Diumenge, abril 11, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Social ON SOM, I CAP A ON ANEM.

ON SOM, I CAP A ON ANEM.

No he viscut cap guerra, però em sento dins d’una postguerra estranya, ambientada en el apocalipsis del independentisme radical, una pel·lícula de ciència-ficció guionitzada pels mitjans de comunicació del règim, digna de la cadena Netflix.

Sovint les guerres violentes deixen un rastre terrible, i sota les cendres del camí arrasat apareixen les figures hieràtiques dels humans que caminen sense rumb amb mirades perdudes sense poder veure el seu propi horitzó. Així ho han viscut, així ens ho han explicat, i així ho hem llegit quan els historiadors ens ho han relatat. Però en aquest cas, ningú ens explica que això és una guerra sense militars, però que ens té més acollonits que quan els fan servir. Ens tenen adormits, silenciats, acovardits i anestesiats, dins d’un enorme globus d’informació manipulada que distorsionen, i que no ens deixa veure, que estem fent, on som i cap a on anem.

Hitler va aprofitar l’odi generalitzat arreu del món contra els jueus, perquè altres països amb el mateix “problema”, el deixessin fer. Uns van permetre la invasió a canvi de” fer neteja” o “passar pàgina” i d’altres que en cap cas volien recollir-los, van acabar sent col·laboradors necessaris i culpables de la terrible SHOA. Paisos que van seguir fugint d’estudi fins i tot després de l’Holocaust. Sistema que van utilitzar també per permetre en molt casos eliminar a altres Ètnies, religions i ideologies, i que es feien, i es fan dir països demòcrates, o DEMOCRÀCIA PLENA. Sistemes, que governs repressors de diferents ideologies, segueixen fent servir arreu del món, i tothom calla.

imatge de Twitter

Va ser una postguerra mundial on van acabar barrejades víctimes i botxins vivint uns al costats dels altres, sense cap mena de rescabalament per uns ni de càstig pels altres, pel benefici dels de sempre i es va construir una Europa amb peus de fang on es va prometre que la prioritat sería blindar els drets fonamentals, perqué mai mes tornés a passar el mateix. Van prometre que la vida aniria per davant de la resta, i en canvi aquesta Europa ha acabat servint per blindar les butxaques del poder econòmic a costa del ciutadà que deien voler protegir.

També s’està veient, que Europa va permetre entrar a una Espanya falsejada per ells mateixos i pels EEUU. Espanya és un país corrupte on conviuen els néts de víctimes i botxins en una dansa esperpèntica, en una orgia de nacionalisme immoral, sota la bandera de “UNA GRANDE Y LIBRE” ja sigui contra l´independentisme català i o contra tot allò que pugui bellugar un dit més enllà de sistema de dreta extrema implantat a Espanya des del cop d’estat de Franco, i una Europa pervertida que ho ha sabut sempre i ho ha permès.

I en aquest camí nostre de l’independència de Catalunya, ens hem constituït inconscientement en dos bàndols. El bàndol que s’ha resignat i que psicològicament s’ha quedat amb el lliri a la mà, conscient que només aquella era l’única força amb la qual seria capaç d’anar més enllà o l’inconscient que a causa de la frustració de no saber avançar i de la incompetència dels seus, es troba enmig d’un trauma que comença a donar símptomes de patologies psicològiques i d’alteracions que impliquen un malestar significatiu o un deteriorament en l’àmbit social o laboral. Es el bàndol que ha viscut molt bé en el seu present mentre es feien lleis que anaven blindant la seva ruïna futura i la dels seus descendents, mirant-se de reüll, vivint d’un peix al cove social fictici, que no convergent, i que ara només saben gemegar.

I el bàndol revolucionari que en lloc de d’augmentar la resignació, el que fa és augmentat la ràbia, que no sap certament on va, pero que no es resigna en cap cas a deixar-se fer. Que fa bullir l´olla amb noves propostes i poques certeses però amb determinació del fet que no podem tornar a acceptar que un altre dictador, ara borbònic mori tranquil·lament al llit, ni que tornem a ajudar altre cop a les falses esquerres que ja ens van van abandonar en temps del president Companys, tot i no ser independentista, i com ho és el president Puigdemont, ni tan sols ho van fer amb el president Macià que era confederalista.

Així que seran aquestes persones , les revolucionaries les que hauran de liderar el que hem de fer a partir d’ara. Grups de persones que han decidit lluitar com la Laura Borràs desde Catalunya, o el president Puigdemont i els consellers i ara eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí com a caps visibles d’aquesta iniciativa de confrontació intel·ligent, i també persones com la Rosa Vidiella Badell, pedagoga i educadora especialitzada, que el 10 de desembre de 2019, quan va acabar de cantar per la llibertat dels presos polítics va decidir d’anar a reforçar als companys de l’esquerra de l’Eixample, i amb un paper de llibertat d’expressió a la mà, va creuar un semàfor en verd. Els Mossos la van retenir i identificar i anys més tard, li ha arribat una multa de 601 euros, que ella diu, no pagarà voluntàriament. ”si em vol robar, ells ja saben com fer-ho. Ja sé que prenen els diners de la pensió o de les nòmines de la gent, però serà la seva consciència. Jo no penso pagar perquè no hi estic d’acord”. O com a centenars d´imputats, persones dignes i potents que no es rendeixen, assumint confrontant-se democràtiques de cara a un estat represor, cultivant l’obediència deguda només al vot de les urnes i que el camí és sempre seguir, seguir, i seguir.

En aquest moment espanya intenta  treballar amb el bàndol de la resignació contra el bàndol revolucionari posant tota l’artilleria que els queda, i haurem de presionar nosaltres si cal per fer un govern potent independentista com a única sortida social i económica de país on han de ser tots tres partit polítics sense menysprear a ningú o estem condemnats a deixar nos empurar un altre cop per aquesta Espanya podrida dels de sempre. En aquest magnífic video d’investigació de @octuvre obtindreu moltes més respostes a les preguntes que ens estem fent aquests darrers dies de temes incongruents a  primera vista. 

imatge de Twitter

Hi ha una campanya preparada per derrotar a l’independentisme. Ara és el moment de saber qui té la capacitat de liderar aquest moment històric i qui només és un figura de cera.

I no podem trigar massa a recol·locar-nos ni a recol·locar l’estratègia, perquè la debilitat econòmica augmenta la distància entre els dos bàndols dels quals parlava abans, posant al límit a uns i els altres i on espanya sempre aprofita l’escletxa per clavar l’estocada.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes. Amb la subscripció rebràs capítols de la novel·la Mémé, articles en exclusiva i un resum setmanal.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -