Diumenge, gener 23, 2022
- Publicitat -
Inici Articles Polítics Nosaltres no hem progressat adequadament, però ERC sí.

Nosaltres no hem progressat adequadament, però ERC sí.

Està aïllada uns dies del ritme trepidant de notícies et dóna, una visió més general i més externa del que està succeint. I el que està succeint és que no hem progressat adequadament i si no hi posem remei aviat, els estafadors van guanyant la partida, tot i que els contacontes, no van gaire relegats a la cursa.

La vida sovint és un cúmul de cruïlles i de vegades se’ns afegeixen entrebancs que cal superar. Molts cops els veus venir, o creus que els pots poder prevenir, però d’altres t’arriben com un Tsunami que no deixa res dempeus, i que t’esclafa l’esperança. Tots coneixem estafes que semblen jocs, jocs que són estafes, i estafes que semblen contes per com les expliquen, perquè piquis l’hamb.

El joc dels trilers per exemple, n’és un d’aquest que normalment està associat a l’estafa. És tradicional veure´ls en mercats ambulants i fires, i es presenta com un joc d’atzar, però és un truc de confiança utilitzat per cometre el frau, i on tots els personatges es reparteixen l’escenari teatral que envolta a la víctima, per crear les circumstàncies d’una història falsa i on només la víctima, és la protagonista. De fet, l’únic que té de valor d’aquella persona pels estafadors, són els seus diners. No els importa res més. És un frau ràpid i fàcil d’aconseguir, punt.

Després tenim els contacontes, que amb la paraula dita o escrita et porten a llocs on moltes vegades només ells saben que no són certs, i et fan sentir que si tornes a la trista realitat, et critiquen dient que no els has entès, o els has malinterpretat.
I entre uns i altres podríem acabar com ala petita venedora de llumins del Hans Christian Andersen que per sentir-se menys sola i amb menys fred va gastar tots els llumins, que tenia per guanyar-se la vida perquè els havia gastat per il·luminar el caliu d’una llar, d’un bon àpat, o de la tendresa de la seva àvia, que ja no tenia.

Quan acaba l’any sempre és moment de reflexió i de fer balanç de què hem fet o no durant aquests 365 dies. I he de dir que ha estat un any
estrany, i molt decebedor, però espero que serveixi d’aprenentatge per tots plegats.
Una bona lliçó per tothom és que crec que és molt bon dir que NO, i què dir SI, no sempre és positiu, i menys si respons sota pressió, per pena, o per quedar bé. Sobretot si a algú a qui estimes, respectes, o li havies donat la clau perquè preparar les estructures que donessin la cobertura legal social i econòmica a la teva família en un país lliure.

Les claus del que va passar amb l’estatut, ho va explicar molt bé el Gran Wyoming a la Sexta, o no ho hem aprofitat. El que hem anat fent des del 2017 és recular, i no només en les nostres decisions sinó que hem de suportar que el MHP Aragonès, Coordinador Nacional d’ERC, que ha estat diputat del parlament, conseller d’economia i hisenda i vicepresident de la Generalitat de Catalunya, i ara és el 132è president de la Generalitat de Catalunya, fent el discurs oficial nadalenc des d’una aula de P5, ens estigui dient que hem d’estar contens perquè, aquest any si i per sorpresa, s’han aprovat uns pressuposts en tems i forma, que donaran estabilitat a la nova normalitat autonòmica.

No us enganyo, aquí us deixo el discurs perquè ploreu una estona.

I en el discurs si, en el discurs “oficial de govern” ja toca introduir la paraula màgica de la ” independència”, perquè després de festes comença la precampanya, de la campanya prèvia de les eleccions municipals, que els hi falta guanyar a ERC.
El cert és que quan més avancen ells, més estem permetent que ens entrin els espanyols fins a la cuina i ens deixen buit el rebost. Això no li sembla a ningú un xic curiós?? Jo no ho veig per enlloc que és el que hem guanyat amb aquestes idees d’ERC.

No hi ha diàleg per part d’Espanya, però tampoc veig, una alegria per la victòria judicial de l’exili per part de l’esquerra, que diu està “al costat de la gent”. Potser és que aquest exiliat és massa a prop del legítim president de la generalitat, Carles Puigdemont que per cert avui és el seu aniversari – i llavors millor no li fem gaires festes, no sigui que se’ns moguin de partit els votants. O potser és que saben que Valtonyc va per lliure, i no el poden controlar, i per això l’aïllen, curiosament les esquerres i la més gran associació de la llengua catalana, Òmnium cultural, curiós també no??

No estic fent conya i per sort el 28 de desembre ja ha passat. Hem tingut l’anunciació que s’ha retransmès via El Periódico, i el president Aragonès que ha tocat tots els pals de la Generalitat de Catalunya i ha pogut moure tots els fils des de dintre ens felicita per tenir una merda d’estatut que ara ni volen andalusos ni valencians, a part que encara no he descobert si han regalat la llengua a canvi de res, o és que potser els que hi han d’anar a classe de P5 són ells. 

Jo estic segura que és un pacte de rendició, que per cert hem votat entre tots. Una decisió que permet passat de voler la independència, a estar a punt de perdre l’autonomia.

La meva reflexió està feta. Si algú creu que tinc raó, que m’ho faci saber saltant del vaixell que s’està enfonsant. Mentre espero a saber quina decisió preneu totes les persones que conformeu aquest pacte polític fallit del no-res, seguiré descansant que amb aquests traumes polítics és normal que la meva fel, que ha de filtrar tanta toxicitat diària per poder-ho explicar als meus seguidors, pateixi.

ULTIMA HORA!!

Veig que no anava equivocada !!

Cuieu-vos, cuidem-nos, Bon Any 2022


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -