- Publicitat -
Inici Articles La granota i l'escorpí

La granota i l’escorpí

Recordeu una de les faules d’Isop anomenada la granota i l’escorpí, que deia així…?

Una vegada hi havia un escorpí que desitjava travessar un riu. I, en veure passar una granota, li va demanar si li podia fer el favor d’acompanyar-lo a cavall del seu llom. La granota, com que el coneixia, li va dir de seguida que no. No volia morir víctima de la seva picada. Aleshores, l’escorpí, amb la seva persuasió, va convèncer a la granota dient-li que si ella moria, ell també, ja que no sabia nedar i s’ofegaria amb ella. I quan eren enmig del riu, l’escorpí va picar a la granota, com ella havia previst. Mentre s’ofegaven tots dos, la granota va demanar explicacions a l’escorpí del perquè ho havia fet. I la resposta de l’escorpí va ser: No puc evitar-ho. És la meva naturalesa.

Doncs bé, Espanya sempre serà així, és la seva naturalesa pròpia de segles d’imperialisme sota la bandera de la creu i el genocidi, de la venjança i la rendició, sota la humiliació i tortura, no en saben més, nós són res més, però nosaltres sí.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es captura-de-pantalla-2020-12-04-160507.jpg

Nosaltres que som molts menys hem ha hagut de subsistir amb l’astúcia i l’enginy per sobreviure culturalment. I hem hagut d’aprendre a negociar, a parlamentar per assolir reptes impossibles i que de no ser una comunitat unida en la desesperança de saber que mai res de bo pot venir d’Espanya, i no hauríem sortit encara de l’esclavitud. 

Som l’oficina a l’est, que millor treballa els ingressos del territori nacional, i de tant en tant potser cridem una mica massa, per què és el nostre tarannà, o cantem cançons pujades de to contra el rei, però al final, ells saben, com s’està veient, que amb quatre cops i deu o dotze amenaces, tothom torna a casa a fer bondat.

Però el que mai hagués cregut que passès, en el segle XXI, és que amb el nivell cultural que té avui dia la granota, amb els estudis, la informació i la formació de la que disposa, i la certesa de què l’escorpí té en els  seus companys aïllats en  una cel·la pel que pensen, que aquesta granota que ha estat la més votada per la majoria independentista, hagi pactat amb l’escorpí, pel no sé què de no sèquans, i que acabem pel pedregar,no ho puc entendre.

Enteneu que avui en dia, és impossible explicar aquesta faula sense caure en un ridícul espantós quan el que ens juguem ja no són ni tan sols la sortida legal dels presos polítics????

El TS ha degradat ell sol la constitució espanyola, i  el “Gobierno de España” és evident que ahir abans de votar els pressupostos generals sabia de la resolució perfectament i han jugat amb el silenci degradant també ells, la Constitució “que nos hemos dado entre todos” per tornar a riure’s del poble català.

Però res de què ha passat en té la culpa Sánchez i Iglesias, perquè fa mesos que molt votants estem advertint que no serveix de res, a la submissió, que l’escorpí pica si o si, indiscriminadament, i que cap granota per molt bé que parli espanyol o munti un programa de televisió per eixamplar la base, la base Espanya l’aixafarà quan li doni la gana.

També crec que ja ha quedat evident que els presos polítics no espanten cap Llarena, i que el jutge Marchena se’n fot de la judicatura europea.

També és evident que els presos tenen ja, poc rèdit electoral, i tampoc ajuden al procés, alguns fins i tot han fet enrabiar a qui si creu que el que es va fer l’#1 Oct s’ha d’oblidar i ho expliquen amb discursos d’autoajuda i síndrome d’Estocolm.

El debat abans de les eleccions del 14 F, ha de ser la independència, no són presos polítics, i si no ho arreglem, estem acabats com a nació.

Això va de canviar la faula d’Isop que ja coneixem tots, i fer-ne un altre més innovador on la granota envia a pastar fang a l’escorpí, després reuneix les granotes que encara no estan engarjolades, reunides van a la presó a alliberar a la resta.

Tenim un país amb una situació envejable, amb gent treballadora, industrial (tot i que ens ho estan desballestant tot) i mentrestant, tenim soroll de sabres per whatsapp i aquí no passa res.

No sé ben bé encara si els espanyols són molt ineptes o és que els catalans són molt covards, però mentre reflexionem pot ser que demà a mitjanit apareguin els tancs que no frenen, els vaixells que no suren i els submarins que no s’enfonsen i els avions sense tren d’aterratge, saben que amb tota aquesta ferralla inútil, i no els calgui ni moure un dit per què els tornem a donar la benvinguda en dues fileres ben col·locades, ensenyant ben a la vista, banderes espanyoles per la Diagonal.

Qui sap si potser pujat a aquest tanc, hi va un besnét del Lara (editorial Planeta) pistola en mà com el seu avi, cridant “ahora no hay imprentas, me quedaré las copisterias”

ARRIBA ESPAÑA, VIVA FRANCO!!

Article anterior#EmRespons?-Gerard Sesé
Article següentCOSTA NORD-EST
saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -