Diumenge, setembre 26, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Polítics Menys palla, i mes DUI.

Menys palla, i mes DUI.

Això es un acords de mínims amb màximes paraules.

Quan tu has de dir que seran lleials a les persones que us han votat en 46 pàgines plenes de palla, fent el “puedo prometer i prometo” a la catalana, és que no anem bé.
Perquè si vols fer alguna cosa efectiva, les línies estan marcades, i son fàcils d’explicar en 5 pàgines.

Per a mi, un acord de mínims sincer haguera estat aquest:
Diàleg de 2 anys, però alhora una confrontació intel·ligent amb un document a la mà importantíssim com és la sentència del TJUE del sr. Junqueras, on diu clarament que el referèndum d’1 d’octubre va ser legal i legítim. Si en dos anys, no s’ha produït moviment des d’Espanya, es farà efectiva la DUI suspesa.
Mentrestant intentarem seguir governant la Generalitat autonòmica, amb la màxima eficàcia possible, per ajudar als nostres votants, però també als que no ho han fet, a salvar-los d’aquesta crisi, molta d’ella provocada per la nostra ineficàcia i covardia, i a protegir-los per un futur millor en democràcia plena, amb una república catalana independent.

En lloc d’això, ens apareix un “preacord” per “pre-acordar” que “pre-acordaran” uns mínims de convivència i de futura construcció republicana, allargant l’agonia del projecte que va ser creat pel poble.
ERC no li consultarà a les bases sobre aquest projecte de ruta de coalició i JUNTS no consultarà a les bases pel que fa a la investidura, però si pel que fa al govern (si no tornen a canviar d’opinió).

Laura Borràs i Carles Puigdemont callen, Quim Torra i Clara Ponsatí, veuen a venir el fracàs davant de molta xerrameca i pogués concrecions. Joan Tardà i Sergi Sol segueixen vomitant mentides i venjança contra no només el partit que tant odien sinó sobre la militància que els vota a aquests partits que no són ells. Aragonès content de firmar el que sigui per ser president, i Jordi Sánchez que encara no sé si va per lliure o va per lliure.

Alguns consellers i conselleres dels que es parla per formar govern, tenen fusta i compromís, i altres una projecció personal important a totes dues bandes dels escons, Però en conjunt, el dibuix de les persones que podrien ser representants no em donen el toc de jugar-se-la per la pàtria, que és el que toca ara.

Mentrestant l’acord és un pacte de mínims que tan nefastos resultats van donar en el judici del procés, convertint el que era un judici polític, en un judici “legal” amb un jutge massa autoritari. Una mala lectura dels fets, dóna un resultat equívoc i per tant difícil de lluitar en tribunals internacionals.

I de tantes equivocacions no vull pensar que no és per ineficàcia i incompetència, sinó que és manera premeditada no fer la feina que se’ns va prometre, allargant els terminis, per convertir-ho en un negoci pel qual no se’ls va contractar.

Tenim una resolució europea que no fem servir i utilitzen una gran quantitat de paraules per no dir res i això ja no ens ve de nou. Tenim un exemple a Espanya fàcil d’entendre. Una constitució tan ampla que els jutges poden fer una escabetxada del que vulguin, perquè no retorcen res i ho voregen tot, sense ser il·legals. I no vull pensar, que aquest preacord té la mateixa intenció que té el mateix format que el blanqueig del règim del 78.

Sóc capaç de reconèixer lideratges i em preocupa que, quan davant de moment crucials com els que estem vivint, persones rellevants no estigueu aixecant la veu per dir la vostra. Una cosa és ser lleial als partits i no interferir en decisions autonòmiques que ja no li pertoquen, i l’altre és callar en el que es refereix al futur d’aquest país quan se signen decisions internes que poden perjudicar a negociacions externes d’un exili que crec que treballa intensament per negociar si fos el cas de manera digna, una sortida alternativa, a haver de seguir convivint amb Espanya.

El que llegeixo només allunya els polítics cada dia més del poble, que és qui va començar tot plegat. I ningú ens esteu dient la veritat, si queden serrells Jordi Sánchez, és que ja només quedava el repartiment de cadires, i si Pere Aragonès va dir que la qüestió és que no estaven d’acord en els quatre punts més forts que feien impossible un acord, és que algú definitivament s’ha baixat els pantalons, o potser ho han fet tots dos. En qualsevol cas, ells van a la seva, i és evident que aquesta solució deixa al poble més sol, més desvalgut, davant els embats repressius que seguiran venint des d’Espanya i a Catalunya.

Diuen alguns entesos amb el tema, que si de la negociació ningú surt content, és que és un bon acord, i potser si parléssim d’un govern autonòmic, us donaria la raó, però en aquest cas quan qui et reprimeix és l’estat espanyol i jo no el veig gaire enfadat- si parlem d’independència, és clar-, i si Foment dóna el vistiplau al pacte de govern, és que no anem gents bé.

Si al que he llegit fos una novel·la, diria que més de la meitat del contingut és palla, molta lletra buida per dir que l’amor no existeix, que hi haurà divorci i que aquest document és per a la subhasta dels mobles.

Tant de bo m’equivoqui, tant de bo.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes. Amb la subscripció rebràs un resum setmanal.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -