- Publicitat -
Inici Articles Víctimes No estás sol bonic.

No estás sol bonic.

No estàs sol bonic, i no et deixarem caure, perquè ets un tresor de persona, i perquè Espanya ens ha unit en la determinació de trobar la veritat dels fets, en aquest cas, un assassinat que se’n va endur la vida del teu fill Xavi i del moltes altres persones, a les que els hi enviem als seus familiars ,tota l’estima possible.

Malauradament aquest horror encara no sabem si portava un altra intenció, a mes de matar per crear terror i control. No sabem qui ho sabia, qui controlava, qui era el cervell de la cèl·lula, quantes persones ho sabien, si estava al corrent l’estat espanyol, el CNI, algun ministre, o perquè el jutge no vol investigar més.

Jo que conec una mica en Javier Martínez, he de reconèixer que li vaig veure un petit raig d’esperança en el govern del PSC-PSOE i Podemos- en Comú Podem. Crec que va pensar que potser hi havia una oportunitat d’obrir finestres del deep state, de les cúpules judicials i que si hi havia un govern progressista d’esquerres, votat per un partit d’esquerres des de Catalunya, possiblement, de manera incipient potser podria haver-hi un miracle, i la justícia, finalment podria ser, el que hauria de ser, justa.

Però va arribar el govern, i el govern de coalició i també les disculpes i les excuses de mal pagador en general, de per què “això no es pot fer Javier, ho has d’entendre”, el que “allò ara no es pot remenar Javier, pot ser més endavant Javier,” i així una darrere d’un altre, excuses d’uns i d’altres, amagant qüestions, o amagant vergonyes, tots d’una manera o altra callen, i són segurament aquests silencis vergonyosos els que més mal fan en Javier, que tot i saber que té moltes persones a prop seu donant-li suport, i no té el que sí que hauria de tenir que és, un estat de la UE, amb vergonya, decència i democràcia.

Vivim en un moment perillós on la pandèmia no ajuda i l’aparell estratègic de l’estat se n’aprofita que és, deixar sola a la víctima, i recrear-se amb titulars sensacionalistes amb el criminal, com han estat fent per exemple amb la manada i ho estem veient fer amb tots els àmbits.

Per això té tanta raó en Javier en dir que això no és tan sols per ell o el seu fill, sinó que és per tots nosaltres, que el silenci que impera quan declara el pitjor corrupte del deep state, l’excomissari Villarejo, a sou des de la transició del bipartidisme que no oblidem que segueix governant des de la mort del dictador Franco, treballant des de les clavegueres de l’estat, i ara declarant davant d’un tribunal, dient que ja se sabia d’un possible atemptat contra Les Rambles, abans de que passés tot.

Quin horror!!!! i mes terrorífic encara es que que no estiguin tots els mitjans informatius traient foc pels queixals, les associacions advocats i jutges cridant a l’ordre, i el partit que governa en coalició amb el partit de la CALÇ, sense prendre cap mesura immediata- tot i alguna piulada de crit de protesta de rigor- exigint investigacions exhaustives, és terrible!

Però eiiiiii, que el que cal es callar perquè del que es parla és de l’independentisme català, i Espanya sí o sí ha de tancar files, sense adonar-se ningù que això significa assentar més precedents per TOTHOM, en un estat podrit, que no és tan diferent d’altres és cert, però jo parlo d’aquest perquè és al que m’hi obliguen a pertànyer.

Entenc la ràbia i la frustració de totes les víctimes de terrorisme, com no pot ser d’una altra manera, però crec que en aquest cas s’hi afegeix el dolor i la frustració com quan a més tens el familiar desaparegut, que saps que no tornarà, però almenys vols saber el perquè, i que les seves restes descansin en pau. Doncs crec que en aquest cas és el mateix, la sensació de que aquí no se sap, i cap responsable legal, jurídic o polític vol saber qui és l’assassí o assassins. Sobretot perquè aquest es el govern que diu ser qui et protegeix de la barbàrie, el mateix govern progresista que bloqueja qualsevol mena d’investigació que dugui a esclarir molt punts foscos. Però és clar que si aclarim als lectors que molts dels que estan en el partit que ara governa són hereus directes de la CALÇ, del terrorisme d’estat GAL, podrán entendre moltes més coses i si a més a més qui en parla d’això en el mateix Congreso de los Diputados no fa ni tres anys, ara calla, tot es va col·locant al seu lloc. I si a més a més tens a casa, qui vota a qui bloqueja precisament aquests intents de remoure les clavegueres, “perquè si no Javier vindrà la extrema dreta”, doncs és normal que en Javier i segurament totes les víctimes de tots el terrorismes, estiguin no només emprenyats, o almenys jo ho estaria i molt, sinó en el punt de desesperació que ara es troba en Javier.

La setmana passada en un dels meus articles – QUI PAGA, MANA- ja parlava sobre el que estan fent els mitjans de comunicació i en Javier també des de la seva piulada en fa referència. Els periodistes han deixat de ser investigadors de la veritat, per ser comentaristes del titular del dia del polític que li és més afí o que l’editorial li mana. El quart poder s’ha convertit en la meuca del poder polític que és la meuca del poder econòmic i això sí que és, la mort de la veritat.

Però no estàs sol Javier, per això intentarem tant com puguem donar llum a la foscor i caminar al teu costat, perquè les ales del teu fill Xavi i de tants altres, es puguin desplegar.

#17avolemsaberlaveritat

Si vols ajudar a les victimes del #17A entre aqui, i colabora.

Demà pots ser tu.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -