Diumenge, setembre 26, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Repressors L'indult reversible, és el purgatori.

L’indult reversible, és el purgatori.

No m’agrada haver de posar el catolicisme polític en tot això i fer-me repetitiva, però és així com funcionen Espanya i Catalunya, es així el seu sistema, malauradament. En això i en moltes altres coses, són exactament iguals. Ho mirem pel costat que ho mirem, és increïble com ens ho manipulen tot.

Tots dos ens tenen envoltats entre el vassallatge i l´imperialisme, amb la utilització del càstig patriòtic, la repressió, la tortura psicològica, la inquisició unitària, l’heretgia al independentisme i la gota malaia del lawfare d’uns; i la culpa, la redempció, la submissió, la resignació, dels altres. I a mes, a la nostra casa, els nostres, conviuen i ens fan conviure entre pecats capitals com, la supèrbia, l’avarícia, la gola política…


Estem assistint a una dansa maquiavèl·lica que no té res a veure amb el dret d’autodeterminació de Catalunya. Els ostatges rebran un indult de “mínima gràcia divina reversible” que constará en la majoria del casos, del tercer grau que els van robar fa uns mesos, i per tant ja no poden ser protagonistes de la vida política actual. Han estat ostatges i ara seran titelles al servei de l’amo. L’indult, només és un change particular i no es pot negociar sobre Catalunya i acceptar aquesta estafa ni que sigui per aquest tercer grau. Aquesta claudicació només facilitarà que els repressors facin el mateix, amb un judici injust, amb una sentència injusta i amb una acceptació d’indults falsos, amb els més de 3.000 imputats, creant un estat psicològic nefast, i creant una visió internacional de què el conflicte polític ja no existeix, i només queden personatges perillosos per l’estabilitat que segueixen fugats, a l’exterior i radicals rupturistes de la pau dins del país, intentant trencar “la nova normalitat”.

Com diu l’advocat @FossasJosep. “Si reconeixes la legitimitat del sistema, demanes l’indult o bé l’amnistia. Si no la reconeixes, demanes l’alliberament dels ostatges. De debò no us heu preguntat mai perquè Jose Ramon Bosch i Astrid Barrio varen presentar ELLS una petició d’indult?”

A més, un indult reversible és una estafa pendent d’un purgatori etern i vigilat, i cap polític que es considera líder d’un partit o d’un poble represaliat, i que utilitza en el seu benefici la senda hegemònica, hauría de participar en aquest engany i traïdoria.

Això va per tots i totes els que us poseu per davant dels ciutadans i que us votem. No només us esteu venent el país sinó que, humilieu als ciutadans que us van votar i a qui hauríeu de servir amb lleialtat.

Sr. Jordi Sánchez, tots dos sabem que la valentia o no de Pedro Sánchez no té res a veure en tot això, el sistema de poli bo, poli dolent espanyol ens el sabem de memòria, però també que les seves paraules al diari THE NOTA, només demostren i cada dia més, que no es pot comandar res des de la submissió. Si, dic submissió, Sr. Jordi Sánchez, perquè fora de les paraules més o menys gruixudes en paper, no veig desobediència no veig cap pas endavant i si molts enrere. I que quedi clar que tenen tot el meu respecte personal i que els vull lliures avui mateix, (com també es cert que tots dos partits tenen la clau de la presó i no només no han sortit ni surten, sino que entren amb un somriue als llavis), però que jo sàpiga senyores i senyors, aixó es un procés d´independència, i no el congres anual de ninotaires dels països catalans.


I tampoc ens plantegeu un nou estatut si us plau, perquè com tots sabem qualsevol “tramit” serà reversible, com ja va quedar demostrat amb l’última enganyifa del règim i que ens ha dut fins aquí. Dit això i veien com votem en general, segurament, els votants també votarem engrunes, a canvi de seguir en el sofà, ploriquejant.

Els independentistes no som terroristes, som demòcrates, per tant prou de bajanades amb les abraçades polítiques, amb el “bonisme”, amb el “Mandelisme”, que estem de sucre fins al capdamunt, i esteu convertint a Catalunya i als catalans amb diabètics per culpa d’aquest empatx servil que ens està fent entrar en coma polític.

Això no és qüestió de moral ni de malaltia, però no ens en sortirem mentre no fem una bona diagnosi de la direcció correcta que cal aprofundir per arribar a un sol destí, la independència o la millora de l’autonomia. I per això la radiografia que ens hem de fer ha de ser prou nítida per focalitzar els errors – si han estat això, i no entrebancs provocats per nosaltres mateixos- i arribar al més aviat millor a la solució.

Ara mateix només veig figures de segona fila intentant sortir a la foto com més guapos i nítids millor, i no veuen que nosaltres ja els anem veien, cada dia mes lletjos i cada dia mes difuminats.

Hi ha favorits en aquesta cursa, no dic que no, i algun d’ells es el preferit de l’amo, però alhora dels esclaus…, Tot plegat, molt per reflexionar.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes. Amb la subscripció rebràs un resum setmanal.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -