Diumenge, gener 23, 2022
- Publicitat -
Inici Articles Víctimes Que ens passa als independentistes?

Que ens passa als independentistes?

És molt evident la renúncia d’una bona part del catolicisme polític independentista dedicat a repartir-se el pa perquè s’han quedat el forn, en propietat.

Fixeu-vos en Lluís Llach. Ha dit en un article fa pocs dies que ell és d’ERC, i que el #14F va votar als seus amics de Poble Lliure, perquè ja no reconeix a aquesta esquerra independentista. Tenim al MHP Torra provinent de Reagrupament, una escissió d’ERC, que ha acabat formant part i sent president de JuntsxCat, sense ser militant perquè tampoc reconeix a aquesta esquerra independentista. I em pregunto si això no fa reflexionar a alguns d’aquests votants. Una reflexió per mi seria si les persones són les que canvien d’opinió o són els partits polítics els que es desvien dels seus referents sense consultar els seus votants?
La mateixa reflexió seria pels votants de Junts, que crec que molts acabaran marxant del partit, i intentaran buscar una altra opció on dipositar el seu vot, si al capdavant segueix estant en Jordi Sánchez. Una persona que bé podria ser el secretari general d’ERC o dels Comuns o de Podemos com és el cas de Junqueras, Rufián o Romeva. Trobo que és un tripartit natural de dubtable moviment d’esquerra, però indubtablement espanyol, com estem veient.

Cap lideratge que és capaç de tornar a la pantalla del 2010, pot està al capdavant de la política independentista. Cap.
No pot haver-hi cap lideratge que no tingui com a referència l’#1Oct, i no el defensi fins a les últimes conseqüències.

Cap lideratge ens pot servir de referent quan diu que no sap com fer la independència, i en lloc d’estar preparant totes les vies possibles, a l’espera que aquests esdeveniments moguin fitxa, per seguir jugant.

Crec que el teu partit Jordi Sánchez, JuntsxCat ,forma part del Consell x la República que té en el seu document fundacional el “Preparem-nos”, que ja et dóna les bases. Però bé, si no te l’has llegit, o sí que ho has fet i, així i tot, encara no saps com fer-la, doncs cap a casa que falta gent. El poble ja trobarà la manera de continuar, sense tu.

Avui, però, intento deixar de pensar què fan els polítics i em vull centrar en el fet que estem fent els ciutadans. Fa uns dies a Vilafranca del Penedès, persones de diferents partits polítics i col·lectius, vam anar a donar suport a un imputat de la repressió. En aquest cas agreujat perquè l’acusació particular és la Generalitat de Catalunya.

Recolzo a qualsevol represaliat perquè entenc que tots estem en el mateix sac, i la meva sorpresa va ser escoltar una veu que em va fer sentir com un drap brut. Fa quasi dos anys que escric i mai he atacat en cap article a cap votant de cap partit independentista, pel fet de qui vota, MAI.
Entenc que la meva crítica és sempre cap als polítics o les persones que viuen de l’erari públic, i que com a ciutadana tinc la llibertat d’expressar, la meva opinió.
Aquella tarda no només em vaig sentir insultada sinó criminalitzada, quan una de les persones que va parlar, que no recordo a títol de qui o de què parlava, va dir que no havíem d’estar allà si érem persones que havíem votat als partits polítics independentistes. Que no mereixíem està allà en aquell moment, i no que no teníem vergonya de ser-hi.
He de dir que no vaig marxar per això, sinó perquè no puc està dempeus molta estona, però em vaig sentir rebutjada. I això és el pitjor que li pot passar al ciutadà independentista, està rebutjat pels seus. Ja patim discriminació nacional, autonòmica, judicial i policial perquè ara a sobre ens ho fem entre nosaltres.
No sé dir-vos qui va ser, ni en nom de qui, perquè no té cap mena d’importància més enllà de l’anècdota què reflecteix el que ens està fent passar aquest procés, que per molts s’està fent molt llarg, però que si veiem altres indecències, estem a les. Uns partits incapaços de fer una ruta plegats, però s’han unit per dividir als votants i per recular, si, per recular.

Molts cops sento a dir que no esperàveu el que està fent el govern espanyol i us he de dir que a mi em sembla molt poc el que està fent. De fet, ells pagaran les multes de la justícia europea i seguiran tranquil·lament, un cop els nostres ens han fet abandonar els carrers.
Els hi hem costat ben poc. Per tant, per què creieu què haurien de negociar alguna cosa ara amb els polítics que han permès a l’estat espanyol que juguin amb nosaltres al parxís? Han “matat” 9 i han comptat 2.000.000 de persones!!!! Que no veieu que els hi hem sortit quasi regalats quan ho teníem tot, a les nostres mans?????!!!!

I ara m’he de sentir a dir al carrer i des del carrer, que no mereixo que??

Jo voto el que em sembla, i estic al carrer defensant a persones que no pensen com jo. I estic pendent de donar-los veu molts cops quan els mitjans que tant estimen no els donen veu perquè no els interessa el que diuen.

I he de dir que personalment m’és igual tots això, perquè a mi el que m’importa de debò és fer entendre als votants, que no podem estar dividits per culpa de l’egoisme partidista de TOTS els partits polítics.
No permeteu que ens divideixin si us plau almenys, intentem conservar això, perquè sinó, sí que serà la nostra tomba.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

1 COMENTARI

  1. I què hi té a veure el catolicisme?
    Si tots aquests solen ser ateus rabiüts i només els interessa la cartera i l’entrecuix?
    La cristianofòbia supura pertot a la podrida Catalunya en vies de castellanització i d’islamització, càstig a una supèrbia ignorant i destarotada.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -