Dissabte, maig 15, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Social ON SOM? -FRUSTRACIÓ

ON SOM? -FRUSTRACIÓ

Diuen que l’ésser humà utilitza un tant per cent molt baix del seu cervell. Els que utilitzen molt menys, tenen un alt nivell per assolir allò que tenen i com gestionar-lo, en canvi els que utilitzen molt més, sovint presenten problemes de tota mena perquè no saben què fer-ne de tot plegat.
I és per això que avui us vull parlar de la frustració.

Per mi la frustració és la mala gestió d’un mateix, i sobre els altres. Depèn sobretot de com et castigues en relació amb com et veu el món o com et veus tu, o com volen els altres que siguis. En això també hi ha graus en els extrems, tant de màxima culpabilitat com de narcisisme, amb una llarga llista de grisos pel mig, per matisar.

És difícil ser un ésser humà brillant amb el cupó d’exigència que et demana l’entorn i que és sovint el màxim, i alhora ser el millor professional. Perquè el dia té 24h hores, i si ets més d’una cosa que de l’altre, sorgeixen les preguntes sense resposta i les morals i les ètiques et posen l’etiqueta d’una manera automàtica, que empresona.

Som el que som amb el que tenim, i moltes vegades la vida ens supera, la paciència se’ns acaba i l’esperança la veiem cada vegada més llunyana. Sóc del parer que cal fustigar-se menys i estimar-se més, però com la resta d’humans no me’n surto. (Cert que en els extrems estan els que ni els tractaments ni les reflexions els poden donar solucions i als que creuen que ells són la solució divina) però el món està ple de TIPUS MIG, que no conformen mai el TOT, i que se’ns suposa que hem d’arribar a ser.

La frustració serà l’emoció més difícil de gestionar en les pròximes generacions.
Ens van obrir a un espai tridimensional dient-nos que érem els personatges preparats per fer-lo funcionar. Un paradís de colors màgics, que ara veiem que són espais buits, on és més car viure-hi, on hi han menys drets, més deures, i pocs valors ètics. Un lloc on cada vegada ens sentim més estranys, més aïllats, menys protegits, més desvalguts, on la nostra vida ara depèn d’un vaccí que és TT a les farmacèutiques amb uns beneficis multimilionaris, en comptes de ser un remei mundial gratuït, i en canvi estem buscant com obtenir una dosi, com si fos una mòmia sota les piràmides de Kheops.

I ens diuen que tirem d’empatia, i nosaltres tirem de mascaretes però de les barates, perquè no ens arriba a més, per anar a treballar per un sou de merda. Això sí, ens recalquen que estiguem contents, perquè som dels seus, dels bons. Uauuu

La frustració personal és també la d’expressar-se des de la distància a través d’una pantalla, quan potser tu ets més de fer abraçades per dir t’estimo, que a crits davant del Skype. O ets dels tipus de persones que no vols escriure les teves intimitats per un telèfon mòbil, però que no tens més remei perquè no et pots relacionar de manera més física amb la teva nova parella perquè no està en la teva bombolla familiar comarcal, però en canvi te’n pots anar a Andorra a comprar tabac. I on la teva vida, està pendent del 324, una mena de teletip que envia el PROCICAT abans de les rodes de premsa, de les reunions on no queda rastre ni per escrit perquè no els puguis denunciar i et frustres, i tant.

I si parlem de la frustració professional, ja és per llogar-hi cadires. Aquí només arribaran pocs i seran la cúpula mundial. La classe mitjana crec que els sortia massa cara i molt contestatària i han decidit prescindir d’ella. La resta, ens quedarem en aquest subsòl d’incerta glòria on som més pel nostre número d’identificació, que per com ens diem o per on hem nascut. Cada dia estem més a prop d’aquell Best-seller de George Orwell que un dia ens va semblar una novel·la política de futur-ficció.

Vivim en una acumulació de sentiments negatius on cada vegada serem més incapaços de ser creatius i eficaços i acumularem moltes dosis de frustració.

Com a ser humà gris, però, intento ser la millor en tot per tothom, però això només em desgasta. És un projecte que no em dóna res ni m’ajuda a donar felicitat i m’omple de ràbia.

Potser la solució està a mirar-nos cada dia més dins nostre, amb tots els defectes i virtuts, i trobar-nos bé amb el que veiem, cada vegada en coses més petites, amb projectes més minsos però propers. Potser només és això… viure.

Així i tot sóc optimista…no queda un altre.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes. Amb la subscripció rebràs capítols de la novel·la Mémé, articles en exclusiva i un resum setman

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -