- Publicitat -
Inici Articles L´ELEFANT L´ELEFANT-VII, ...

L´ELEFANT-VII, Poemes de l´ALBA.

L’Elefant pretén ser una compilació d’articles d’opinió sobre el tema del suïcidi vist i llegit des de diverses perspectives, explicades tant per professionals, com per persones que ho han viscut en primera persona com a malalts, com familiars, o amics… I tots amb una idea en comú, del fet que els tabús, no ajuden a trobar solucions.

Sara-LidiaEster


Sóc l´Alba @alba_corcoy i et vull parlar de la poesia, Sara.

La poesia, s’ha convertit per mi en una eina, quan pateixes una malaltia invisible, que no es pot detectar ni amb  radiografies, ni amb TAC, ni amb análisis. A sobre està molt estigmatizada socialment, i que ha estat al llarg de la història amagada i silenciada, i sovint et trobes amb la dificultat de que falten paraules per explicar que et passa. No n’hi ha. Sovint només hi ha un gran i angoixant silenci. Però, com pots comprendre tu mateixa el que et passa i com pots fer entendre als que t’envolten que et passa , si no pots fer servir les  paraules? Com podries explicar a algú que és el mar si no l’ha vist mai i no coneixes el color blau o el que és una onada? La poesia m’ajuda a  fer-me entendre, però sobretot m’ajuda a entendre’m, a saber què em passa. La meva poesía no té técnica, ni un gran coneixement de la llengua, ni de literatura, és una poesia emocional, que neix de les emocions. No l’escric per crear bellesa amb les paraules, l’escric per explicar el meu món invisible, un cos que tots sabem perfectament que tenim, unes idees, uns pensaments, unes emocions, i que només es fa visible si l’expliquem a través d’aquesta gran eina que és la llengua. Un cos que també es posa malalt i pateix i et pot dur a la mort, si no trobes la manera de guarir-lo. A mi la poesia m’ajuda. L’escric per mi, amb això  en tinc prou. Sovint la comparteixo, perquè  si a mi m’ajuda, potser a algú més també li pot ser útil. Per res més. 

Te’n comparteixo alguna.

Avui no moriré
Aquesta poesia la vaig escriure, per explicar que sovint , quan a l’angoixa és insoportable, i creus que ja no pots més, que no val la pena aguantar més, que no hi ha solució. Si aconsegueixes pensar que potser demà serà diferent, que aquest dolor passarà en algun moment, t’asseguro que massa sovint és gairebé missió impossible, almenys aquell dia, no moriràs, no et suïcidaràs, i tindràs una nova oportunitat de viure.

Avui no moriré

I tu, que tens tanta por de morir,

no entens que jo en tingui de viure.

Que  és un fort desig el de ser  lliure

per maxar de tot el que em fa patir.

Busco en la meva  nit, el teu dia,

en la foscor, un borrall de claror

que amb el vent enfili amunt el vol

allargant un jorn la travessia.

Si un instant més

puc sobreviure,

avui no moriré.

Alba Corcoi


Tornaria per un amor just

Fa cinc anys que vaig estar en coma. En els meus somnis primer volia marxar, allunyar-me de la vida, anava per tot el Trueta de Girona, perseguint els metges, suplicant-los que no em salvessin la vida. Però hi va haver un dia que  va aparèixer un fort desig de tornar a abraçar la meva actual parella. Aleshores vaig començar a lluitar per tornar a la vida al seu costat. Ell m’havia ensenyat que l’amor romàntic en el que tant havia cregut, pel que tant havia patit, no és just. Que un no ha d’estimar als altres a canvi de res, sense condicions, que l’amor, com tot a la vida també hauria de ser just. Que cal donar a l’altre allò que necessita, no allò que nosaltres volem donar-li. I rebre’n el que necessitem, no esperar-ne més del que necessitem. Que no ha de ser incondicional, ni exegerat, ni macat, ni massa,ni poc. Que ha de ser just tant pel qui el dona, com per qui el reb. De molt jove em vaig enamorar sense saber estimar i gairebé donar-ho tot a canvi de molt poc, em costa la vida, de fet , durant molts anys vaig estar present ,sense estar viva.  Un amor just me la va tornar. 

Tornaria per un amor just

Tornaria a creuar el buit
entre la mort i la vida.
Tornaria de l’abisme
per la teva abraçada,
per aquest amor mesurat
que em regales.
Just a la proximitat
que m’escalfa.
Just a la distància
que em deixa respirar
sense ofegar-me.
Tornaria a lluitar
amb totes les meves forces
per sentir que m’escoltes.
Perquè els teus braços
rodegessin el meu cos.
Tornaria per estimar-te
i ser estimada,
amb aquest amor tan just
que em té enamorada.

Alba Corcoi


Aquest poema el vaig escriure i llegir un 8 de març, en una plaça a Ripoll, en una jornada on hi havia un micro obert:

SOM DONES 

Ens van acusar de bruixes,
i ens van penjar.
Ens van tractar histèriques,
i ens van tancar.
Ens hem anomenat feministes
i ens heu insultat.
Només eren dones?
Només som dones?
Som les bruixes.
Som les boges.
Som les feministes.
Som les dones
que mai,
el patriarcat
podrà fer callar.

Alba Corcoi


Aquest no necessita presentació:

Estigma

M’escoltes però no em sents,
em mires però no em veus
porto l’etiqueta de boja i creus
que sóc algú a evitar.

La teva por, la teva indiferència
em trenca un cor que com el teu
no para de bategar.

La teva por la teva indiferència
em fereixen un cor que només meu
el dolor el vol parar.

T’has oblidat de la persona
que escolta, riu, plora,
mira, calla i perdona.

T’has oblidat de la persona
que despullada de l’estigma
té un cor que també estima,
no hi ha cap més enigma.

Aquest és l’enllaç al meu blog albacorcoi.cat. Cada poema té una història al darrera. Molts són improvisats. El llibre que he escrit i que estic mirant a quin premi literari presentar, està més treballat, elaborat. Perquè com vaig explicar, sincerament penso que com que no tinc grans coneixements lingüístics és molt difícil que tingui gaires possibilitats que guanyi i es publiqui. Aleshores en faré una versió casolana i serà el meu regal per tots aquells que m’han donat ànims durant tants anys, dient-me que escrivís un llibre.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular