Dimecres, juny 16, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Social La Marató també va de "pasta", Joan.

La Marató també va de “pasta”, Joan.

La Marató també va de “pasta”, Joan, i necessitem “la pasta” per sobreviure els que quedem vius. I heu pensat quantes maratons necessitarem ara que Catalunya ja no és el motor d’Espanya?

Si, avui que és #LaMaratóTV3 ,el que ens diuen les imatges, es que això va de pasta i no és demagògia.

A Twitter, en Joan Mangues, @jmangues renovat secretari d’Acció política regional del Penedès /Anoia per ER, em rebatia en una piulada, que jo exigís diners del “Gobierno Central” dels pressupostos per pal·liar la manca de professionals i d’estructures que s’estan trobant els treballadors sanitaris en aquesta pandèmia.

“La pasta”, els diners, són el centre d’aquest món, ens agradi o no, i ara no ens posarem a buscar qui va causar el problema de les retallades.

Sí perquè si repassem els últims deu anys, el MHP Montilla, va deixar la caixa amb més forats que els seus antecessors, i les clavegueres van aprofitar per carregar-se el nostre model sanitari, i van tancar l’aixeta de la despesa i van implantar el FLA (que consisteix en el fet que ens presten els nostres propis diners, a pagar amb interessos) en plena crisi econòmica mundial, per escanyar Catalunya definitivament. O perquè el president Mas no només ho va fer malament, sinó que a més a més, va carregar el dèficit sanitari contra els més febles, creant espais perquè les privades fessin forat al sistema públic.

Tot això ja ho sabem, perquè el tema és més vell que anar a peu. El problema és saber que fem ara i amb què hi contem. Perquè això va de pasta Joan, de diners. Diners per investigar, diners per comprar material, diners per prevenir, diners per ajudar, tots són diners perquè tot i que molts partits es diuen d’esquerres són una esquerra en un món capitalista i per tant són cosins germans del centre i centredreta en temes de “pasta”. I no Joan Mangues, jo no estic fent demagògia per dir que dos més dos són quatre, perquè és el que són. I la gent durant la crisi va marxar per pasta, i tornarà per pasta.

I per resumir Joan, jo estava fent una queixa del tuit del #FAQS, quan escoltava a la infermera docent de l’UCI a Bellvitge, Gemma Via (a la que li dono tot el meu suport i agraïment), és del fet que ara que tenim el govern, més progressista de la història d’Espanya amb uns pressupostos increïbles per Catalunya (paraules d’en Rufián), doncs això, que vull saber on és la pasta i això no és demagògia, demagògia és fer volar coloms quan no en tens ni un a les mans per fer-ho volar.

Avui he vist a #LaMaratótv3 al conseller El Homrani, a qui només se li han preguntat per la quantitat de voluntaris que han volgut enguany, treballar per la Marató i no podran, però ens ha anunciat que els coordinadors han fet un llistat per què l’any que ve, ho puguin fer i que estiguem tranquils.

Però ell sol·lícit, ens ha deixat un diagnòstic que ens explica com de coordinat va aquest senyor i com de fiar podem estar en el fet que ell ens estigui duent la conselleria de benestar i família quan ha dit: “si una cosa té la covid, és POR i INCERTESA.” I jo què en sé poc de números, i sempre he estat més de lletres, diria que he contat dos substantius, POR i INCERTESA, però vés a saber jo no sóc sindicalista d’UGT, ni conseller, i tinc els estudis que tinc i només sóc una possible pacient si la cosa rutlla com fins ara. 

Mentrestant Àlex Arenas, director de la Càtedra de Ciència i Humanisme de la URV ens diu per Twitter, que ens ve la

Tempesta perfecta si no hi fem tot el possible per evitar-la, i que tenim:

1. Un govern en la inòpia, feble, assessorat per aquells que els hi ballen l’aigua, i responsabilitzant als ciutadans;

2. Un sistema sanitari esgotat físicament i mentalment;

3. Una ciutadania cansada ignorant del perill, i confusa.

I tot això que és un desori, com les hores que porto seguint la #MaratoTV3, veien la incompetència i em sap greu al que dic, vestida avui de plors, de pinya emocional, d’esforços gratuïts de la gent, d’assumir responsabilitats de treballadors i sanitaris que no els pertoca, perquè no tenim calés per resoldre el 80% de la infraestructura necessària, per protegir als ciutadans del virus. La Marató també va de “pasta”, Joan, i necessitem “la pasta” per sobreviure els que quedem vius. I heu pensat quantes maratons necessitarem ara que Catalunya ja no és el motor d’Espanya?

Ara que estem sota mínims perquè els d’aquí no lluiten pel que és nostre (no fos cas que ens diguin supremacistes) i els d’allà que ja dediquen titulars a dir que Catalunya ha deixat de ser el que era per culpa del procés, mentre per enèsima milionada un president espanyol ens torna a enganyar després de votar després d’haver votat uns pressupostos ridículs que endeuten més a Catalunya .

La demagògia l’esteu fent servir els que us heu rendit, però jo no penso callar. Qui pagarà els plats trencats???

Quants morts sense resposta, quants milers de nous crònics sense avaluar? Quants malalts sense feina i sense ingressos econòmics? Els pressupostos havien d’ajudar a les pimes i ara el gobierno mas progressista d’Espanya us ha tornat a enganyar perquè coneix la vostra debilitat, conquerir la presidència de la Generalitat a tota costa i l’alliberament dels seus i juga amb això.

ÚLTIMA HORA: “EL GOBIERNO NO DARÁ AYUDAS DIRECTAS A BARES NI RESTAURANTES EN SU PLAN DE RESCATE”

Això és el que veu firmar, i això és la vostra vergonya i la vostra demagògia, no la meva.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -