Dissabte, maig 15, 2021
- Publicitat -
Inici EmRespons #EmResponsJudicial Recursos i Minoria Nacional, per Josep Rosell i Fossas.

Recursos i Minoria Nacional, per Josep Rosell i Fossas.

Ens arriba la primavera Josep i s’estan barrejant i acumulant els temes judicials, però com estàvem comentant, tots ells tenen relació i punts en comú.

Exactament, veig molta desinformació per exemple en el tema del recurs de la Sentència absolutòria dels síndics, i és important disposar de tota la informació adient. La valoració de la prova “només” correspon al jutge o tribunal que celebra el judici. Per tant només hi ha UNA manera de revocar una Sentència absolutòria.


Els recursos d’apel·lació contra sentències absolutòries penals només admeten aquesta l’opció, tal com ha presentat “la fiscalia de quien depende la fiscalia “. Per què ho fan així? Tècnicament no és possible un recurs demanant a l’Audiència que revoqui la sentència absolutòria  i dicti una nova condemnatòria .

Això succeeix quan es vol revocar una sentència condemnatòria, però no amb una sentència absolutòria on el sistema dificulta extraordinàriament revertir una absolució segons reiterada doctrina d’ençà del 2002. Això un alumne de Dret ho sap (no cal que sigui dels bons).

I tu perquè creus que ho fan doncs?

a us vaig dir que encara quedaven jutges garantistes fora de les cúpules judicials  ( per que sinó  us penseu que el suprem s’ha atribuït la causa sinó per quadrar l’establishment judicial ?). Es un avís a navegants. Volen “cuadrar” els jutges garantistas que n’hi ha i de molt bons.

Fora de les cúpules els que de debò “trepitgem” jutjats sabem que no tothom està disposat a saltar-se les seves pròpies lleis per la #unidaddeEspaña. És doncs un “avís a navegants”. Veurem que diu l’Audiència de Barcelona.

Veig que no sempre estas d’acord amb els advocats en la manera de portar la causa dels presos polítics.

Si de debò es volgués incidir en el concepte de “minoria nacional” Meritxell Serret hauria demanat per declarar en català en el moment processal oportú (1a declaració) i haurien habilitat un intèrpret. No es buscava això sinó una altra cosa que ja fa temps que vaig dient .

Això de declarar en català a Madrid en una causa un alumne de Dret sap com fer-ho (no cal que sigui dels bons) sap com fer-ho. El que no s’hi val és durant tota la instrucció declara en castellà (ho respecto perquè tothom declarar com vol) i en el judici sense haver-ho demanat mai abans es vulgui demanar per declarar en català de manera simbòlica de cara a la parròquia local 

Us han “venut la moto” de què són rucs i la veritat és que els espsnyols ho tenen tot molt ben pensat. Els espanyols hi han coses que ens són difícils de colar. Tècnicament no hi ha cap escrit en la instrucció on es demani i es denegui declarar en català. Parlo del moment processal oportú.

Per tant això no podrà formar part el tema del català del recurs al TEDH de cap dels presos polítics. Si algun dels homeòpates del Dret vol opinar igual els contesta algú que sap de què va la cosa.

l´advocat Josep Rosell Fossas, treballant dissabte festiu 1 de Maig, i responent a les nostres preguntes.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí) per 3€/mes. Amb la subscripció rebràs un resum setmanal.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -