Dissabte, novembre 27, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Queixa L´ELEFANT V.- ET RECONEIXES?

L´ELEFANT V.- ET RECONEIXES?

Assetjament escolar

L’Elefant pretén ser una compilació d’articles d’opinió sobre el tema del suïcidi vist i llegit des de diverses perspectives, explicades tant per professionals, com per persones que ho han viscut en primera persona com a malalts, com familiars, o amics… I tots amb una idea en comú, del fet que els tabús, no ajuden a trobar solucions”.

Avui conteu amb la meva experiencia , el meu testimoni, i la meva opinió personal sobre aquest ELEFANT tan gran i tant silenciós.

Sóc filla d’un matrimoni complicat, segurament com la majoria, que va viure una infantesa difícil, segurament com la majoria. Les malalties juntament amb la precarietat econòmica no van ajudar, però recordo pensar quan era petita, que tenia una cosa estranya que no sabia que era. Una mena de tristor i d’angoixa que anys després es va formalitzar en un diagnòstic, que ho aclariria tot. O no.

Sóc com el 99% de població?, segurament que sí, no sóc més ni menys que ningú, el que em diferencia és que se’m va fer sentir diferent en moments crucials de la meva vida, quan el que més desitges en aquells moments, és formar part d’una comunitat per molt extravagant que et sembli, que em van dur com a centenars de milers de persones, a tenir moments crucials per resoldre.
La meva estimada amiga Montse Domingo em defineix com un corc, “un corc personal i intransferible que et fa rosegar, pair i cagar, en benefici del corc voltant”. I he de dir que mai m’he sentit tan reconeguda i feliç amb un nom comú d’una espècia tan nociva, per explicar com sóc per ella d’important i com em serà d’impossible d’agrair-li com es mereix, tot el suport que em dóna d’ençà que la conec, i ella i jo, ja som comunitat.

Em sento afalagada que ja tocava, acostumada durant molts anys a sentir-me a dir, “cuatro ojos”,” tiburón”, “loca”, per posar alguns exemples. Sé que ara mateix sou moltíssims els que us reconeixeu amb les meves paraules. Persones que heu patit i segurament seguiu patint, perquè a hores d’ara, aquells assetjaments us ha deixat seqüeles que ni us heu atrevit a tractar per vergonya, o per què creieu que us tractarien altre cop, com a diferents, i ara que heu aconseguit una mena de normalitat encoberta, no la voleu perdre.

Segurament tots hem passat etapes difícils i segurament accentuades en l’etapa més complicada de la vida que és l’adolescència i per la que ningú ens prepara. Una etapa que ens presenten com la de la descoberta de la vida, però resulta ser l’evidència d’un frau, Una infantesa, plena de ratoncitos Pérez, prínceps, donzelles i Papa Noels. Una infantesa on s’amaga l’assetjament escolar, per odi, enveja, incultura… Si, Srs. i Sres, els nens i les nenes som cruels. Les opinions d´alguns especialistes, diuen que es perquè encara no tenim la personalitat desenvolupada. O potser perquè segons opinió d´altres especialistes, els nens i les nenes som petits tirants, ajudats per la sobreprotecció dels pares amb aquella frase tan suada de què “només són criaturades”. O potser nomes som criatures innocents, fent d’esponja de l’entorn que ens envolta.

El que es cert, es que el primer món té un dèficit de valors ètics, en canvi en el tercer mon necessiten de la comunitat per sobreviure. Aquest mon modern ha construït una farsa de posar noms a tot, per colocar-nos en departaments estàndard pero incomunicats entre ells, creant frustració i desatenció, que és el contrari del que s’intentava fer. Un mon modern on també manipulem informació, tergiversem les paraules, posem el dit perquè no es vegi la lluna en general, i la societat emmalalteix i on tenim moltes portes amb ròtols a l’entrada, on no es pot entrar, perquè o no tens diners per comprar la clau o no estás ben etiquetat per entrar gratuïtament a aquest servei, perquè no estás prou ensorrat.

Us heu preguntat perquè els departaments de sociologia i psicologia no estan junts? perquè un pacient triga mes temps intentant passar la informació d´un profesional a l’altre, perquè els dos experts puguin fer un diagnòstic contundent i poder donar una visita de qualitat amb possibles solucions?

Quants professionals i estratègies ètiques de convivència i formació dedica l’estat per evitar que l’escola es converteixi en un infern? Si no es comença amb els mes petits, pel qui tortura i pel qui es torturat, la resta del camí estará enfangat, per la resta de la seva vida.
Qui no ha patit els menyspreus dels seus amics, companys, o veïns per no ser “com tots”? Quantes vegades a l’escola, a l’institut, a la feina, en una reunió, has arribat a dir-te a tu mateixa, “vull ser normal” i així evitar-te problemes?
Quants cops has volgut desaparèixer d’aquest món que no entens, ho has intentat o ho has pensat?, i d’aquestes vegades quan cops has avisat?, i en quantes has callat i no li has explicat mai a ningú, perquè dir-ho significava a ulls de la resta ser especialment diferent, i el que tu volies precisament era ser normal, i formar part de la comunitat? Quants cops vas pensar, ja está, es l´única solució que veig per deixar de patir i de fer patir als altres? I quants cops est vas sentir bruta, pel fet només de pensar-hi?

La pregunta que em faig és, i que és ser normal? A aquestes alçades de la meva vida diria que ser normal, és NO MOLESTAR. Però és difícil no molestar, si el que els hi passa als” normals” és que no els agrada el teu color de pell, la teva sexualitat, les teves idees, la teva personalitat, la teva actitud davant la vida, la teva pobresa, o la teva lletgesa, el teu dèficit d’atenció, la teva apatía, o simplement que no et deixes arrossegar mai pel ramat.

Però cal vigilar!, perquè pots estar en mig de la foscor i de cop convertir-te en una estrella de cine, del pop o de Tik Tok i aquestes “rareses teves” ara poder arribar a ser font d’inspiració per milions de ser humans que van en ramat. I anys després aquest mateix ramat no entendrà per què un día, fart del teu propi èxit i de la falsa normalitat, vas abandonar-ho tot voluntàriament, i t’has suïcidat. Però llavors no serás un pobre “pringat” de la vida, sinó una llegenda viva del que sigui. La veritat de tot plegat és que no importes, només ets mercaderia “diferent”, que molts s’entesten en col·locar i etiquetar.
Tenim problemes molt greus en aquesta societat, però diria que ens estalviaríem molts disgustos si tinguéssim una conselleria d’ètica democràtica i salut social enfocada des de la infància i el seu entorn. No serveix de res posar esparadraps, a qui ja pateix la malaltia de gaudir fent mal, mentre seguim educant de manera tòxica a les noves generacions.
Com tot a la vida, les construccions amb bona cimentació han d’anar de baix a dalt, perquè siguin sòlides. Diagnosticar bé el problema de l’assetjament de tot tipus i tenir cura de les malalties mentals tractant-les com amb la mateixa cura que tracten a les malalties físiques, ens pot dur una solució mes efectiva, però per això cal sinceritat, un bon projecte i ganes de cuidar a la teva gent, aquella que un dia va dipositar el seu vot perquè li gestionessis el seu benestar de manera adequada.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes. Amb la subscripció rebràs un resum setmanal

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -