- Publicitat -
Inici Articles Fils de Twitter La primera víctima quan arriba una guerra és la veritat, per Francesc...

La primera víctima quan arriba una guerra és la veritat, per Francesc Pomés i Martorell.

Fil de Twitter del professor Francesc Pomés i Martorell, publicat el dia 2 de març de 2022.

La frase que encapçala aquest fil, atribuïda al senador nord-americà Hiram Johnson l’any 1917, durant la Primera Guerra Mundial, hauria d’estar present sempre per a qualsevol ciutadà/na que vulgui pensar per ell mateix. En el món contemporani les guerres no es lliuren únicament ni principal en el camp de batalla, sinó que es lliuren en el marc de l’opinió pública i és aquesta, a vegades al marge d’allò que passa en el camp estrictament militar, qui acaba decidint el seu resultat final.

Per això és tant important tenir informació lliure i veraç sobre els fets i per tant fer front a la manipulació informativa que tots els Estats imposen de forma dissimulada en les anomenades democràcies i de forma clara en les dictadures o règims autoritaris. La guerra d’Ucraïna és una nova oportunitat per reflexionar al voltant d’aquest tema. No estranya gens que Rússia hagi imposat una censura informativa, prohibint fer servir els termes guerra, agressió o atac, però sí que ens hauria de sobtar que els pretesos defensors de la democràcia hagin establert la censura de mitjans de comunicació russos i que fins i tot a Polònia es detingui a un periodista basc sense que se’n sàpiga el perquè, ni on és. Es pot combatre l’autoritarisme emprant les seves mateixes armes? L’anomenada guerra contra el terrorisme ja ens va demostrar que el terrorisme d’Estat, les tortures, els crims de guerra, els atacs a la població civil i la vulneració de la legalitat internacional eren justificades quan aquells que cometien aquests fets eren dels “nostres”. Això ha comportat una disminució seriosa dels drets democràtics arreu del món. La pandèmia va aprofundir en aquesta deriva donant als Estats poders sobre la vida de les persones que mai haurien d’haver tingut si el respecte a la llibertat fos quelcom més que un simple lema. Les causes d’una guerra, llevat de casos molt comptats, són producte d’accions i decisions de les quals participen d’una manera o d’altra totes les parts implicades, no només el presumpte agressor. Allò que no es pot negar, per mínimament informat que s’estigui, és que tant injustificada és l’agressió russa a Ucraïna com ho van ser en el seu moment les agressions nord-americanes a diversos Estats arreu del món, les darreres a l’Iraq i l’Afganistan, i l’agressió permanent que suposen les sancions sobre Cuba. Allò que els ciutadans/nes no hauríem d’admetre és la justificació de cap agressió militar fora de les lleis internacionals, la faci qui la faci.

No hauria de ser possible emprar diferents valoracions per a fets que són els mateixos, s’empri l’excusa que s’empri: l’agressió militar sobre qualsevol poble arreu del món. Vist des del nostre petit àmbit, el català, és com a mínim sorprenent les crides a Rússia per tal que accepti la lliure decisió del poble ucraïnès sobre el seu futur per part d’Estat si organitzacions, com l’OTAN, que històricament han fet tot el contrari quan els seus interessos han estat en joc. Per què era inacceptable que la llavors Unió Soviètica pogués posar míssils nuclears a Cuba mentre els EE.UU. en tenien a Turquia o Alemanya? Cal recordar les intervencions nord-americanes a diversos Estats sud-americans i de molts d’altres llocs arreu del món. A qui li va importar la lliure decisió dels espanyols després de la II GM, malgrat una resolució de l’ONU respecte al règim feixista imperant? Qui desconeix la intervenció occidental per impedir un règim comunista a Grècia després de la II GM o els tripijocs per impedir l’arribada democràtica al poder del Partit Comunista Italià? Aquesta Unió Europea, tant amatent avui a defensar el dret a decidir dels ucraïnesos, on era quan qui defensava pacíficament el mateix dret, va ser atacat violentament i perseguit dintre d’un dels seus Estats membres? Curiós que Estats com Polònia que ha estat un dels principals opositors als refugiats de les guerres d’Afganistan o Síria ara sigui el campió de la solidaritat amb els ucraïnesos. Serà que l’humanitarisme només és vàlid per a aquells que són de la nostra mateixa ètnia o cultura? Ja sé que alguns diran que això és la real-politic, i tenen raó, però els ciutadans corrents no tenim perquè empassar-nos rodes de molí. Almenys que no facin servir grans paraules, com llibertat i drets humans, quan es tracta simplement de la defensa dels interessos d’uns pocs, no de la majoria de la població. Les persones corrents a les guerres hi posem els morts, per cert des del segle XX a la majoria de guerres hi ha més morts civils que militars; no cal que també renunciem a la intel·ligència. En cap cas això vol dir que es pugui justificar l’agressió de l’autarca rus a Ucraïna, injustificable des de qualsevol punt de vista, però tampoc hauria de suposar ignorar com determinades polítiques dels EE.UU. i l’OTAN també són responsables d’haver arribat fins on som. Europa hauria d’anar assumint que ja no és temps d’organitzacions com l’OTAN, sotmesa als interessos nord-americans, sinó de crear una autèntica política de defensa pròpia. Tota la solidaritat amb el poble ucraïnès, que és qui hi posa malauradament els morts, però també la crida a anar fonamentant les relacions internacionals en el respecte als drets humans, també de pretesos aliats com Israel o les satrapies del golf Pèrsic. En determinades circumstàncies no es pot ser neutral sense faltar a la pròpia condició humana, però tampoc ens hem d’empassar propagandes interessades que amaguen la realitat dels fets.

Francesc Pomés Martorell
Barcelona, 02 de març de 2022


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular