Dilluns, setembre 27, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Cotarelo La política és la cerca de la utopia, per Ramón Cotarelo.

La política és la cerca de la utopia, per Ramón Cotarelo.

Alan Ryan, De la política. Vol. I: d’Heródot a Maquiavel. Vol. II: des de Hobbes aleshores. Valéncia: Tirant lo Blanch, 2019, 2021. Traducció: Ramón Cotarelo.  

Als llibres, que són com guardians del saber, sacerdots del coneixement, els passa com al guardià del temple de Diana a Aricia a l’època clàssica. Segons la llegenda, que va donar peu a Sir James G. Frazer per escriure la seva monumental obra, La branca daurada (1890), aquell esclau (havia de ser un esclau) capaç de tallar una branca de l’arbre daurat de la cova a prop del llac Nemi, podia després afrontar el rei-sacerdot, guardià del temple de Diana i, si ho matava, ocupava el seu lloc…fins que un altre esclau fes amb ell el que ell havia fet amb el seu antecessor. Es troba a L’Eneida de Virgili i va ser il·lustrada al famós quadre de J. M. W. Turner, la branca daurada; és la llegenda del rex nemorensis, que Frazer va presentar en mostra de la seva teoria del assassinat ritual dels reis com a mitjà de substituir-les al tron.

El mateix amb els llibres. Fins aleshores, el temple de la Teoria Política estava custodiat per un triumvirat format per George H. Sabine, Jean Touchard i Eric Voegelin, amb una cohort de savis menors. Tots ells han estat superats, substituits, per Alan Ryan amb la seva obra i el seu títol minimalista, On PoliticsDe la Política, que abasta des d’Heròdot fins als temps que vivim.

No és un llibre fàcil. És el resultat d’una vida dedicada a l’estudi de la història de la filosofia política,  però tampoc es redueix a un públic especialitzat. L’estil de l’autor, d’una gran elegància i agilitat sense perdre profunditat, no es troba sovint als cercles acadèmics. 

Totes les històries de la filosofia política tenen una tendència a privilegiar el tractament del seu propi stock natiu, per dir-ho així. Les històries franceses de les idees bevent a les fonts franceses, les italianes a les italianes, e cosí via. La història de Ryan dóna una importància singular al pensament polític anglès i el nord-americà. I, en aquest sentit, l’obra es presenta quasi com a un diàleg entre les dues bandes de l’Atlàntic o, si es vol, Nord-Amèrica i Europa, d’ençà del segle XVIII, per descomptat. El capítol sobre Tocqueville i la seva Democràcia a Amèrica és un punt central d’aquesta forma d’organitzar el relat  perquè posa en contacte i relació els Estat Units, alliberats encara no feien cinquanta anys, el jove advocat monàrquic francès i el liberal i feminista anglés John Stuart Mill. 

l llibre de Ryan no és només una successió d’autors, sinó, molt més un estudi de l’evolució de les idees, les doctrines i els moviments polítics que van caracteritzar el segle XX i es vessen sobre el XXI, la globalització, el nacionalisme, el feminisme, l’ecologisme, el terrorisme. Curulla amb una consideració sobre la marxa enrerre del racionalisme que abandona l’Entzeuberung weberià cap a un nou re-encantament, alguna cosa així com si la successió evolucionista postulada per Sir James G. Frazer, la màgia, la religió i la ciència, es tornés a l’inrevés: ciència, religió, màgia.

Autor. Ramon Cotarelo, article publicat a Palinuro divendres, 2 d’abril de 2021

Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes. Amb la subscripció rebràs capítols de la novel·la Mémé, articles en exclusiva i un resum setmanal.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -