Dimecres, juny 16, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Polítics La política com l'acció.

La política com l’acció.

És una frase que li he sentit dir a l’ historiador Agustí Colomines en el programa d’entrevistes de l´escriptor Jordi Galves presenta “No callis res” a la @RepublicaTV, on ha parlat d’aquesta qüestió, i que per a mi marca un fil essencial en aquests moments greus de desconfiances, on la falta de lideratges i massa egos ens estan portant a la desunió més bàsica en aquests moments tan transcendentals. (minut 23).

La frase diu així: “Jo veig a la política com l’acció. Per mi la política no són principis, són els principis portats a l’acció”.

He de dir que sóc capaç trobar bones idees en tots els partits independentistes i fins i tot en els que no ho són, i no sóc capaç de trobar un partit, independentista o no, on totes les seves propostes, m’agradin.

La política des de la mateixa ideologia no és una bona eina. Moltes vegades ha sigut un obstacle en un món on cada dia sorgeixen noves propostes que eixamplen expectatives, però també nous models de repressió, i aquí és on ningú para atenció.
La política és una eina potentíssima que pot portar a sumar per fer forta una idea potent beneficiosa per tothom, on es treballin bé les estructures per fer-la efectiva. En canvi les ideologies en si mateixes i amb el mirall de l’auto complaença són un llast per als plantejaments democràtics, perquè les seves costures rígides i estretes, estrenyen la visió d’allò que és important i afavoreixen les males conductes contra l’adversari ideològic. I amb la mateixa ceguesa, són incapaços de posar per davant allò que els uneix, i que els fa grans com a país dibuixant un full de ruta potent, destruint sense adonar-se les mateixes aliances més bàsiques, per potenciar les baixeses més ocultes, fins i tot diria que antropològiques com a l’enveja, i la revenja, que sorgeixen en qualsevol moment de negociació extrema.

També estic d’acord amb el professor Colomines en què “l’ideologisme” és un perill, una manera de fer impracticable, que només divideix si només es mira el melic. Unes idees carregades de simbolisme des de fa molts anys i d’aquesta èpica catalana, més pròpia de la literatura que de la història, i afegiria en la meva minsa opinió sobre el tema professor, que també des de l’estètica moralista, molt potent del segle XXI, utilitzada com una arma llancívola en moltes circumstàncies com estem veient des del púlpit polític, que confon a l’espectador.
De fet, crec que la voluntat primordial de qui treballa la ideologia i més ubicada als extrems, és la d’estrènyer la base i ampliar la zona de la ignorància, quan saps per tots tipus d´enquestes i màrqueting, que qui et vota no es mira ni la proposta que planteja el seu partit. Simplement la dóna per bona, perquè són “els seus” qui la proposen. I fins i tot si no li agrada la proposta que explica el TN sobre el seu líder, la seva resposta serà, apuntalar la ideòloga del partit, tot i que la notícia sigui contra el mateix espectador i la economia familiar, perquè ha assumit que sigui el que sigui son dels seus i son els bons.
És així de dur d’explicar, que el 95% de la militància i ja no dic la del votant, no s’ha llegit cap programa electoral, i ni tant sos la del seu propi partit.
Ells ho saben i amb això treballen.
De fet ara, a la ideologia sempre vella, però amb milers de noms nous, també se li diu ser “bones persones”, i conviuen en aquest catolicisme polític quasi invasor que o ets dels bons o ets “dels altres” en una visió esperpèntica reduccionista, com si les democràcies més modernes del món, fossin governades per sants i no per éssers humans que potser treballen bé la gestió pública, però en la seva vida personal són uns sàtrapes.

Tots els “ismes” són extrems, però acusar per part dels partidismes ideològics al teu company de viatge de nacionalistes radicals a catalans oprimits com tu, “perquè voler ser” i trair-los, això no és fer política. La ideologia com a factor primordial sense parlamentar sobre els fets, és un greu problema en Catalunya, que s’està creant per endinsar-nos en un una crisi identitària falsa i profunda, provocada per l’estratègia ideològica que s’ha de dir que ara mateix només aguanta el discurs en un paper escrit, perquè alguns partits volen assolir l’hegemonia d’un país, al meu entendre, i això tampoc té res a veure, amb fer bona política.
Només la política al servei de totes les maneres democràtiques sense recels ni llistes sectàries ens podran dur cap a Ítaca o a on vulguem anar. Però si no tenim un bon volant i la direcció ben alineada, ens podem trobar en una travessia encara més dura que no ens pensàvem. Amb un camí fins i tot una mica llarg, que alguns ja pronostiquen inviable, si no hi ha com a mínim, una preparació, prevenció i posada a punt i el 52% de disponibilitat.
La política en aquests moments es mor d’inanició a casa nostra per no usar-la i això pot ser que sigui una tècnica política interna per retardar el moviment, o que sigui el principi de la fi si el ciutadà no comença a organitzar-se políticament.


O potser només és una falta de “voluntat política” dels “polítics”, Curiós, en un país on tenint majoria de politicòlegs dedicats a fer de polítics o de periodistes, sense oferir informació veraç i sense fer política.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes. Amb la subscripció rebràs capítols de la novel·la Mémé, articles en exclusiva i un resum setmanal.


saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -