- Publicitat -
Inici Articles Víctimes Les peces del tauler.

Les peces del tauler.

El 30 de gener no només és l’aniversari del rei del “A por ellos”, és el dia el dia internacional de la pau, pura ironia. També és una de les dades importants pel procés d’independència, el dia que havia de ser investit president de la Generalitat el ja 130è MHP, Carles Puigdemont, per ser restituït després del cop d’estat del 155 per les forces repressores del PSOE i del PP, les dues columnes vertebral del corrupte i repressor estat espanyol.
Però aquell dia tot es va tornar a tòrcer, quan el president del parlament, el MHP Roger Torrent va decidir ajornar la investidura fins a tenir la seguretat jurídica del que es podia fer o del que no. Allò va assentar un precedent greu per la causa, i després d’aquella rendició, només hem tingut batalles perdudes i soldats que a mitja batussa, s’han fet en retirada.

De fet, seguim de batusa en batusa i no veig cap organigrama concret més enllà de la decisió personal de la MHP del parlament Laura Borràs que diu que farà allò que va dir que faria, que és anar fins on vulgui anar el diputat Juvillà de la CUP en la defensa dels seus drets constitucionals.

Un cop ja no tenim taula de diàleg, ni tan sols ens reben a les reunions d’uns JJOO espanyols on per cert no sé què fem nosaltres allà, ni tindrem els ajuts econòmics europeus que ens havien promès, que coi estem fent? Doncs simplement fent neteja dels pocs líders que queden i que molesten des de la Moncloa i des de la Generalitat.

Els hi farem el joc? Això no ho sé, però el que si sé, és que si fóssim la quantitat de gent al carrer com hi havia el 30 de gener de 2018 et diria que anem a totes, però ara mateix, en el pitjor moment d’acceptació política, gràcies a les exclusives de l’ARA, i no a la bona feina de la presidenta Borràs, que ja semblen el pamflet de THE NOTA, fer aquesta maniobra ara mateix em sembla un error.

És evident que el president Puigdemont tenia preparada una estratègia judicial si era investit president de la Generalitat, com també va ser evident que no va donar cap mena d’informació de com ho faria ni al president Torrent ni al futur soci de govern, ERC, perquè ja estava escarmentat. I la vista està que va fer bé, veient com molts es canvien de jaqueta cada cop que seuen a l’hemicicle espanyol.

Fa quatre anys no havíem perdut quasi res i teníem molt tensat el panorama polític internacional, ara no ens mira ningú i Espanya se sent protegida des de dins de l’hemicicle català.
No tinc cap dubte que la presidenta Borràs no vol decebre els seus votants, però si l’estratègica només passa perquè li tallin el coll a ella, sense cap mena de conseqüència política darrere no haurem aconseguit res més que perdre la peça del tauler que ara té més valor, per molts.

Sabem com va actuar el MHP Torrent en aquells moments, abandonant al president Puigdemont a l’exili, això no obstant, també sabem com treballa amb les clavegueres del parlament un cop destapades les llicències d’edat, llicències que ell mateix signava i ara deia no saber-nen res, i premiat amb la conselleria d’empresa i treball.

De fet, crec que en els passadissos del parlament els ganivets volen ara a tort i dret. Espanya és experta en posar esquers perquè el peix piqui l’ham, i en aquest cas, l’esquer és molt bo.

Ara mateix les peces del tauler, s’estan movent en pura estratègia i en moltes direccions. Tots coneixem que hi ha dos vessants diferenciats a JuntsxCat, com també ho està però a més baix nivell a ERC i als cups. La qüestió que es planteja ara mateixes quina serà l’estratègia guanyadora la unificació, o serà el trencament definitiu. I es farà demà, el mateix dia 2 de febrer, quan acaba el termini exigit per la JEC, o tancaran tots files i deixaran caure a Juvillà, i sobretot a la líder evident per vots de @JuntsXcat.

En el cas que sigui processada la presidenta del parlament, la MHP Laura Borràs, el MHP Aragonès haurà de dissoldre el parlament o el parlament haurà quedat definitivament en mans del govern espanyol, i la població haurà de prendre una mesura importantíssima i definitiva. Continuar abaixant el cap, i abandonar un procés ja intoxicat que només debilita als pobres, perquè ho han donat tot pel país ja no els queda res, mentre es continua retroalimentant a la casta que viu de la situació, o posar en marxa la revolta, començant per desfer el parlament okupat per l’invasor.

Demà veurem un altre 30 de gener? Jo estic segura que no, però sigui com sigui cal preparar-se. A partir de demà les fitxes del tauler, aniran movent-se a un ritme vertiginós, on noms propis cauran, noves estructures creixeran i molta gent voldrà desaparèixer de l´ull de la càmera, però la foto es farà. I tothom quedarà retratat. Serà cosa nostra llavors, si volem tenir memòria i actuar en conseqüència.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes.

Article anterior#EmRespons?- Conxi Far
Article següentEl bloqueig mental.
saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

3 COMENTARIS

  1. S’ho han petat tot.
    S’han petat fins i tot el fonament de qualsevol vida en societat, la base de les Ciències Polítiques: a una societat és inevitable la controvèrsia perquè sempre hi han diferents bàndols de tota mena: econòmics, ètnics, culturals, etc, i aquests bàndols trien representants per a que, precisament, els representin davant les institucions o bé les ocupin si guanyen les eleccions. Es a dir, els partits negres defensen els negres, el partit de la ideologia X defensa la ideologia X, els partits vegetarians defensen els vegetarians, els partits feministes defensen les dones… Aquest és el fonament de tota vida en societat.
    Per què dic que se l’han petat? Perquè, com és ben obvi, el problema ja no és que el moviment independentista i els independentistes no estem representats a les institucions (els partits “independentistes” mai no han sigut indepes, evident a aquestes alçades)… el problema és que les persones que ens sentim partíceps de la identitat, la cultura i la llengua catalanes, és a dir; els catalans, ja sabem que no tenim cap representació a les institucions, perquè no és que els “nostres” representants no lluitin per la independència, que mai no ho han fet i mai no ho faran, el problema, deia, és que no lluiten per defensar el país, la seva cultura, la seva llengua i no lluiten per defensar els catalans.
    S’ho han petat tot: els catalans i la catalanitat no tenim representants a les institucions. Ja no és que siguin covards o venuts… el que fan té un parió a la Història, i un de ben trist.
    https://es.wikipedia.org/wiki/Chaim_Rumkowski
    Es la situació que has descrit al teu penúltim paràgraf. Segons què facin, caixa o faixa, catalans.

  2. 48 hores després, a Vilaweb:
    La secretària general del parlament, Esther Andreu, ha ordenat al personal de la cambra que compleixi l’acord de la Junta Electoral espanyola per a retirar l’escó al diputat de la CUP Pau Juvillà. Així ho ha fet saber Andreu en una carta adreçada als membres de la mesa, a la qual ha tingut accés VilaWeb, en què argumenta que ho fa “per evitar que s’imputi a la meva persona i a d’altres funcionaris de la cambra qualsevol tipus de responsabilitat disciplinària, comptable o penal”. Per això diu: “Em veig obligada a donar a l’administració parlamentària les instruccions estrictament necessàries per no desatendre el que exigeixen els acords de la JEC esmentats”.
    ———————————————————
    Fins i tot els animals tenen un Partit Animalista que els defensa.
    Animals 1 – Catalans 0

  3. Per si algú creo que exagero quan comparo els masovers de la colònia amb els capos del ghetto com Rumkowski… ells mateixos es delaten.
    Mirem-nos què gosa escriure un dels portaveus oficials de la màfia masovera, maese Barbeta:
    https://www.elnacional.cat/ca/opinio/jordi-barbeta-iguals-rucs_736056_102.html

    “[…] Reduir la llengua a una reivindicació independentista és una apropiació indeguda que resta en comptes de sumar. Les crítiques a la proposta de consens sorgides de persones honorables només s’entenen per manca de coneixement de la realitat política, social i jurídica o perquè continuen pensant que la millor estratègia és fotre’s de cap contra la paret, com si fins ara hagués donat aquesta manera de fer algun rèdit que no fos negatiu.”

    Quan maese Barbeta escriu que les crítiques “només s’entenen per manca de coneixement de la realitat política, social i jurídica” ens diu que la realitat política i jurídica catalana és la d’un país ocupat per la força i la realitat “social” és la d’un país ocupat, o bé “okupat” demogràficament per la invasió immigrant dels 60s i 70s; i quan maese Barbeta escriu que “continuen pensant que la millor estratègia és fotre’s de cap contra la paret, com si fins ara hagués donat aquesta manera de fer algun rèdit que no fos negatiu” ens diu que la màfia masovera, per tal de sobreviure i remenar les cireres mentre els amos nyords els ho permetin, no pensa fer absolutament res que no sigui demanar perdó per existir.
    I així, per aquest camí, els historiadors escriuran d’aquí cent anys que els catalans vam cremar el nostre Parlament i es demanaran per què, i la resposta serà ben senzilla: o cremem el Parlament o aquest Parlament un dia, ben proper, ens dirà que parlar català és xenòfob, (perquè la “nova catalanitat” serà odiar tot allò català), i aquest Parlament un dia aprovarà les càmeres de gas “de consens”, perquè qui no vulgui entrar-hi amb els seus fills agafats de la maneta i una samarreta de l’ANC, qui no vulgui entrar a les càmeres de gas de la fraternal i democratíssima Espanya serà un nazi.
    I això de “nazi” ens ho diran els propis capos del ghetto, perquè com diu maese Barbeta: “continuen pensant que la millor estratègia és fotre’s de cap contra la paret, com si fins ara hagués donat aquesta manera de fer algun rèdit que no fos negatiu”.

    Aquesta frase és EXACTAMENT el darrer paràgraf del discurs “Doneu-me els vostres fills” de Rumkovski que esmenta la Viquipèdia: “Però posa’t al meu lloc, pensa lògicament, i arribaràs a la conclusió que no puc procedir d’una altra manera.”
    No, els capos del ghetto català no podeu procedir de cap altra manera. No podeu o no voleu, maese Barbeta? Per mantenir el vostre estatus de capos primer cediu la llengua catalana, després cedireu la nació catalana i, si convé, també cedireu la vida dels catalans? (Consti que sóc molt generós quan afegeixo l’interrogant).

    El discurs “Doneu-me els vostres fills” el trobareu traduït per Google a aquest enllaç.
    https://www-radicalrightanalysis-com.translate.goog/2020/05/01/chaim-rumkowski-give-me-your-children-speech/?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=ca&_x_tr_hl=ca&_x_tr_pto=wapp

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular