Dijous, setembre 23, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Fils de Twitter María Rodríguez i Catalunya.

María Rodríguez i Catalunya.

Gaditana con sangre gallega, el mar es mi pasión. Demócrata antes que española. Amante de la Historia y la belleza del Arte y de la naturaleza.

Reír es vida.

Maria Rodríguez @MaraRod92308993

La Maria es molt activa a Twitter i fa uns dies va venir de vacances a Catalunya i un cop va arribar a casa seva ens va dedicar aquest fil tan amorós. M’ha semblat tan bonic que li he demanat permís per traduir-lo al català, tot i que al final us deixo l’enllaç del seu fil, i el seu perfil de Twitter. Ella ens ha fet un regal amb la seva tendresa, i jo li he volgut fer un regal a ella, traduint el seu agraïment al català, i publicant el seu fil a la web.

Moltes gràcies Maria.


I diu així:

Si trobeu un cor surant per la Costa Brava o caminant pel barri jueu de Girona, o apostat en la petita plaça d’Amer o deambulant admirat pels carrers de Barcelona … Deixeu-lo, és el meu. Allà el vaig deixar ahir, quan vaig tornar de les meves vacances a Catalunya, una terra que ja m’havia captivat abans d’anar-hi, llegint en els llibres la seva història, i la seva cultura, ara que l’he viscut feta olor i palpada, ja m’ha conquistat per sempre.
Vaig aterrar en aquesta terra meravellosa des de Florència i des del minut 1 m’hi vaig sentir molt bé.


Estudio català, i l’entenc molt bé, però no el sé parlar i els catalans de seguida es van adonar de la meva dificultat i em van parlar immediatament en castellà. Absolutament tots ho van fer, i jo em vaig sentir una mica avergonyida per la meva malaptesa, però vaig comprovar aquesta amabilitat que jo ja sabia dels catalans per a fer-te sentir bé, i demostrar que no tenen cap objecció a parlar-te en castellà. Una vegada més es demostra la gran mentida sobre això, dels fatxes i ments malaltes d’odi cap als catalans, perquè la mentida és odi. Allà m’he sentit com a casa. Vaig llogar un apartament en una cala de Tossa de Mar i els meus veïns em van rebre amb un somriure… l’Eulàlia i el Manolo, en Pep, la Meritxell, el Paco i la Laura, la Teresa i en Mingo… Amb ells vam passar moltes estones xerrant, i gràcies a ells vam viure , perquè ens hi van convidar a celebrar-ho, una festa molt sentida a Cat, les festes de Sant Joan. Vaig poder gaudir-hi veient com preparaven tots el sopar i sobretot vaig poder brindar amb cava i menjar tota mena de coques fetes a casa… Tot un luxe … I després, tots vam anar a la platja a tirar petards amb els nens, i “com nens”.


Els llocs que vaig visitar van ser tots molt bonics i alguns molt importants des del punt de vista sentimental, i aquí poso Amer, el poble d’una de les persones que més admiro en aquest món, el president @KRLS.
Allà vaig visitar la petita i preciosa pastisseria familiar, i vam poder saludar i deixar unes paraules d’afecte per ell, en el llibre de salutacions. També vaig poder parlar directament amb la seva gent que estava allà, un ajudant de la botiga i la seva germana Anna. Per descomptat vaig provar els seus meravellosos dolços, tant, com ho és de dolça la seva gent, amb aquesta amabilitat i tranquil·litat, però també la força que se’t clava en els ulls quan et parlen. Aquesta pau i orgull d’aquesta imatge immensa, però humil, del seu veí més estimat, Carles Puigdemont, en la plaça quieta i silenciosa del poble.

És una mica la imatge que reflecteix l’ànima dels catalans: Defensant el que és seu, la força en les conviccions inamovibles però de manera amable … Sempre amb un somriure… Ostia, és que el somriure tranquil, és l’arma més potent d’un poble que sap que té la raó i la justícia de la seva part!

Vull deixar aquí el meu testimoniatge, i voldria que els meus familiars i amics, però també, tots els espanyols, sàpiguen que Catalunya és un país d’una naturalesa meravellosa, de ciutats i pobles encantadors sí, però la gent!, haver estat en contacte directe en cases, mercats, bars, restaurants, botigues, platja, carrers… Això ha estat el millor, poder conèixer als catalans de prop, gent amable i educada. No he tingut cap problema i sobretot he pogut veure com viuen en tranquil·litat, perquè és mentida que hi hagin problemes de convivència, mentida total, on cadascú pensa com vol i es respecten encara que tinguin idees polítiques diferents, i en això en sóc testimoni. Ho he viscut en directe conversant amb ells, on hi havia veïns de diferent sensibilitat política. Una altra mentida que cau, una altra mentida d’odi i desinformació … Mai perdonaré aquesta campanya de mentides contra Cat i encara que no siguin independentistes, ells senten aquest rebuig i aquest odi ple de mentides cap a ells per part dels poders de l’Estat i mitjans de comunicació i per això també volen marxar, us estranya?? Si us plau…

Una abraçada a les meves amigues i amics catalans, a la Sol, la Lia, la Malú, en Marc, en Joan Carles, el Juanma, en Pep, en Josep i l’Andy… Alguns els vaig poder veure, i altres no, però tots em van acompanyar. També una salutació cordial al professor @ramoncotarelo del que vaig tenir el plaer d’esta a casa seva, i poder-lo conèixer a ell, i a la Cecília.

I una abraçada a tots per haver llegit aquest fil, i desitjo que us hagi agradat. És la veritat de l’experiència i la vivència d’una espanyola que estima Catalunya i que desitja que sigui el que ella vol, decideixi i es mereix. La llibertat de ser el que ella vulgui ser.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -