Dijous, setembre 23, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Víctimes Per tant, avui m'explico, Ada.

Per tant, avui m’explico, Ada.

Ahir vaig veure coses que avui no voldria escriure.

La primera impressió és bona, perquè m’he retrobat amb les amigues i amics de Teixim X la Republica i i amb noves incorporacions a la meva vida com en Manel Panal, magnifica persona que ha dissenyat les Ales d’en Xavi. I així un cop presentats i abraçats, vam començar a caminar en direcció al Pla de l’Os.

Vaig veure a dos pijos, que semblaven sortir del vídeo -AMO A LAURA- baixaven la Rambla Canaletes cap a mar, amb la mascareta verda a la cara, amb la bandereta espanyola enganxada als morros com si anessin a la mani de Societat Civil Catalana.

També baixava el diputat del PSC Ferran Pedret, tot xino- xano, amb la seva camisa característica de coll Mao , texans i amb les mans a la butxaca, amb aquell posat d’anar fent i que ben bé sembla que una altra cosa no fa, perquè dues hores després vaig fer una foto a l’acabar el minut de silenci i en ampliar la imatge el diputat Pedret seguia amb les mans a la butxaca. No tindria per què ficar-m’hi però és que recordo quan jo treballava de cara al públic que em deien que les formes davant del tauler eren molt importants, però veient el posat, diria que després de l’homenatge m’hi jugo un pèsol que se’n va anar a mirar les obres que omplen els carrers de Bacelona a l´agost ( o tot l´any, com a les Glòries , quina vergonya!)

Durant l’homenatge em pregunto tota l’estona perquè estem aïllats els amics i coneguts de les víctimes, si som gairebé els únics que estem allà per donar-los suport, i que portem com a única queixa el lema #17avolemsaberlaveritat, i en canvi al costat de les víctimes, estaven els polítics que sistemàticament han dit que NO a ajudar-los a saber que va passar amb l’imam de Ripoll i les seves connexions amb el CNI, això sí, envoltats de secretes, Mossos, guàrdia urbana. Tants vigilants que en lloc d’un homenatge semblava el centre del centre Egara. Mare meva.! Nosaltres en vam tenir una fila davant nostre que ens va retratar amb la mirada i vés a saber amb què més… nosaltres només portaven una imatge i una reivindicació
En fi…

En acabar l’acte, el President de la Generalitat i del Parlament de Catalunya, van marxar els primers. Els diputats i consellers de Juntsxcat i ERC van anar marxant després de saludar a qui va voler parlar amb ells i elles (Perdoneu-me si hi havia algú de la CUP,però repassant la memòria i les imatges, diria que no). L’alcaldessa Colau si va estar una estona , i com per causalitat vaig acabar davant d’ella li vaig recriminar personalment que no era dia per fer-se fotos (versió que amplio a tothom), i la seva resposta va ser que ella es devia a la gent i que en aquell cas li havia demanat una víctima i per tant no s’hi podia negar.
Així es la veu i la imatge de la Catalunya equidistant que com veurem més endavant té molt clara la seva inclinació política i social, davant i darrere els flaixos.

I ens va quedar una altra Catalunya, darrere la barrera dels periodistes i davant del Liceu de Barcelona, la Catalunya unionista, amb un Bou del PP, pica’n com una vespa totes les flors del ram, i més atent a un flaix de càmera que a l’homenatge. La comitiva del Règim, Batet, Cunillera i Illa, fent-se un petit “deixar-se estimar”, per cert amb cara de pomes agres, amb mig somriure, i alguna foto demanada per algun votant. Aquesta si la van entendre, quan minuts abans li denegar per tercera, quarta i quinta vegada a Javier Martínez, el pare d’una de les víctimes assassinades, que el Govern espanyol obrís vies d’investigació d’un atemptat amb molts clarobscurs.
I vaig veure com el candidat de Vox, feia unes declaracions envoltat de càmeres creant molta expectativa, tot i jo diria que eren els flaixos els que estaven creant un nou espai polític allà mateix amb possible representació al Parlament de Catalunya. En seran culpables.

Veure i saludar en Javier Martínez, va suposar un oasi en mig d´aquell garbuix de falsedat i postureig. Mantenia el seu posat de sempre malgrat haver sol·licitat tot el matí per tots els mitjans haguts i per haver per fer entrevistes en un dia angoixant per ell. Però és ben cert que no importa el que expliqui la víctima la resta de l’any sobre els atemptats i com un estat es nega a informar i a investigar, la notícia era el lloc, la data i la foto.
Res més i res menys

I això que ara us explicaré sí que no hi hagués volgut escriure mai, perquè és la Catalunya de la falsa equidistància, i que camina en pas ferm només en el seu favor, i que no és el de la ciutadania.

Per tant, avui m’explico, Ada.

Marxava a les dotze del migdia de la Rambla després de fer un cafè amb els amics quan vam veure i així m’ho va confirmar la meva amiga Mònica que unes funcionàries estaven traient les flors del lloc on dues hores abans tota la comitiva i visites institucionals havien dipositat les flors, regals, i espelmes a les víctimes de l’atemptat del #17A, i en aquells moments famílies senceres ho estan fent…
Vaig seguir a les funcionàries fins a uns vehicles on les anaven posant. A la pregunta de” per què”?, la resposta va ser, “ordre de l’Ajuntament”. Si volia explicar el que passava havia de demostrar-ho i per tant vaig fer unes fotos. Entenc la fúria d’aquelles persones que només feien la seva feina i entenc la por a perdre un lloc de treball en aquests moments de crisi econòmica mundial, que té la valia de la supervivència familiar en molts casos. Com deia vaig fer un truc a Javier Martínez que immediatament junt amb Robert Manrique, assessor de UAVAT, víctima de l´atemptat d’Hipercor van tornar a la Rambles. No explicaré res de les converses perquè involucra a persones innocents que fan la seva feina. Les fotos ja no eren importants i per tant ja no tenia cap sentit conservar-les. Les víctimes ho van veure en directe i els acords que arribessin a partir de llavors amb l’Ajuntament em semblen perfectes.

L’únic que vull dir és que els meus amics Manel, Mònica, Montse i jo mateixa vam ser testimonis que dues hores després de fer-se la foto l’alcaldessa Colau, en el tercer aniversari del #17A,  Ada Colau “va voler netejar la Rambla”. Llàstima que la neteja i l’aglomeració pel tema Covid només la tingui ahir i en el Pla de l’Os i no en barris abandonats pel servei de seguretat i neteja.
Perdoneu-me però jo no veig equidistància enlloc, així que, així no Ada, així NO.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

1 COMENTARI

  1. e-qui-dis-tant, l’ ADA????????? falsa com un duro sevillano. No pas neta com un bon mancús d’ aquells que feien trontollar esquemes als comtats dels nostres dirigents, Ramon Berenguer i Almodis de la Marca que, com diu Pierre Bonnassie a “Catalunya 1000 anys enrere”, en tenien tants i tants que eren la parella més rica de l ‘ Europa medieval. Un dia, amb la Teresa Forcades i la Carme Forcadell, agafades per les espatlles, van dir a en Cuní que eren indepes. I ella, la Colau…també ho va dir!!!!

    Haurem de patir molt els que volem una Catalunya lliure en forma de República, …ara. I…no ens aturarem.

    Seguim, Assumpció

    Missatge de sara-lidiaester del dia dt., 18 d’ag. 2020 a les 13:47:

    > saralidiaester posted: ” Ahir vaig veure coses que avui no voldria > escriure. La primera impressió és bona, perquè m’he retrobat amb les > amigues i amics de Teixim X la Republica i i amb noves incorporacions a la > meva vida com en Manel Panal, magnifica persona que” >

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -