Diumenge, juny 20, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Cotarelo La tàctica dels fets consumats, per Ramón Cotarelo.

La tàctica dels fets consumats, per Ramón Cotarelo.

El preacord que varen signar ERC i la CUP, és un pacte de mínims, a correcuita, sense cap compromís concret, per tal de salvar la investidura de Pere Aragonès en primera volta. Com que evita qualsevol referència a la unilateralitat, la independència i, fins i tot, la República, podrien signar-ho també els “constitucionalistes” d’altres partits d’esquerres, per exemple. Els que no poden signar-ho de cap manera són els independentistes. Perquè no és un preacord d’un govern independentista sinó autonomista. JxC es pronuncia per a l’abstenció per tal de manifestar la seva disconformitat. Palinuro votaria en contra.  Les xarxes, els indicadors de l’estat de l’opinió pública, han rebut el preacord amb un esclat d’indignació. Diluir les majories absolutes del 52% i els 74 diputats en un govern sense cap aspiració nacional, un govern perfectament adaptat a la “nova normalitat” del president Sánchez, es veu com el darrer pas cap a la claudicació, la rendició i l’abandonament de l’empenta independentista d’ençà de l’1-O. 

 Tanmateix, les dues forces signants poden permetre’s, o tal cosa pensen, ignorar la ferotge reacció en contra de l’independentisme, atès que, malgrat de mínims per a Catalunya, el preacord és de màxims pels dos partits. D’una banda, al fons, no tenen res més a demanar que el que diuen al preacord i, d’altra, tots dos obtenen el que volen: ERC la perpetuació d’una taula de diàleg quimèrica que no és més que una fulla de parra de les seves vergonyes autonomistes i la CUP l’endarreriment de la decisió final en forma de referèndum el 2025. És a dir, ERC vol convertir la taula en un perpetuum mobile i la CUP desitja acabar l’aventura iniciant-la de nou, a l’esperit de l’etern retorn.  El preacord es va presentar tancat a JxC, com un fet consumat, un fait accompli, que diuen els francesos. Tàctica típica de les mentalitats autoritàries i en situació de superioritat. El fet consumat porta sempre en el seu si una amenaça. En aquest cas, presentar l’abstenció o vot en contra de JxC com a prova definitiva del seu boicot a un govern independentista i a la unitat que tant enlairen. El problema és que les amenaces només tindran efecte si són creïbles. Ni la victòria pírrica (un diputat) d’ERC li permet plantejar un fet consumat ni el preacord signat té res a veure amb un govern independentista.  JxC no pot entrar a un govern que no posi al mateix nivell d’urgència, la màxima, tant la unilateralitat com la reconstrucció social.

Autor: Ramon Cotarelo, article publicat a Palinuro el divendres, 26 de març de 2021

Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes. Amb la subscripció rebràs capítols de la novel·la Mémé, articles en exclusiva i un resum setm

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

2 COMENTARIS

  1. Fets consumats o consumits?
    No pot ser que ningú cregui que ens empassarem tot aixó.
    Aquests dies, no hi ha quasibé ningú que parli bé de Juntsxcat.
    Ens hem d’entendre no vol dir allò del, si wuaana.
    No us feia pensar molt malament quan atravessaven el Pati dels Tarongers cada ú amb els “seus”.
    Si tot això no demana molts dies de parlar i refer els tractes o pactes, no farem res.Ja n’haurien d’haver parlat abans però ara no es pot acceptar si no hi ha un ferm acord.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -