Dijous, setembre 23, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Queixa Perquè no encaixo?- Xavier Climent i Gabriel.

Perquè no encaixo?- Xavier Climent i Gabriel.

Ahir vaig estar en un debat electoral al parc de Vallparadís a Terrassa, i certament em vaig trobar bastant descol·locat, no perquè no tingues clar el que volia dir i com ho volia dir, si no per què vaig veure un teatre amb uns artistes a l’escenari, i jo no soc artista, soc públic.

Clar cinc partits independentistes, i cinc maneres diferents de veure la independència, uns el diàleg, PDECat i ERC, els altres referèndums CUP i JxCat i jo com a representant del moviment Primàries per la independència, l’únic demanant validesa i legitimat a l’1-O.

A una pregunta molt clara, si el 14F guanyem les forces independentistes per més del 50%, us comprometeu a la mateixa nit fer efectiva la declaració?

Tot van ser excuses, ho podem fer, però no serà efectiva, ens cal diàleg, si ho fem hem de ser més, si no som majoria al parlament, no podrem fer-ho, si ho fem sabeu que anirem tots a la presó, etc, sembla mentida que tots ells parlaven el 2017 de desobediència civil, del ho farem, ara tot són excuses i pretextes per allargar un autonomisme que no ens porta enlloc.

Jo ho vaig veure de la següent manera, hi ha un pastís, i aquest pastís cal repartir-lo, i el que vull és el tros més gran, tots lluiten pel tros més gran del pastís.

I en el meu cas no vull un tros del pastís sinó regalar-lo sencer a la gent.

És una altra manera d’entendre les coses, en el meu cas m’he vist obligat a entrar a aquest engany, aquest circ ple de paraules buides, sense cor ni anima perquè vull la independència del meu país, el sistema t’obliga a entrar al circ si vols canviar el sistema, no hi ha altra manera, però un cop a dins veus la falsedat de tot plegat, l’engany.

Vota’m a mi, no votis l’altre, perquè jo soc millor, el que diu aquell no li facis cas.
Tots volem la independència, però som incapaços de consensuar alguna cosa plegats, perquè jo vull el meu propi espai, i no et preocupis els teus vots seran útils, però útils per a què?

imatge de Google.

Mireu, no tots els nens aprenen a caminar a l’any, n’hi ha que abans i n’hi ha que després, a la gent adulta li passa el mateix, hi ha gent que veu les coses abans i n’hi ha d’altres que ho veuen després o ni tan sols ho veuen.

El dia que la gent que vota els partits independentistes convencionals vegi l’ensarronada tindrà un gran xoc, veuran que aquell vot útil era per continuar xuclant de la mamella, veurà que aquell demà ho farem, aviat, o primer cal diàleg, era un discurs polític per guanyar vots, no tenen cap intenció de canviar res, volen que tot continuï igual.

No volen regalar el pastís a la gent, volen el tros més gran o tot sencer, el vot útil és aquell que et diu sí, però a l’hora de la veritat és no, o aquell que et diu sí, sense cap mena de dubte?

Autor: Xavier Climent – candidat de Primàries Catalunya
saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -