- Publicitat -
Inici Articles Fils de Twitter Macià i Companys, per naranjero.

Macià i Companys, per naranjero.

Recull de fil de Twitter de @naranjer

Veig que avui el mantra d’ER va (que pesats) sobre l’hegemonia que pretesament ER va assolir als anys 30 i que ara cal repetir. Com que això és, ni més ni menys que una mentida històrica, anem a pams.
Esquerra es funda al mes de març de 1931, i fins al final de la guerra es va presentar a 5 eleccions.
Tres generals espanyoles, una al Parlament i unes municipals. Repeteixo, només unes eleccions a la Generalitat. Però abans, un aclariment.
Qui o què era aquella Esquerra Republicana de Catalunya fundada el març del 1931?
Per resumir, una coalició entre dos partits: Estat Català (Macià) i Partit Republicà Català (Companys).
Quins idearis tenien aquests dos partits?
L´Estat Català era un partit independentista de caràcter insurreccional, a imitació del Sinn Féin irlandès al qual, tenia com a model. En l’eix ideològic se’l podria situar lleugerament a l’esquerra, tot i que no s’hi definia. La seva prioritat la Independència dels Països Catalans.

El Partit Republicà Català era un partit republicà, d’esquerres i NO independentista (us sona?), sinó federalista. La seva prioritat, una república ibèrica federal.
Quin déjà-vu, eh?
Així doncs, ja tenim Esquerra Republicana, any 1931, formada per aquests dos estranys companys de viatge, independentistes i espanyolistes.
Segons els actuals dirigents, aquest esguerro, va assolir l’hegemonia.
Segur? Vegem-ho.
Les primeres eleccions a què es va presentar van ser les espanyoles de juny del 1931, sent president de la Generalitat i el seu cap visible, Macià.
Resultat: 6,2% de vots i 29 (de 55 catalans) diputats. Un molt bon resultat de l’avi Macià. Però…


Què va passar a les següents eleccions espanyoles de novembre del 1933 en què el cap visible ja no era l’independentista Macià sinó l’espanyolista, Lluís Companys?
Resultat: 3,6% de vots i 17 (de 55 catalans) diputats. Doncs que gairebé va perdre la meitat de vots. Entremig d’aquestes dues eleccions espanyoles es van celebrar, el novembre del 1932, les úniques eleccions a la Generalitat celebrades durant la II República espanyola. El candidat d’Esquerra era Macià.
Resultat: 47,1% dels vots i 67 (de 85) diputats.

Comença a veure’s un patró. La gent votava Macià i independència, no Esquerra Republicana. De fet, Companys va esdevenir president a la mort de Macià, i MAI va ser escollit a les urnes ni es va sotmetre a cap elecció popular.
Però ens falten unes eleccions per veure, les municipals catalanes de gener del 1934.

Aquí ja no estava l’avi Macià, i Esquerra va optar per presentar-se a la majoria de municipis en una “coalició d’esquerres” juntament amb altres 3 partits. Resultats?
La “Coalició d’Esquerres” va resultar guanyadora en l’àmbit de país amb 580 alcaldes en enfront de 442 de les diferents dretes.
Però què va passar allà on Esquerra es va presentar en solitari?
Dada interessant: Resultats:
Coalició d’Esquerres 31,2% dels vots.
Esquerra Republicana 18,3% dels vots.
Està clar que la gent començava a tenir al·lèrgia a les sigles d’ERC, i una vegada desaparegut Macià mai més va tornar a repetir resultats.

I per acabar. Considerar aquest panorama electoral com una situació d’hegemonia és, si més no, una broma de mal gust. Els únics resultats que es podrien considerar “hegemònics” els va assolir Macià, i una vegada desapareguts, ERC es va enfonsar.


I un afegitó: L’any 1936, Estat Català (el partit de Macià i la meitat de la “coalició”) va abandonar ERC en considerar que havia esdevingut un partit regionalista. Van quedar, doncs, només els espanyolistes.
Estat Català mai més ha tornat a ERC, i…de mil vicissituds, esdevingut ara un partit minoritari, però hereu directe del de Macià, l’any 2015 va donar suport a Junts pel Si, i l’any 2019 va demanar el vot a les eleccions europees, per la llista del MHP Carles Puigdemont.

Autor. naranjero @naranjer . Fil publicat a Twitter el 14 d´Abril de 2021

Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes. Amb la subscripció rebràs capítols de la novel·la Mémé, articles en exclusiva i un resum setman

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -