Dijous, octubre 28, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Queixa LES CARTES BOCA AMUNT.

LES CARTES BOCA AMUNT.

Ensenyem les cartes? Sí?

De debò no ens veneu més la moto, que tots sabem quin preu té, i tot i que ara ens la voleu vendre a preu de saldo, nosaltres no estem disposats a pagar-ne ni un euro. Anem pel cotxe.

Tenim la majoria processista del 80% amb el dret a decidir, en diferents posicions i aquí del que es tracta, coneixent de quin peu calça cadascú, és saber si serem capaços de crear una estratègia de futur o ens tornarem a tirar els plats pel cap. Aquest és el discurs fals del conseller Joan Ignasi Elena, perquè ja ha quedat demostrat que la nova ordre de Podemos i dels Comuns és que el referèndum és una ximpleria, i si cal, votaran no.

I sense ells és evident que aquest pla hauria de tenir la força de la gent com ho va tenir el JuntsXsi, o fins i tot més amb el suport de la CUP i dels altres partits minoritaris i sense escó, i si no volen, deixar-los al marge de la revolució democràtica. Tot s’anirà veient.

Els esdeveniments ens porten a dir que serà la segona opció és la que guanyarà, perquè el procés s’ha diluït en allò què era la primera idea pels seus representats, construir un projecte prou il·lusionant per augmentar la capacitat de poder dels partits polítics, però el poble s’ho va fer seu.
Un cop arribats al cim politic que volien, cal mantenir-se i per això han de controlar al votant, fent-lo culpable de ser massa ambiciós i aspirar a situacions impossibles d’assolir. Es va intentar i això, ja us hauria de complaure suficient. De fet ens ho hauríeu d’agrair més aplaudiments i amb més vots, deuen pensar alguns…

Ara els partits polítics independentistes es dediquen a recular mentre l’estat repressor menysté al govern de la Generalitat i als seus ciutadans, enviant negociacions fakes a l’exterior, que a l’interior no són ni converses telefòniques sobre el temps que fa a Nova York. I els nostres ens omplen de sermons diaris més pesats que els que ens feia el capellà a l’escola de les monges i després fotre el rotllo de la culpa, ens feia confessar pecats.

Fins i tot quan algú com la MHP del parlament Laura Borràs durant l’acte d’entrega de la medalla d’honor a les víctimes de #1Oct fa autocrítica i demana al govern que es posi les piles en allò que també ni com a represaliats independentistes ni com demòcrates, haurien d’haver permès mai que en les institucions catalanes hi hagi aquest desgavell democràtic.
Resposta?
Doncs alguns mercenaris molt ben pagats i protegits, juntament amb mitjans subvencionats, es dediquen des de divendres a tirar brossa a sobre de l’única persona amb càrrec important que està dient les coses com són, i no com alguns ens les volen vendre.

És trist veure com hem arribat aquí, després d’un impàs per la pandèmia de la Covid-19, hem assistit a una Diada Nacional de Catalunya #11S2021 on s’ha escridassat al poder polític per allò que no ha complert i l’únic que rep el ciutadà, és una esbroncada moral des dels mitjans públics i privats o a peu de carrer. Ja vaig dir que no vull una #LittleSpain a la meva terra, que si tot això és per seguir amb els mateixos i fent el mateix, pot ser que ho deixem estar.
La Diada és un clam de llibertat d’expressió on no sempre plou a gust del consumidor, però posa davant del món el que vol la majoria i quin sentiment té de tot plegat. I el que va dir dissabte als carrers és que el camí que estan fent els polítics no ens agrada i que no estaran esperant eternament. El got està a punt de vessar i de res servirà després les lamentacions.

Tot sabem que el procés és una mena de purgatori on les forces del bé i del mal lluiten per jutjar al penitent, i per redirigir-lo al cel o a l’infern, però repeteixo, només és una semblança, senyores i senyors, la realitat és que el procés és cru i despietat, però molt terrenal i algú s’està passant de frenada, fins al punt que sembla més un cranc o un escorpí que una papallona nascuda de la transformació del cuc criat en captivitat, però que utilitza les pinces per atacar als pocs animalons que intenten passar més enllà de la frontera que imposa la naturalesa política salvatge.

Som una Nació i com ho som i volem ser un estat, en cap cas Pedró Sánchez farà cap moviment que sembli que té ni que sigui la intenció de reconeixement de Catalunya com un estat, però utilitzarà la nostra debilitat per fer una representació aquest dimecres dia 15 de setembre per mantenir el relat de què el seu govern està disposat a negociar i els catalans estem dividits i enfrontats.


I té raó, la divisió la va començar una part de l’independentisme abans de les eleccions de 2018 sacrificant als socis, Puigdemont, Turull, Torra, per començar el despropòsit. I ara també es posen al costat de la acusació de la Guardia Civil amb el tema dels russos.


Cert és que la seva tàctica va guanyar, no pas per massa vots, però si amb els suficients per poder pressionar als que no tenien la mateixa ruta, i que com s’ha vist tampoc tenen ni la força, ni la unitat política que faria falta per liderar, tot i que encara estan temps. Però potser dissabte 11 de setembre alguns d’aquests votants van sortir a dir no als seus per primera vegada, i crec no serà l’última.
Als líders polítics i activistes als hi voldria dir que a la política s’hauria de venir plorat, i que si un no serveix, no passa res, que es posi a un costat i al servei de qui sàpiga liderar i tingui els bemolls i la capacitat intel·lectual de fer-ho.
Quant a l’esbroncada moral a les escridassades de divendres tarda al Fossar de les moreres i dissabte a l’estació de França, tenen la validesa del respecte mentre eren a presó i vàrem callar, per consideració, però ara són al carrer i hem de poder dir el que pensem.

Ha quedat més que evident que la divisió del full de ruta dels patits polítics, porta a perdre força de la majoria del 52% independentista, i qui ho sap, ho fomenta.

Però ESCRIDASSAR no és violència, ni agressivitat, no feu com el poder espanyol que se us veu massa el llautó. No us escridassaven unionistes, ho feien els vostres, els que no fa tants mesos us van votar i parlo de tots els partits polítics que tenen representació institucional. Potser és el moment de què vosaltres feu la reflexió i deixeu de donar sermons als altres, que aquí prou feina tenim els ciutadans per sobreviure en aquest món tan corrupte i cada dia més precari, amb tots els drets fonamentals.

Vam jugar a guanyar amb un pòquer de reis, i no farem res si no tenim entre els dits una escala real de color. És hora de posar les cartes boca amunt.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

DREAM TEAM?

El Consell de la gent.

Sí se puede, Rufián?

KRLS.

- Publicitat -