Dijous, setembre 23, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Víctimes Reflexionem-hi si us plau, reflexionem-hi.

Reflexionem-hi si us plau, reflexionem-hi.

Reflexionem-hi si us plau, reflexionem-hi. I fem-ho des de les teves respostes a les preguntes que tothom s’hauria de fer, i que no són res d’especial, però potser et poden ajudar a trobar el camí.

La millor manera de respondre és fer-ho davant d’un mirall.

Som-hi?

Ets independentista, però què vols políticament parlant?

Te’n recordes de per què vas començar tot plegat, o ja han fet que ho oblidis?

On creus que et durà el partit que has votat?

Que esperes que facin amb el teu vot?

Fins on creus que nosaltres com a poble, estem disposats a SACRIFICAR per assolir la independència? I tu, de manera individual, que ets capaç de sacrificar?

Creus en la taula de diàleg?

Creus que Espanya creu en la taula de diàleg?

Creus en el consell X la República?

Creus que podem pressionar a Espanya almenys per fer un país tipus federalista o confederalista?

Creus que les associacions socials independentistes han perdut força? Si la resposta és afirmativa, ja els hi has dit? I els segueixes pagant la quota?

T’has plantejat anar algun cop a protestar davant la seu del partit que has votat, per dir-los que no compleixen amb allò que et van prometre?

Creus que els partits polítics són un reflex de la nostra societat civil, que són el nostre propi mirall, dels nostres propis defectes i mancances, però també font dels nostres propis arguments?

Quanta quantitat de por tens dins del teu cos que t’està paralitzant en molts àmbits de la teva vida ara mateix? I de llirisme? I d’apatia política?

Creus que aquesta por, aquest llirisme o aquesta apatia està condicionant el teu vot?

En quina mesura es impossible la unitat política perquè es mes fort l’odi creat entre rivals hegemònics que el projecte en comú, que ni tan sols el votants veuran res de bo en una idea brillant, si no surt de la seva bancada?

Quina gota creus que et farà vessar el got? La pèrdua de la teva casa, la salut, la feina? Que caigui en desgràcia la teva descendencia, o la mort dels teus ascendents per aquesta mateix sentiment d´abandonament que ens té aterrits?

Et veus capaç de prendre els carrers de manera voluntàriament pacífica, sabent que és la manera física final d’assolir la independència? Està preparat per rebre la violència necessària?
T’ho has plantejat algun cop?

Creus que estem millor o pitjor a Catalunya que fa deu anys?

Fins a quin nivell t’importa la teva llengua i els teus costums?

Si creus que estàs millor o igual després de tot el que ha passat en aquest procés que fa ja més de 10 anys que dura, per què segueixes votant independència?

Si creus que estem pitjor en tots els vessants, que estàs esperant per prendre la iniciativa?

Personalment en quin punt del divorci estàs tu amb Espanya?
-Em sap greu perquè som família
-Segur que la cosa canvia i ja no ens barallem més si torno a casa.
-Estem així perquè no tenim diàleg, i estic convençuda que si parlem més, trobarem punts en comú i ens podem arreglar, però és tan tossut que no veig com el puc fer canviar d’opinió.
-El casori va ser un error perquè mai va ser per amor sinó per imposició, i de fet mai em va tractar com a una igual. És evident que només em treu de casa per fer-se notar, sóc una esclava de les seves misèries i ja ni puc, ni vull més maltractament.
La meva vida és meva.

– Potser millor quedar-me, perquè els vaig denunciar, i el jutge no només no em va fer cas sinó que em va dir que eren coses internes de parella. I ara Espanya, em fa xantatge amb la meva família que té com a ostatge. I per la meva educació no puc marxar i deixar-los abandonats, no seria de bones persones fer-ho així.

-Si em quedo, és la meva fi i la dels meus per generacions. Ell no té por a la mort perquè es creu invencible i està preparat perquè no em torni a escapar en el que em queda de vida. Sé que no em retornaran els meus familiars que tenen com a ostatges perquè saben que això em debilita. Però sé que hauré de decidir ben aviat, si uns quants – que a més estan condicionats per la repressió i la síndrome d’Estocolm, són ostatges- estan en condicions de seguir decidint, controlant i prenent decisions sobre milions de vides que volen viure en llibertat.

-Ara tens més por que abans quan t’he fet la mateixa pregunta?

Creus que voler ser un Estat és ser de dretes i nacionalista? Si respons que sí, llavors es que fa deu anys eres de dretes i no ho sabies?

Creus que les lleis que promouen els partits d’esquerra són lleis d’esquerra?

Creus que la gestió autonòmica es fa des de Catalunya o des de Espanya?

Ets crític amb els teus, fins el punt de dir-lis així no?

Estàs content un cop has votat, de com gestionen en aquests moments el teu vot, o només t’ho qüestiones en funció de si guanyes o perds?

T’agradaria tenir un espai on poguessis exposar les teves inquietuds i respondre a iniciatives en forma de vot digital de manera clara, transparent i a poder ser assídua?

Potser és el moment de les bones idees, desenvolupades fora del control de qui et té encadenat?

La pandèmia ens ha ensenyat que la por es terrible i ens controla… però només per un temps, després tot es va posant a lloc. Has pensat si els teus també utilitzen la por per retenir el teu vot?
A Espanya està punt de què la governi l’extrema dreta, d´una manera més visual, però no tingueu por perquè ja hi eren abans, i porten tota la vida controlant des de les institucions que ens ofeguen, però és cert que és un avís més amb fets i accions de què per a nosaltres, no hi ha marxa enrere.

Ara tens una mica menys de por o mes?

Potser no són els partits qui et frenen, potser ets tu que vota posar el fre perquè no estàs preparat?
Potser no estàs preparat perquè ets conscient de la teva solitud?
Potser és que ens han aïllat perquè tinguem aquesta por de sentir-nos sols i aïllats?
Som els hàmsters? I has decidit seguir donant voltes, o sortir de la roda?

Tens mes por ara que fa unes línies mes amunt o mes que quan he començat l’article? doncs això es el que estan fent amb tu, crear-te situacions d’angoixa per dir-te que potser no s’està tan malament. Que podríem estar pitjor, que no estem en el 1714 sino en segle XXI, i que tot es posible si som solidaris, amb el pa negre que ens donaran a menjar. Però et tu qui està davant d’aquest mirall i nomes ets tu qui es pot respondre a aquestes preguntes sense embuts i fins i tot fer-se de noves sense preocupar-se del color ideològic de qui les hagi de respondre.

Ara, després d’haver-te respost a tu mateix/a de manera absolutament sincera, vaig jo i et dic, anem? vindràs amb mi a construir un estat independent en forma de República?

Espero els teus comentaris.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes. Amb la subscripció rebràs capítols de la novel·la Mémé, articles en exclusiva i un resum setm

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -