Dijous, octubre 28, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Social No és una utopia, és realitat, per Andrea Gil.

No és una utopia, és realitat, per Andrea Gil.

La decepció és natural quan s’està construint un projecte tan important com un nou país. Quan més altes són les expectatives, més gran és la decepció. Ens trobem en plena “nigredo” desorientats en mig del caos. Els lideratges actuals s’enfronten els uns amb els altres en postures antagòniques i nosaltres ens enfrontem els uns amb els altres dividits en un camí que sembla sense retorn.

Tanmateix… no és cert. Aquest moment, és una de les fases de la construcció d’un nou projecte. De la il·lusió vam pasar al coratge, a l’envestida, a la tristesa, la ràbia i la por, al desconcert, a la decepció… i és en aquests moments tan difícils, tan foscos, en què tant individualment com a poble, estem fent un cobatge: de les cendres del somni i de les expectatives, amb reflexions i experiències, s’està creant la força necessària per culminar el que es va començar.

 La nigredo segons els alquimistes és el pas previ per convertir el metall en or. Com en el  creixement personal. I és molt dur. Cadascú té el seu ritme i les seves circumstàncies, els pobles, també. Però a poc a poc (quines paraules tan difícils quan s’espera, oi?) les peces es posen al seu lloc, perquè transmutem les experiències més dures en vitalitat i consciència.

Paguem un preu molt alt per ser poble

Consciència que som poble i que culminarem el nostre propòsit. El preu que se’ns demana és molt alt. Urgeix no cedir a les mentides i manipulacions que ens arriben per mar, terra i aire de persones i entitats que no esperàvem… I tot això tan difícil forma part del camí. Per un gran somni tots ens hem d’enfrontar a la nostra ombra interna, els nostres abismes, semblantment els pobles.

La gran esperança és la certesa que ho aconseguim. Arriba un moment que la consciència (aquest coneixement intern de Qui Som en essència) emergeix lluminosa per concretar el que s’ha covat durant tant de temps en la foscor i completa el cicle. Aquesta consciència es transmet i observem com cada cop som més els qui avancem en una mateixa direcció. De la nigredo arribem a l’albedo: hem superat molts obstacles i estem preparats per als propers. La saviesa ens diu: “confía en la teva consciència com a persona i com a poble”. I ja no mirem enrere lamentant el que no va ser, sinó endavant “on tot está per fer i tot és possible”, com diu el nostre poeta Martí i Pol… 

El pessimisme i el derrotisme no fan guanyar mai perquè sols analitzen causes i conseqüències i són incapaços de trobar alternatives i solucions concretes. Hem d’anar més enllà. Ara és l’hora de la positivitat que madura noves realitats encoratjadores.

Amb aquesta consciència macerada amb llàgrimes, dolor, traïcions i decepcions, es completa la claredat de visió, l’autoconfiança, el fet de saber que ens mereixem ser respectats, valorats i lliures. I aquesta consciència és la que ens torna a unir com a poble. De fet, mai no hem estat tan separats com ens han volgut fer creure ni com han intentat que ho estiguéssim (i que alguns ho seguiran intentant).

No parlo d’utopia, perquè el que volem aconseguir té reconeixement internacional, drets i vida. No, no és ni una utopia ni un impossible. És el que ens mereixem des de fa més de 300 anys. Ho aconseguirem quan reconeguem que nosaltres som els líders d’aquest camí d’independència. 

Diem alt i clar que qui vulgui anar davant nostre ens ha de seguir. Nosaltres marquem el ritme. Aquesta és la diferència entre la utopia i la realitat. Les nostres mans porten l’objectiu i algunes persones s’avançaran en el camí on hem d’arribar tots. Perquè el veritable líder no afirma: “ho he aconseguit” (persona, partit, institució…) sinó: “ho hem aconseguit”. I somriu amb humilitat quan escolta dir a la gent:” ho hem aconseguit nosaltres sols…” No calen més paraules com diu el Tao. 

Tant de bo tinguem la certesa que així serà. Tant de bo ens donem ànims els uns als altres i, sobretot, no renunciem als nostres somnis ja que ens han fet molt de mal perquè no els aconseguíssim. Resiliència, Esperança i Consciència. Continuem.

Autora, Andrea Gil, Periodista i Coach


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

DREAM TEAM?

El Consell de la gent.

Sí se puede, Rufián?

KRLS.

- Publicitat -