Dijous, octubre 28, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Queixa MEA CULPA.

MEA CULPA.

Reflexiono, perquè jo no he estat una independentista a l’ús, i si vull demanar explicacions i responsabilitats, també he d´entendre que m’ha dut fins aquí.


Jo no era independentista abans del 2012, però sí una republicana que ja veia que amb Espanya no aniríem mai bé. I va ser en aquell moment, quan vaig comprendre el significat del dret a decidir, i també vaig ser conscient de la repressió, de com havia viscut la catalanofòbia entre les persones del meu voltant, que sent catalans com jo, em tractaven diferent perquè jo parlava català i ells no. A més quan ho feia en castellà, se’m notava l’accent, i això per les persones del meu voltant era causa de befa o ironia. Persones catalanes que van exercir una ràtzia lingüística cap a mi, com si jo fos una espècie estranya dins de la meva terra. Ho feien de manera inconscient, i amb “estima” he de dir, i això em va tenir confosa sobre a on pertanyia jo, durant molts anys.


Aquesta setmana he patit una davallada emocional havent de veure tot allò que mai vaig pensar tornaria a veure després de tot el que hem passat. Però ho he vist com tothom, i estem assistint a un espectacle realment vergonyós de submissió i col·laboracionisme. Si, de submissió en les cartes dels dos líders polítics, on el líder d’ERC es reafirma en el seu servilisme, i secretari general de Juntxcat es recrea amb el seu supremacisme en directe i ratificant les seves paraules escrites, expressades anteriorment en un diari, de què no sabem llegir. L’esbatussada forta ve, quan segons els mitjans, el MHP Puigdemont (jo encara no l’he sentit a dir res sobre aquest tema), ha dit que dóna suport a la persona que ell mateix va posar com a secretari general. En canvi jo considero que primer des de la Crida Nacional i després des de Juntsxcat crec que Jordi Sánchez està destruint tot allò que hem estat construint entre tots, i entre molts, des de fa molts anys.

No em serveixen de res les falses promeses, i no em puc resignar a què uns talls de vídeo d’intervencions de dones amb un potencial humà i professional potent intentin lluitar per la repressió en funció dels seus càrrecs, siguin la nostra única satisfacció, des de l’interior de Catalunya, amb la sensació que estem en lloc correcte de la història, i que els nostres governants, ho estan donant tot per la independència. No pot ser.

I si parlem de l’ANC per exemple, sense La Diada i les samarretes, sembla més un club de segones i terceres files de les cúpules dels partits polítics que una altre cosa, amb l’única dedicació de fer reunions per escriure manifestos, quan hauria de ser una organització dedicada exclusivament a fer efectiva, la independència de Catalunya. I per tant per mi l’ANC és una estructura, obsoleta, fallida i inútil.
I Òmnium Cultural, que es fa dir que es una entitat que treballa per la promoció de la llengua i la cultura catalanes, l’educació, la cohesió social i la identitat dels Països Catalans, no l’he sentida parlar NI UNA VEGADA de com els mitjans audiovisuals catalans que estan destrossant la llengua. De fet una de les seves vocals, la periodista d’ERC, Marina Lansana, mai parla com a tertuliana de com de maltractada está la llengua catalana en la CCMA. Increïble. I per tant , per mi, Ómnium només es un club privat, que fa coses molt bones, pero en cap cas, te res a veure en ajudar-nos a fer efectiva la independencia. Estan centrats a fer fora la monarquia, i donar la benvinguda a una república espanyola, com si això sol fos cap garantia de drets, quan és evident que tots coneixem dictadures brutals de repúbliques socialistes.

I que dir dels partits polítics de CUP, JUNTS, I ERC? Doncs que han demostrat tots tres una sola cosa, que són estructures de partits espanyols dins del règim del 78, sense gens d’interès per modificar el seu interior per resoldre el conflicte real, de què Catalunya no és Espanya. I la ciutadania estem cansats de ser una colònia on només ens volen conèixer per callar i pagar el beure. Els unionistes ja ho diuen qua declaren que ens estimen, però que ens portem be, i que no els fem enfadar, perquè som el motor d’Espanya. No se’n amaguen.

evident que ara un executa, però l’altre calla, i el tercer atorga. I crec que aquestes setmanes hem pogut visualitzar diversos fets vergonyosos que tots 3 partits permeten:

  1. Cartes de submissió i col·laboració dels líders independentistes Junqueras i Sánchez.
  2. Abraçada de Cuixart a Iceta.
  3. Presència del MHP Aragonès i el president Sánchez a l’acte d’homenatge a l’entrega de la medalla d’honor, en el 250 aniversari de Foment de treball, el comte Godó. Segons mitjans digitals el MHP Puigdemont dona suport al secretari de JuntsxCat, Jordi Sánchez.
  4. Brussel·les aprova un “rescat encobert” a canvi d’indults, on els únics que cobraran dels 69.000 milions seran els de l’Ibex 35, i els únics que hem de pagar el deute, serem el poble.
  5. Reunió anual Cercle d’Economia amb Felip VI, MHP Aragonés, l´alcaldesa Ada Colau, i les conselleres Laura Vilagrà i Victoria Alzina.
  6. Sentència condemnatòria de 5 anys de presó per a Marcel Vivent, un activista independentista, per una denúncia del govern de la Generalitat.
  7. Silenci dels MHP Carles Puigdemont i Quim Torra amb la sentència al @MarcelVr1.
  8. La Moncloa, convoca un míting al Liceu, per vendre els indults.

I alguns diran, “ tranquils que ens queda Waterloo i el Consell per la República” i la meva pregunta es……  de debó???

El resum és que no hem aconseguit res per assolir la república catalana de moment, més enllà de sentències europees molt satisfactòries, però que no ens donaran la independència de Catalunya. En l’únic que estem sumant a part de vots i escons que no fem servir pel que estaven destinats, és en més repressió des d’Espanya i arran de la sentència contra en Marcel Vivet també de manera més brutal i evident, des de la Generalitat de Catalunya. És terrorífic saber que ara mateix la paraula d’un mosso d’esquadra davant d’un jutge i sense cap mena de prova, pot dur-te a presó durant molts i molts anys.

Malauradament la repressió brutal ja era el nostre pa de cada dia quan governava EL CAUDILLO DE ESPAÑA POR LA GRACIA DE DIOS, i la qualificació internacional era que a Espanya gobernaba una dictadura. Ara no sé quin nom li posaran des de l’Europa de l’Úrsula von der Leyen, que a sobre li presta 69.000 milions d’euros al progressista Sánchez. Però desde Catalunya ja coneixem la ceguesa Europea. Una ceguesa tan gran, com la seva incompetència.

Es evident que la repressió espanyola funciona, és per això que es va veient com la gent que sempre ha governat es replega, es recol·loca, “s’autonomitza” altre cop, per no perdre pistonada pel que pugui passar, i es vesteix amb el tan trillat peix al cove. Això si, tot embolicat en una homilia que ja puc preveure diària, i que un cop assolits els indults, la missa de diumenge de TV3, quedarà com un acte laic i revolucionari, al costat del que serà veure recitar la bíblia en vers, i que ens ho haurem, d’empassar.
De fet ja estem tenint avançaments de vídeos, de futur capítols de catolicisme polític que ho embolicarà tot amb paper de regal de “bonisme processista”. I ja em veig a venir que ens ompliran de programes “ètics” dedicats a l’exercici de com “ser els més bons, als més honestos, als més independentistes, però només perquè som els més republicans, i perquè som ells campions del diàleg, i nosaltres no ens cansarem de dir-ho…” I mentre escric aquestes línies em venen al cap aquelles “estonetes” que es passava el poble de Cuba escoltant a Fidel Castro a la TV publica, Tot i que no sé si ells tenien la resta del dia a tertulians com Sergi Sol al matí, Roger Heredia a la tarda i a Eduard Voltas a la nit, repassant els versicles del dia.

I tot això sota la servitud d’un Jordi Sánchez que més aviat “Junquereja” per hegemonia EXCLUSIVAMENT personal en el seu cas, i que no demostra cap d’aquella transversalitat que demanava el MHP Puigdemont i que frisava d’emoció a molts que hi van creure. I molt seguim capficats pensant, perquè no ho entenem, per què el MHP Puigdemont, el va posar al capdavant d’un projecte important a qui ja havia decebut tant a Xirinacs, un referent tan important de Catalunya.

És per això que entomo el MEA CULPA, per no ser conseqüent amb allò que penso, perquè no sóc capaç de llegir entre línies allò que tergiversen titulars manipulats . Perquè molts cops tot i saber que els meus m’estan traint, sóc incapaç de defensar la veritat protestant contra ells. MEA CULPA, per no ser resolutiva amb els meus companys, MEA CULPA per no posar per davant els drets i llibertats de tots. Perquè per damunt de defensar al QUI, cal defensar el QUE.

I no ens desviem del tema, Catalunya es una nació, i la resta son floritures de partits polítics INDEPENDENTISTES, lligats TOTS als sistema espanyol.

L’estat espanyol està vestint la colònia d’actes repugnants, i que el poble reprimit permet per por i desencís, però davant d’això, no podem culpar a uns polítics, que diuen ser independentistes, però que s’han acovardit o simplement han decidit que ja els va bé la cosa, i que potser van anar massa enllà per l’avarícia hegemònica autonòmica. Bé són éssers humans, es poden equivocar i també trair per supèrbia a la població? Sí, i fins i tot ser dèbils i egoistes?, també, però això no els dóna el dret a mentir, i per tant, per decència, haurien de dimitir i abandonar la política.

PERQUÈ AIXÒ NO ÉS UN TEMA D’ELLS, ÉS UNA QÜESTIÓ NOSTRA, DEL POBLE DE CATALUNYA QUE VA DIR SI, I VA GUANYAR L’#1OCT, I QUE ARA, HA DE DIR, VIA FORA!


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes. Amb la subscripció rebràs un resum setmanal

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

DREAM TEAM?

El Consell de la gent.

Sí se puede, Rufián?

KRLS.

- Publicitat -