Dijous, octubre 28, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Llengua L'estigma de ser català.

L’estigma de ser català.

En sociologia, l’estigma és una condició, atribut, tret o comportament que fa que el seu portador sigui inclòs en un marc social contra què es genera una imatge negativa cap als seus membres i se’ls veu com culturalment inacceptables o inferiors, i això és el que hem representat els catalans amb aspiracions i més ara, que volem la independència.


La catalanofòbia representa la força necessària per anul·lar allò que ens identifica com a nació, la bèstia negra de la unió pàtria.


Per tant, també, els col·laboradors necessaris que treballen contra natura, han de crear aquesta debilitat de la llengua per enfortir a la bèstia.


TV3 ha estat el niu on generacions hem crescut i ens hem fet adults en l’idioma propi, quina ironia oi? Perquè el nostre entorn ens deia que més enllà de parlar-lo en la intimitat, era un impediment per relacionar-nos amb “la resta”, i sense saber-ho, obstaculitzàvem el castellà. Per tant havíem de cedir sempre espai com a mostra de bona educació (per això tenim el vici “creat” de canviar al castellà davant de qualsevol mostra de l’enuig per part de l’invasor o fins i tot del nouvingut, ni que sigui de turisme).

Els catalans a més de tenir fama de garrepes som gent tan educada que per mantenir la llengua com a tribut en aquesta Espanya fosca i degradada, ens hem anat deixant fer. Tant és així, que Espanya ens roba any rere any i aquí discutim entre nosaltres si les paraules que fem servir per dir-ho, són o no dignes de la puresa del ciutadà català.


TV3 que era un referent s’ha convertit en el mirall on els governants rendits a la força de la bèstia o simplement a la seva avarícia amoral, ens roben el català des dels mitjans públics que paguem tots, convertint en un immens pamflet, el que haurien de ser els espais informatius, principalment els telenotícies que van ser fa anys, referència a Europa i ara són molts cops simples referències a converses de xarxes o discursos pactats del sotogoverno. I ja no parlem de les tertúlies que se semblen més a la taula braser de l’època de les folklòriques del règim, que d’un espai crític i transversal.

Catalunya segueix sent el motor de l’economia ibèrica, i tenim una manera de fer i de ser com a port obert a la Mediterrània, i per això ara per derrotar-nos cal arrasar la indústria i la producció pròpia, encara que això pugui significar una Espanya més pobre. Però sobretot cal arrasar el patrimoni cultural i social del país, i d’això ja s’estan encarregant “els bons catalanets” i els més “eixampladors” que treballen incansablement des de les xarxes i des dels mitjans híper subvencionats, per estigmatitzar al català que no es comporta, al català que no segueix la norma dels Déus, i que només és crític perquè espera dels seus polítics que acabin la feina que ells mateixos van dir que farien. Ningú els va posar una pistola al pit, va ser decisió pròpia, i ara han de prendre una decisió, o estan dins o estan fora.

Durant aquests anys de crisi territorial, hem vist en directe, que a Europa no l’interessa ni la gent, ni la llengua, ni els drets, i salvarà a la península feixista mentre li faci servei i mentre els catalans no molestem més enllà de propostes polítiques de lliris i encíclica. Europa no es mou si no l’obligues a moure’s.
La comunitat europea és un escenari geopolític al servei del poder econòmic i no queda res de la proposta per la qual va ser creada. Per tant, la lluita per la defensa de la llengua que és la lluita per la nostra nació, per la causa justa que si existeix, és un dret, però també, una obligació absolutament nostra.

Tot i que molts en volen fer creure que hem perdut i que hem de negociar la rendició (ara se’n diu taula de diàleg) però el fet és que tenim proclamada una declaració unilateral d’independència, perquè vam guanyar el referèndum, i “els nostres” ens l’han desat sota una pila de papers, dins d’un calaix.


Alguns intenten reconduir l’error, la manca d’experiència o covardia. Altres simplement davant el seu propi egoisme estan utilitzant la nostra pròpia llengua per criminalitzar a qui no combrega amb la versió única imposada, la nova normalitat. Col·laboradors necessaris són també qui cogoverna aquest frau ingovernable, com qui va pactar amb antelació a aquest govern uns mínims ridículs.

Sortim d’aquest estigma, som una nació, així que demostrem al món que la sabem cuidar, protegir i defensar. És el nostre llegat, i és el nostre futur.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

DREAM TEAM?

El Consell de la gent.

Sí se puede, Rufián?

KRLS.

- Publicitat -