Diumenge, setembre 26, 2021
- Publicitat -

PAUSE

Estic en mode PAUSE perquè intento ser una persona coherent amb el que escric.

I per això realment els esdeveniments d’aquests dies em posen en situació d’alerta màxima, com el pacte a última HORA d’ERC-JUNTS, els noms dels pròxims consellers i conselleres, la decepció de què només una minoria de la militància de Juntsxcat volia fer les coses d’una altra manera. En Jordi Sánchez ha venut als militants i votants una transversalitat falsa i una llibertat en les decisions més importants, que no ha complert i estic segura que aquesta enganyifa d’alguns, passarà factura a tots. Sorprenentment la majoria militant li ha donat suport, i aquí també caldrà una reflexió exhaustiva.

Tot dependrà de com serà d’efectiu aquest govern “independent i independentista” per deixar enrere, la vergonyosa manera de com han aconseguit la coalició tots dos partits polítics. Jo aventuraria que son mes per interessos mutus, que per exigencia de la ciudadanía.

Ha quedat demostrat també com els Comuns i Podemos han intentat fins a l’últim moment fer el fet contrari del que prometien quan l’alcaldessa Ada Colau va emergir com un estel brillant des de Atresmedia, o quan anava vestida d’abella Maià, fent la feina populista molt bé feta per cert, contrària a la promesa donada fins al punt que Manuel Valls ja pot marxar tranquil de l’ajuntament perquè està tot encaminat per arrasar amb Barcelona sense haver utilitzat tancs, només una patrulla de narcisistes jugant a Joc de trons però incapaços de restaurar ni una classe de P3.

El cínic i nou flamant MHP de la Generalitat el Sr. Pere Aragonès diu que té 3 propostes molt clares de futur amb el govern espanyol que són:

“Endreçar bé els fons europeus, encarrilar projectes importants i que sigui conscient que el conflicte polític amb l’estat només es pot resoldre amb l’amnistia i el referèndum”

I a canvi el Sr. president Espanya el Sr. Pedro Sánchez amb el seu govern progressista es prepara per prendre una de les decisions polítiques més difícils de tota la legislatura: la concessió dels indults als presos del procés i la patètica oferta d’un nou estatut amb pluja de milions idea. A mes en les ultimes hores, el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ha dit que “cal esperar els informes del Suprem” sobre els indults als presos independentistes, però ha assegurat “són instruments previstos a la llei” i que “cal veure’ls amb naturalitat, siguin favorables o desfavorables”.video de twitter

Uauuuu,  no cal pensar gaire.

Tenim una nova jugada mestra!

Una majoria independentista amb vots i amb escons com no hem tingut mai, es prepara per pactar una renúncia amb l’estat espanyol sense moure ni una pestanya.

De vegades penso que ens han posat bromur a l’aigua perquè em faig creus del que no estem fent!

Hem votat entre tots i totes gestionar l’autonomisme sent independentistes, però carreguem contra els que proposen un bon gestor econòmic i callem davant qui proposa a un inepte demostrat com a president del parlament a conseller d’empresa i treball, només per premiar els serveis prestats a no fer res, com bé ens ha demostrat l’actual MHP del parlament de Catalunya la Sra. Laura Borràs en aquests seus primers 100 dies de legislatura.

I no contentes amb això, l’única persona independentista que està ara mateix als mitjans i que dóna joc, però que no pertany a ERC com es Pilar Rahola,  se la fa fora de Can Godó, d’un mitjà unionista de Catalunya subvencionat com el LV per un govern independentista, i que apareix una persona, Eulalia Reguant @aramateix de l’esquerra antisistema més radical evidenciant, deixant clar que si ells manessin hi hauria una única veu sectària i o obligada i sotmesa al règim txekàri. Però l´Eulàlia Reguant, ha estat en un silenci de complicitat durant quatre anys, mentre el capitost estricte den Sergi Sol, anava “seleccionant” qui parlava i qui no, i de què, a Catalunya.

Tres raons que em mantenen ara mateix amb un mínim d’esperança són, el Consell per la República, i el MHP legítim, Carles Puigdemont i els seus companys polítics i de compromís com són Clara Ponsatí, Toni Comín, Lluís Puig i en la via civil en Valtonyc des de Brussel·les.
He llegit la carta que ha dirigit a la militància el president Puigdemont i em sembla que segueix sent, una persona i un polític honest. Conserva el seu full de ruta i de lluita intacta i constant, però alhora el veig aïllat pels seus propis companys i utilitzat per acumular vots quan els convé i silenciar-lo també quan cal per a la mateixa raó. Puigdemont és un polític que ha demostrat saber escoltar a la ciutadania tot i que després la ciutadania vota més pel relat metrallador de fake news també des de casa nostra, dels canals públics i privats seleccionats, que del que li van exigir i demanar al seu president.
També pel Consell x la República perquè és l’únic òrgan que ara mateix molesta a Espanya, perquè vol ser una institució que no s´arronsa i això també és un indicador de la temperatura del procés.

Aquestes qüestions són l’únic que separa a Pedro Sánchez de ser el millor president de la democràcia que es va instaurar des del final de la dictadura franquista d’avant d´una Europa expectant, que vols saber que el guapo president espanyol ha salvat a Espanya d’una ruptura territorial, sense disparar un tret, només infringint por amb la repressió de prendre llibertats.

Ni Aznar amb Perejil ho va fer millor.

Per salut mental, i amb tot i aquests titular demostrables, haurem de seguir, però no sé com ho haurem de fer.
Una responsabilitat compartida i poca crítica als nostres, com a col·lectiu minoritari represaliat, són detalls que ens haurien de preocupar i de aclarir si volem seguir endavant.
Jo ja ho pensaré demà quan torni a activar el PLAY, que he de fer l´article sobre la investidura del cigronet cínic, i em cal el cap aclarit.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes. Amb la subscripció rebràs un resum setmanal.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -