- Publicitat -
Inici Articles No, Junqueras no diu la veritat - Part 1

No, Junqueras no diu la veritat – Part 1

Junqueras, com a persona molt religiosa no diu la veritat , suposo que és per l’alegria del catòlic penedit a què Déu digui, que resant una mica tenen la salvació a mida.

El primer que he de dir és que li desitjo al vicepresident Oriol Junqueres personalment el millor, i professionalment li pronostico una llarga carrera com a escriptor, perquè té la capacitat de traslladar-se fora de la realitat inclús en moments crucials, com quan escrivia  o llegia quasi obsessivament durant el judici fins al punt que gairebé mai aixecava la mirada del paper, per seguir  les declaracions. Això li dóna una capacitat de concentració extraordinària, però crec que psicològicament necessitarà tot el suport que calgui, dins i fora de la presó.

Una altra qüestió és la meva opinió del polític, després d’haver vist l’entrevista 2 cops, per fer aquest article.

Aniré per ordre, i diré que el primer input que vaig rebre van ser els titulars de la prèvia de l’entrevista del vicepresident i ja vaig entendre cap a on aniria l’entrevistat, Sacrifici, victimisme i redempció política. El catolicisme polític del Junquerisme.

Ja d’entrada, l’entrevistat s’apodera des de la primera pregunta amb la personalització omnipresent del màrtir a la terra, i encarrila la pregunta del presentador cap al bé i el mal, centrant la posició, no de debat polític, sinó de populisme barat del sentiment. Jo mateixa he dit als meus articles i a la xarxa que alguns polítics són intrínsecament males persones veient com s’han comportat amb els presos polítics i en general amb el ciutadà crític amb el règim, com el cas d’Iceta per exemple. Però francament no imagino a Nelson Mandela dient aquests discursos a milions d’africans donant per bo aquest reguitzell d’auto flagel·lacions simbòliques plenes d’egocentrisme en directe.

A la pregunta sobre la presó del presentador i director de tv3, Vicent Sanchis, Junqueras treu la història familiar de revolucionaris per donar-li més input a la seva futura llegenda, com si la seva, previsible de crear-se , encara no tingués prou estructura definida, o potser és que se sent més orgullós de formar part familiarment de la història entre el Cid Campeador i l’abat Oliva que ell personalment del procés independentista.

Pocs segons després ha començat amb el reguitzell de frases com:

“A mi m’agrada està a prop de la gent, i la gent de mi”, “tothom és molt amable amb mi, i se’m vol apropar per dir-m’ho dins i fora de la presó” o “tinc el suport explícit i manifest dels presos amb molta estima”  i el “visca la República!, cridat des d’altres mòduls quan jo passava pel carrer principal de camí als advocats” o quan explica que no el deixen anar a missa perquè “recibe demasiadas muestras de apoyo” .

(He sentit ben bé que estava al ben mig d’un diumenge de rams, no sé vosaltres…).

Minuts més tard, ha deixat de ser l’home ensucrat per passar a ser un, que no es deixa manipular:

“de fet jo no he tingut mai cap incident, hahaha diu sorneguer, excepte una vegada, que em vaig haver d’encarar amb algú que es va encarar amb mi. Era una persona, – diu Junqueras – que estava acostumada a intentar manar i aquell dia se li va acabar la història”

Que vol dir?, l’incideix el presentador

“Que se li va acabar la història de manar “diu Junqueras amb un somriure autocomplaent.

I  l’entrevistat continúa el seu discurs en solitari… 

“Sóc una persona honesta? És clar que sí.

Sóc una persona honrada?? I tant que si, ho sóc i a més m’ho diu tothom!! “

“És impossible que algú digui que sóc una mala persona, IMPOSSIBLE”

Jo fa estona que tinc les mans al cap, intentant desxifrar que vol dir Junqueras amb aquesta autocomplaença quan a mi em sembla un suïcidi polític aquesta endogàmia narcisista, i penso si algú li ha dit al líder que va nu?? Segueixo la xarxa de tuiter, la bombolla malèfica tavernària com diuen els trols d’ERC i em trobo amb les piulades d’en Basté que diuen…

“La tornada de Junqueras amb el to i la forma demostra que per ERC és absolutament necessari. El junquerisme serà amor però avui ha sortit amb ganes de batalla” o “Porta 4 “hosti”, “hòsties” en 45 minuts”

Evidentment alguna cosa greu està passant quan la casa Godó ha de sortir al rescat del Mossèn, perquè els comentaris del poble que ell diu tant estimar-lo, estan al·lucinant pel to i per la quantitat de minuts que dedica a ell i no a la causa. La cosa es va complicant i només portem 25 minuts d’entrevista…

Entrem amb el tema polític i judicial… Vostè creu amb la justícia espanyola o més en l’europea?

Resposta… “Jo sóc honrat? Sí.

La meva gent ho sap? Sí

Doncs això és el que m’importa”


*Aquesta es la primera part d’aquest article, si ets Subscriptor Prèmium rebràs la segona en les pròximes hores. Si encara no ho ets, ho pots fer des d’aquest enllaç.

Preu per subscripció 1.50€Més informació Aquí

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

2 COMENTARIS

    • No penso pas seguir escrivint al teu blog. Aquí tens raó en fer èmfasi en ell jo.jo.jo d’ en junqueras….Però, a mitja entrevista, o una mica abans, va deixar els personalismes i va parlar de política…Llavors va dir el que avui ha repetit i repetir per la ràdio: és independentista i vol Una República catalana independent. Finalment. Comparant diumenge amb avui, t’ adones de la fúria d’ empresonat de diumenge. Avui…ha estat serè…ha sigut el Junqueras que té la nota més alta dels polítics catalans.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -