Dissabte, novembre 27, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Queixa LA POLÍTICA DE LA SÈPIA, per Pep Fort i Padró.

LA POLÍTICA DE LA SÈPIA, per Pep Fort i Padró.

Les sèpies són capaces d’algunes de les respostes de camuflatge més dinàmiques del
regne animal. Poden canviar els seus patrons corporals ràpidament perquè els cromatòfors de la seva pell estan sota control neuronal directe. Això els permet canviar de color i mimetitzar-se amb l’entorn. Una manera sàvia de sobreviure als atacs dels depredadors. Són hàbils depredadors, però fugiran de baralles complicades o que posin en perill la seva vida i per fi, en el seu breu text Petit discurs cristià sobre la immortalitat de l’ànima, el filòsof francès François de La Mothe Le Vayer va incloure un elogi de la sèpia, del qual va destacar la seva capacitat de desaparèixer a través d’un núvol de tinta negra. Busquem paral·lelismes amb la classe política de sempre i també, no cal dir-ho, l’actual. Els polítics disposen també de grans habilitats que a diferència de les sèpies i sota la meva mirada crítica, els fa gent de poc fiar. Les sèpies es mimetitzen en l’entorn per sobreviure, igual que els polítics són capaços de canviar d’opinió i fins i tot d’ideologia política, si això els permet sobreviure. Per altra banda, les sèpies són depredadors i no dubten en cap cas de menjar-se al seu adversari a l’hàbitat marí.

Els polítics també ho fan. El seu “modus vivendi” és sobreviure a qualsevol preu i en qualsevol circumstància, d’eliminar o minimitzar els riscos que pot comportar la presència de l’adversari, en depèn el seu futur. I per últim i el més important per mí, quan la sèpia creu que està en perill seriós té un recurs amagat que només els altres companys del món dels cefalòpodes, el calamar, és capaç de desenvolupar, llençar un raig de tinta per evitar la visió de l’enemic i fugir cames ajudeu-me. El que en política es pot qualificar d’una maniobra de distracció, que com ja vaig escriure en un altre article, jo anomeno “eina de distracció massiva”.

Fets aquests paral·lelismes tenim unes sèpies al govern de la Generalitat que reuneixen tots aquests requisits. S’han passat el mandat de l’1-O per l’arc de triomf i s’han mimetitzat del color de la taula de diàleg i disparen tinta quan els convé amb idees com l’ampliació de l’aeroport, els JJOO d’hivern pel 2030 per fer-los conjuntament amb el govern de l’estat de què diuen voler independitzar-se…, la reclamació d’una llei d’amnistia i un referèndum d’autodeterminació (que des de “el estado” ja han dit per activa i per passiva que ni parlar-ne). Crec que no cal repassar tot allò que el govern no vol, no en sap o no pot fer, no per l’aplicació de les lleis estatals, si no per culpa de la seva incompetència i TRAÏCIÓ.

Cal aplicar totes les mesures per capturar (en el bon sentit) a les sèpies inútils i fer un bon estofat. Per desgràcia el poble tenim poques armes, però alhora molt i molt poderoses. Tenim uns comicis, jo calculo que d’aquí a dos anys i temps suficient per anar preparant la tripulació, les nanses, les arts d’arrossegament i tot allò que faci possible fer-los fora. S’ha demostrat que amb els actuals partits polítics, no hi ha res a fer. Si amb 74 diputats i el 52% no ho fan, que més necessiten? La reclamació d’un nou referèndum feta per ERC, al qual també si ha afegit la CUP, però per finals del 2023, és una nova presa de pèl. El referèndum ja el vam fer i el vam guanyar, ara cal defensar-lo i sobretot, aplicar-lo. Els actuals diputats al Parlament de Catalunya estan incomplint la Llei de referèndum 19/2017 aprovada per al mateix parlament. No es tracta de si les lleis espanyoles ho permeten, deixem de pensar en clau de colònia i pensem com estat propi.

Si el govern i el parlament fan una crida el poble a defensar la proclamació de l’estat català independent, n’estic segur que serem milers i milers als carrers per protegir les institucions i els nostres representants. No patiu, no ho faran. En la majoria de casos, la seva incompetència, la seva por, el seu poc compromís amb el país no ho permetran i les maquinàries dels partits que ocupen els 135 escons fabricaran un nou raig de tinta per dissipar l’objectiu i escapolir-se de l’embat popular. Només depèn de nosaltres. Hi ha esperança i sobretot molta gent que treballa per fer-ho possible al marge dels partits tradicionals.

Que l’única tinta que corri sigui la d’aquells episodis de la nostra història que encara estan per escriure i denunciant a aquells que ens han enganyat, que ens han traït.

VISCA LA TERRA !!
DONEC PERFICIAM

Pep Fort i Padró
@pepfort @DonecxPerficia


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -