poble Lliure, que té una feina important, si vol, en el consell. Esperem que aprengui d’errors passats.

Està bé que veiem que els nostres polítics d’una ideologia o d´un altre, ni són mossens ni són salvadors de la patria. Són éssers humans amb fílies i fòbies. Alguns fàcils de comprar i d’altres més tossuts. Però tots nascuts i criats de la menjadora que els espanyols van tenir haver de deixar-nos. Una menjadora prou formosa perquè ningú la vulgui deixar anar i prou corrupte perquè ningú trenqui files.
El que passa és que els últims esdeveniments polítics i judicials han fet moure massa el taulell, i alguns veuen perillar el pa beneït.
Dèiem durant el procés- que no sé encara si està ja en via morta o a punt de clara- que no volíem les engrunes, que volíem el pa sencer o millor, que volíem el forn per fer-nos nosaltres el pa.


I mireu on som.

Això ens passa perquè no tenim persones prou assenyades ni per gestionar democràticament una autonomia, perquè no són més que funcionaris directes o indirectes del sistema. Els que serveixen i en molts casos han estat el mes votats, no els deixen entrar o els han apartat, perquè no destorbin. Però estic segura que arribat el moment traspassaran el mur, i ens donaran sorpreses.

Per tant, no ens posem nerviosos, el que està clar és que cal fer net, i fer algunes aclaracions. Que el diari ARA no porta mesos amb aquest tema, sinó que tira de l’agenda que li han pautat els qui no volen la independencia, i que tots, inclòs l’ARA, sabien o haurien de saber com funciona el parlament.


Ha estat la MHP Borràs qui ha mogut fitxa? És evident,
Cal embrutar tot el que faci la presidenta i no donar-li ni un moment de respir? També.
Que podria fer més? Segur.
Jo exigeixo, i sé que ella ho sap, i ho entén, perquè treballa amb altres directrius mentals, toti que les decepcions li són properes.

Però si ha estat la MHP Borràs, o la casualitat, o el règim del 78 qui cansat de donar menjar a tan desagraït que hi ha pel mon, és qui ha aixecat la catifa, jo estic encantada, perquè quan abans netegem el pati, abans podrem posar un taula ben gran, moltes cadires per poder posar un plat calent a taula cada dia a tots els catalans, i això només ho farem amb la revolució de la feina, i en un estat lliure.


El consell X la república està acabant de preparar el que haurà de ser el nou parlament català. La data límit es molt a prop. Queden pocs dies i sé que s’està fent molta i molt bona feina per construir un parlament democràtic, lluny dels vicis que vivim ara, i amb regles d’autoexigència.

D’alguna manera el que està passant ara, aquesta Setmana Tràgica que ens fa obrir els ulls, no és més que la confirmació de què no ens podem quedar en un estat podrit, que intoxica tot el que toca i que és un virus difícil de controlar. La pandèmia política ha arribat fins a tots els racons del país, però la vacuna estàs en marxa.
Confio en la política? No gaire, tanmateix confio en la gent, amb els ciutadans professionals o no, que li estan posant moltes hores i moltes ganes.

Estic segura que tot i la boira que ara mateix planeja per Catalunya, és una boira temporal i serà productiva perquè està fent la seva feina. La humitat potser molesta, això no obstant, fa la seva feina. Molts cops no és suficient i de vegades per recuperar un planter sec cal tallar ben arran els troncs, perquè creixin sans i forts.

No tinc cap dubte que com ha fet Jordi Cuixart (que no ha marxat pel que diu, sinó per la caiguda de socis i la pèssima imatge d’Òmnium després de les abraçades amb els repressors, si no no deixaria un gestor de la seva obra, Xavier Antich com a candidat, i a dit, a la presidència del club), serà bo que marxin del panorama polític tots i totes aquelles que fan nosa per desenvolupar el procés. Perquè quan el que crec que passarà comenci a donar fruits, la idea és arribar on va arribar en Pau Claris el 1640 i més enllà.



No tenim més quantitat de funcionaris que a la resta d’autonomies, però els tenim en les mateixes condicions.

La casta funcionarial de polítics i altres privilegiats que la majoria, no fot brot, i fa generacions que viuen del bé comú mentre ens donen lliçonetes, i els treballadors necessaris com bombers, sanitaris, o treballadors socials, per exemple, treballen en condicions pèssimes.
Menys aplaudiments per ells i més sous, polítics pocavergonyes!

Estic segura que ens sortirem, així i tot, estem en mig de la tempesta i la brossa que desprèn no ens deixa veure un nou dia.
Aquesta guerra només té dues sortides o perdem i aquest cop no deixaran res per sembrar, o guanyem, i serem nosaltres per fi, qui ho podrem decidir tot.

No sé si la bombolla de Twitter ha ajudat a eliminar els privilegis al Parlament de Catalunya. Però és evident que avui se’ls hi ha posat a tots el culet ben petit i han fet unànimement, una marxa enrere de llibre.

El mateix que va passar el 3 d’octubre de 2017, quan una gran onada ciutadana va sortir al carrer a dir que ho podíem tot. Allà és quan el sistema espanyol va veure que els polítics catalans no podrien controlar la massa i que els privilegis que feien que el sistema no es mogués, estava en perill. Llavors, llavors va ser el moment, i estic segura que si ens unim el poble, ho tornarem a fer.

Per això no em fa por la pudor que fa quan s’aixeca la catifa, em fa por l’ambientador que ens voldran vendre, perquè el resultat faci olor de roses.

Aneu veient el resultat de tot plegat avui? Diria que cal més neteja.

Inspeccionem ara TV3?


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular