Dijous, octubre 28, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Repressors La violencia ambiental.

La violencia ambiental.

En un món ple d’etiquetes, vivim un procés d’etiquetatge erroni, molt perillós.

La paraula és el menor element lingüístic independent que es pot utilitzar de forma aïllada amb contingut semàntic o pragmàtic. Però si les paraules no tenen el seu etiquetatge correcte, la visió pot ser confosa i arribar a ser maquiavèl·lica la seva interpretació. I gràcies a la INjustícia d’aquest país prefabricat que es diu Espanya, aquest servei lingüístic s’està pervertint.

És difícil entendre que ets un terrorista, perquè compres productes químics que fas servir per als correfocs de les festes majors, o ets una activista agressiva i pots crear violència perquè tens un xiulet groc a casa, una careta d’en Cuixart (ara un ésser de llum), o un full imprès d’una ubicació de Google d’una caserna de la GC està en desús. Et poden imputar per una explosió fallida a casa teva, quan l’únic que va passar és que et vas descuidar el pot d’aigua al foc del biberó del nen.
Realment bajanades com aquestes les vam viure en les declaracions d’en Enric Millo, un efusiu militant unionista gràcies al fet que l’independentisme no el va voler a les seves files ni en pintura, el que va crear la idea que el Fary i les mirades d’odi, eren armes de destrucció massiva.

Perquè no?, si uns informes fake, i la conxorxa de la cimera de les Açores, van aconseguir provocar la guerra d’Iraq. I si això ho poden fer per crear una guerra important, que no poden fer els serveis d’intel·ligència espanyols amb quatre catalans??
Això de moment, perquè quan tens tant de poder i el suport borbònic com el que té ara mateix el CGPJ, pots caure amb la temptació d’anar més enllà de qui et vol prendre la unitat d’Espanya, i anar per qui et mira malament, canta cançons dient com estafa el rei, escriu articles d’opinió dient el que pensa, o simplement ets un polític amb pensaments reals d’esquerra.

D’aquells “tumultos”, i les mirades d’odi, tot i manifestar-nos cantant l’estaca, és d’on el jutges van trobar el fil per crear aquest delicte inexistent de la violència ambiental. I ens han creat tal psicosi col·lectiva que fins i tot és ara, que jo mateixa quan compro el Fairy, m’he d’amagar un mica, i protegeixo amb el meu cos la visió de què estic posant “l’arma” dins del carro de la compra i quan estic davant de la caixera intento baixar els ulls perquè ella no pugui veure la violència que projecto. Però ironies apart, el cas curiós és que el Fairy està a la venda, com els productes químics que els imputats del #Detingudes23S de l’Operació Judes segueixen comprant per fer els correfocs a les festes majors. I altres imputats segueixen fent biberons als seus fills, els xiulets es poden seguir comprant en tendes de joguines perquè, serveixen per això, per jugar, però també per arbitrar, cridar o protestar com a ciutadans lliures contra la majoria autoritària, sense crear amb això cap perill d’agressió ni de violencia.
Però d’aquí neix la perversió del que anomenem “Justícia” i és que s’ha convertit en una arma de destrucció aleatòriament perillosa, sense cap mena de control democràtic.


Això és una guerra judicial, i aquesta guerra ja es va utilitzar els anys trenta a Europa i s’ha seguit fent servir fins al dia d’avui, perquè que és una eina exitosa per crear altres maneres d’autoritarisme sense haver-hi d’arribar a les armes, però amb tota la violència repressiva possible.

La violència ambiental no pot venir mai d’una minoria perquè no té ni la força, ni els mitjans, ni l’estructura. I més una minoria que se sent, discriminada pel seu idioma, per les seves opinions i per la seva manera de fer. Una minoria que a més han dividit des de l’interior per afeblir-la, i que no han anat mes enllà de les seves reivindicacions al carrer, que les mateixes que han pogut fet treballadors, amb el suport del sindicats exercint el seu dret de vaga.


La violència ambiental és aquella que et redueix cada dia més la lliura circulació dels teus sentiments i dels teus pensaments, i premia i es vanagloria de premiar a qui et colpeja, et silencia i et diu com has de pensar. Però també es la que et menteix, t’humilia, i et menysprea, es aquesta violencia institucional ambiental que no pot existir en estats democràtics, però com veiem regeix dins d´Espanya i fins i tot tambe dins de Catalunya.

Els quatre locus i la Tamara Carrasco, son persones innocents utilitzades com a l’instrument del regim del 78, com a una agulla enfilada a un fil molt llarg que vol cosir la península, però no ho aconseguiran, ni fent la costura amb fil de pescar.

I diguem les coses pel seu nom, el Fairy és un rentavaixelles, i la justícia espanyola és una farsa com la taula de diàleg i la violència ambiental. I no tingueu cap dubte, el primer d’octubre va ser, un acte reivindicatiu pacífic i democràtic, que vam guanyar.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

DREAM TEAM?

El Consell de la gent.

Sí se puede, Rufián?

KRLS.

- Publicitat -