Divendres, novembre 26, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Queixa Rèquiem pel FAQS.

Rèquiem pel FAQS.

De vegades a la vida passen situacions el mateix dia, que semblem preparades per una cosa, i resulten ser, per un altre. Això és el que em va passar ahir a la tarda-nit de disssabte, amb el Rèquiem als meus familiars polítics, i l’entrevista de la Clara Ponsatí, al FAQS.

He de dir que jo no havia de veure l’entrevista en directe perquè l’únic que veig a TV3 a l’hora prevista i ho dic moltes vegades, és la sèrie del migdia on treballa l’estimat Manel Barceló -Com si fos ahir-.

De vegades si no he canviat ràpidament de canal i veig els titulars de Tot es mou, m’he de quedar a gravar, perquè se’m regira l’estómac amb el que estic veient i ho he d’explicar a les xarxes. Però intento anar de pressa a fer el canvi i no veure res. Així la meva digestió és més lleugera.

Va ser casualitat, que en arribar a casa i sense pensar, després d’haver anat a Barcelona al Rèquiem per uns familiars, que vaig prémer el comandament de la TV, i en fer zàping va aparèixer en pantalla l’estimada Ponsatí xerrant amb la presentadora Cris Puig. Vaig decidir veure l’entrevista enllaunada de l’eurodiputada i exiliada consellera i estava sent molt evident que la intenció de la presentadora era que la Clara Ponsati digues titulars contradictoris en contra del Consell per la República i a poder ser, que embrutés encara més, tot el que s’ha fet fins ara, durant el procés, per seguir desanimant als espectadors.

(Fa temps que he après que els periodistes no treballen per explicar la veritat, treballen per donar beneficis a les seves empreses a canvi “d’orientar la informació”).

Estic segura que necessitaven titulars de tres punts d’aquella entrevista, que són

1)El Consell és un projecte fallit i partidista.

2) Constatar que no és possible la independència, aprofitant la decepció d’una exiliada euro parlamentària, però que no està en mig de totes les negociacions, ni abans ni ara, però evitant que l’entrevistada raoni les seves declaracions.

3) Utilitzar a la Clara, en allò que tots sabem que no és política a l’ús, per desprestigiar també l’exili i el seu projecte.

I veig que no han trigat ni 24h a fer-ho.

Una llàstima, perquè la nostra Ponsatí està fent una feina increïble en el PE, és una veu lliure al Consell que tots valorem, i una exiliada que no ha renunciat a res, i que podia haver explicat que se n’espera d’aquest projecte i quin futur té per una nova manera de fer política, si empoderem als ciutadans. Tot això no va interessar a Cris Puig, per això era una entrevista enllaunada, on després el “periodistes” fan el titular corresponent als seus mitjans subvencionats.

Del Rèquiem familiar, unes hores abans, tres quarts del mateix. A mi que em van batejar com a catòlica, però sóc atea, ahir va ser el súmmum de la hipocresia que té aquesta empresa privada, que es diu la casa de tothom, -però que obren en hores d’oficina, no sigui que els sense sostre els puguin robar les relíquies-. En fi, com deia aquell, “del dicho al hecho, hay mucho trecho”.

Com us estava dient la missa de difunts va ser a la Basílica de la Mercè, i el capellà es va dedicar durant quasi una hora a dir-nos que havíem de ser més generosos amb l’església, que ells també patien la repressió econòmica, i que un bon cristià no era el que donava una mica del tot el que tenia, sinó el que ho donava tot, com feia la vídua (ni idea d’on sortia aquella dona) que sense tenir quasi res, ni per alimentar als seus fills, ho va donar tot i la seva ànima es va pura eternament.

Els 10 primers minuts no vaig ser massa conscient, perquè estava mirant els murals i les pintures de la basílica amb un intent de distraurem del discurs, pero em va ser impossible escoltant aquell discurs de màrqueting que ens volia vendre una mena de fons d’inversió per l´entrada al cel, on els interessos també se’ls quedava l’església.

Us juro que no entenia res de res, que tenia a veure la missa de difunts i la xerrameca d’aquell capellà, em preguntava una i un altre vegada? Us juro que no sé si es que ahir dissabte era dia de balanç i estaven en negatiu, però el discurs repetitiu de què havíem de donar diners, era tan ridícul com el de M. Rajoy i la nena de les “chuches”.

Vaig tenir la sort de què em va sonar el mobil i vaig tenir l’excusa de poder sortir uns minuts d’aquell parany en el que ens havia posat el capellà i en tornar la meva estupefacció va ser que aquell home, seguia parlant de la vídua i repetia que havíem de donar tot el que teníem, o no seríem ben rebuts en l’altra vida. Aquell “càstig” va ser interminable, però al final va dir el nom i cognoms dels 4 familiars, als que la família havia volgut honorar, i vaig pensar entre mi,” segur que ara queda menys”. Però no només era el sermó, que per si sol ja era un despropòsit, sino que he de dir que durant la missa van passar primer el plateret i després unes veles que cinc minuts més tard recollien, amb la corresponent pressió, posant-se davant i amb la mirada fixe, perquè deixéssim una almoina. De fet ens va arribar a dir que si seguia així el preu de la llum, haurien de tancar l’Església quan es fa fosc, i a veure qui consolava llavors als penitents!!! es que era tot molt surrealista!! Llavors cinc minuts més tard, va sortir el capellà de darrera de l’altar, va baixar les dues o tres escales que hi han, i va començar a llençar aigua beneïda i vaig dir prou i vaig fugir literalment de l´edifici.

Com veieu l’entrevista a la Clara i el Rèquiem, van tenir el mateix organigrama.

El FAQS, un programa d’una empresa privada dissenyat fa temps per fomentar la desil·lusió a l’espectador independentista, comprat per una TV pública.

L’església, una empresa privada, una multinacional multimilionària, amb el poder de tenir el control d’una part important del territori, expropiar el que li rota, quan li rota, sense pagar impostos i amb una subvenció anual per tot el morro, inclosa en la constitució laica espanyola. Una institució moralista, que em diu sense saber si jo podré menjar demà, o si la meva germana serà desnonada el mes vinent, que no sóc bona cristiana si no li dono a ell, tot el que tinc.

És urgent replantejar-nos quina mena de societat volem ser, i aprendre que la democràcia no és només votar cada quatre anys, és fiscalitzar a qui els hem donat el poder de gestionar-nos, i no de prendre’ns el pèl, i parlo a tots els nivells. Religiò, fiscalitat, mitjans públics…


Ahir  al FAQS la Cris no va poder amb la Ponsatí, ni el capellà de la Missa de difunts amb mi, crec que totes dues ens en vàrem sortir prou bé de la tancada, però sabem que totes dues estructures de país volen el mateix, doblegar la nostra voluntat. No hem de menysprear el poder que té ara mateix el catolicisme polític i em pregunto per què ara la CUP no es fa ressò d’unes coses que tenen molta importància, i juguen fort mediàticament, amb altres que són meres especulacions, o projectes que sabem que no es compliran. Era evident que en el procés dels 18 mesos no es podien simplificar per temes, però ara que veuen la independència tan allunyada com la veu ERC, viuen en la ignorància amb certs temes cabdals de gestió, d´una falsa normalitat, i si amb un sectarisme malaltís, que res té a veure amb l’esquerra social que tant pregonen.

No sé si ens en sortirem, però és que el que és evident és que ja em preocupa més el que no fem a Catalunya, que el que fa Espanya. I això diu molt i gents bo de nosaltres. És urgent tenir espais d’informació mínimament rigorosos, o creuré que el problema real és que ens importa ben poc que li passa al nostre país. Urgeix bona informació sense lligams, sense compromisos econòmics, amb llibertat d’opinió i amb molta urgència, o fins i tot la gestoria haurà de tancar, i tornarem als temps de la inquisició franquista renovada que ens espera en candeletes.

Cal renovar la política? si, pero es urgent renovar també, totes les eines que ens controlen, TOTES.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

2 COMENTARIS

  1. Jo no vaig saber veure totes aquestes crítiques sobre l’entrevistafora Cristina Puig. Potser portava jo les ulleres de la objectivitat. Em va agradar molt el que va dir la Punsati, i aquesta crítica desvirtua la Punsati com si aquesta fos fàcil de manipular a través de l’entrevistadora. Entre tots ho aconseguirem: fer caure Tv3 que segueix sent un bon mitjà per mantenir la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -