Divendres, novembre 26, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Fils de Twitter L´ELEFANT- IV.#empatíamedica

L´ELEFANT- IV.#empatíamedica

L’Elefant pretén ser una compilació d’articles d’opinió sobre el tema del suïcidi vist i llegit des de diverses perspectives, explicades tant per professionals, com per persones que ho han viscut en primera persona com a malalts, com familiars, o amics… I tots amb una idea en comú, del fet que els tabús, no ajuden a trobar solucions”.

Avui la Dolors Borau, @DolorsBorau,Dietista-Nutricionista, cuinera, escriptora, ens informa en un fil de Twitter, de la seva nova croada, amb denúncies prèvies de manca d’#empatiamedica. Una peca de l’engranatge que està en fallida i que no ajuda gents a protecció dels nostres ciutadans.


FIL DE TWITTER

A partir d’ara, tinc una nova croada: #empatiamedica I aquesta és la meva decisió: no permetré ni una bronca més de cap metge ni cap metgessa. I no és desdoblament. Aquest fil no el faig per a mi, sinó que vull mostrar l’estat de fallida de la sanitat pública catalana.

Recordeu aquests casos?

1️⃣La @NuriaBusquet va explicar la incapacitat del sistema per atendre la seva filla perquè “no existeixen centres públics per tractar el TCA per a menors de 16 anys. I que això és el que hi ha”. Gens d’#empatiamedica.

2️⃣La @Moontse_Verges va fer una crida desesperada quan la seva filla de 13 anys es va llençar al buit perquè no aconseguien que tractessin la seva malaltia mental: https://twitter.com/Moontse_Verges/status/1388493118945824772?s=08…

També ho va explicar al @plantabaixatv3: https://twitter.com/plantabaixatv3/status/1400380580081147905?s=20… Gens d’#empatiamedica

3️⃣La @trigo_gema explica les condicions demencials amb les quals treballen molts metges. FIns i tot els metges són víctimes dels metges i de la falta d’#empatiamedica.

4️⃣L’Helena, que pateix @COVID19persist1, va ser menystinguda i tractada com una malalta mental sense donar-li cap mena de solució. Un cas evident de falta d’#empatiamedica. Ho explicava a @VilaWeb:

5️⃣La @Nuraia85 descriu un cas gravíssim de desatenció mèdica d’una noia amb càncer de ronyó que acaba fent metàstasi al pàncrees i reclama ajuda desesperadament. Gens d’#empatiamedica.

Tots tenim la mateixa lluita: aconseguir #empatiamedica. Volem que ens escoltin sense prejudicis. En el meu cas, tinc una esclerosi múltiple difícil de controlar des de fa 24 anys. Ara que ja vaig amb cadira de rodes, des del @cemcat_em encara minimitzen la meva malaltia.

6️⃣La meva mare tenia una malaltia semblant a la meva. Sempre va ser discapacitada. La meva filla Clara va morir als 13 anys d’una malaltia neurològica degenerativa desmielinitzant.

I voldria una filla viva i sana amb mi. Ho vaig entendre tot i ho vaig acceptar. Reviure la sensació de malaltia i d’enclaustrament domiciliari ens ha fet reviure molts records. Ara m’enyoro molt, potser perquè també em trobo malament i la meva malaltia neurològica també avança.

Vam construir un iglú familiar amb mesures higièniques per evitar-te infeccions i ingressos. Vam viure sempre en pandèmia. La malaltia neurològica degenerativa que mai van diagnosticar et va fer la vida difícil i als teus germans, també. No ens ho semblava: era la nostra vida.

Potser perquè tots sabíem que no teníem gaire temps, érem feliços. Ho érem, ho vam ser, ho hem parlat moltes vegades i no és un record inventat. La solidaritat entre els germans era molt poderosa. Vivíem amb quietud (tu vas marcar-nos el ritme) i amb serenitat.

Tot aquell amor i gratitud que expressaves cada dia quan t’ajudàvem ho feia tot molt fàcil. La generositat dels teus germans ho va fer tot possible. I vam saber acompanyar-te a morir. Em sorprèn que, després de tants anys, ara senti encara més viva la teva absència.

Imatge

Tota aquella estimació ens va fer forts, va ser com una vacuna que ens ha permès seguir sent feliços malgrat totes les morts i malalties que acumulem a la família. Sento ràbia, potser algun dia l’havia de sentir, et voldria viva i sana encara que no hagués après tot el que après.

Imatge

Per això, Clara, vull expressar-te la meva gratitud, per la teva alegria, i als teus germans, Helena i Joan, per la vostra generositat i fortalesa. No podem oblidar que vam ser forts i que vam aprendre a ser feliços. Aquests vincles d’amor són una poderosa vacuna per poder viure.

Però tot el que vam construir és brutal. El vostre pare i jo us agraïm que sigueu com sou, fills. Seguirem fent camí al vostre costat.

Autora: Dolors Borau, Dietista-Nutricionista, cuinera, escriptora.

Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -