Divendres, juliol 30, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Social QUAN TOT COMENÇA, I ON TOT S’ACABA, per Pep Fort i Padró.

QUAN TOT COMENÇA, I ON TOT S’ACABA, per Pep Fort i Padró.


Homenatge a Ramon Basiana i Vers
Diumenge 11 de juliol. S’aixeca el dia, sol i calor. Sona el telèfon amb un avís de WhatsApp. Com un cop de puny, m’arriba la notícia que ha mort un amic, un bon amic, un gran amic, una bona persona. En Ramon Basiana i Vers ens ha deixat a les 7 del matí a una casa de la Vall d’en Bas, sense fer soroll, de forma discreta però decidida, com ho feia ell. Amics de tota la vida, de quan la seva família va venir de Manresa per viure al nostre barri de La Sagrera. El seu pare va morir jove, massa jove, i la seva mare, la Pilar es va quedar vídua amb quatre fills. Gran dona i a qui tots els que la vam conèixer, recordem amb molta estima. Vam compartir escola, centre parroquial, A.A.V.V. del barri, excursions, futbol-sala durant molts i molts anys, Marxa per la Llibertat, enganxant cartells als carrers per les primeres eleccions, ens vam fer de l´ANC el mateix dia de cara a la presentació en societat a l’acte del Palau Sant Jordi, etc. Les nostres vides als darrers 10 anys les vàrem viure de forma paral·lela, quasi simbiòtica, enfrontats a un enemic comú, el càncer. Quan em van operar a vida o mort del primer, el 21 de setembre de 2011, a ell li van detectar el seu primer poc després. Em va venir un segon i un tercer, i un quart, i ell em seguia les passes. Vam signar un acord i decidir que ho deixàvem en empat, que no valia la pena intentar guanyant-se un a l’altre en una competició que res ens podia portar de bo.

La vida és capriciosa i jo vaig aturar–me al quart, i a ell li va fer una putada (permeteu-me la expressió) i va seguir amb un cinquè, un sisé…però sempre des de el primer dia, amb un somriure, amb un cant a la vida, amb unes ganes bojes de seguir endavant. Quan sentiu que tot el procés independentista va començar amb la sentència de l´Estatut allà l’any 2010, no us ho creieu. Ell, com a President de la Federació Catalana d’Hoquei patins, va aconseguir elreconeixement internacional de la nostra FCH amb selecció pròpia. Poc després, per pressions de la Federación Española de Patinaje a les altres federacions, a l’assemblea de Roma, ho van tirar enrere. A Fresno i a Macau va començar tot. L’estat espanyol va fer mans i mànigues per impedir el nostre reconeixement com a selecció nacional i va emprar tot l’arsenal disponible. Mai li reconeixerem prou al Ramon el que va fer per l’esport català i en especial per el món de l’hoquei. Quan tot començà. No puc ser objectiu, ho reconec, l’estimava massa com per veure algún defecte que pogués tenir. El món és un lloc bastant pitjor des de diumenge. Se’n va una persona excepcional, única, amic dels seus amics i un patriota de pedra picada. On siguis i des de tot l’amor que et professo, ets un cabró. Ens deixes orfres i pendents d’un dinar. Quan creia que ja no em quedaven llàgrimes, torno a plorar i tot sovint de forma descontrolada. El dia del meu aniversari vam estar parlant i em deies amb el positivisme com bandera, que estaves molt content amb el Clínic. I ho deies quant, i cito textualment, m’acabaves de dir: “De l’estiu a avui (25 de març), 6 tumors nous, a part dels de pulmó que estan actius”. On tot s’acaba. Lliçó de vida i de ganes de lluitar de la que el país en general n’hauria de treure aprenentatges. Acabes de marxar i ja t’enyorem. Allà on siguis, ho farem també per tu. T’estimo amic !!


VISCA LA TERRA !!
DONEC PERFICIAM

Autor: Pep Fort i Padró @pepfort
@DonecxPerficiam

Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes



saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -