Dijous, setembre 23, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Queixa LA DEIXADESA DE LA MÀ DEL COMÚ...per Josep Maria Mas.

LA DEIXADESA DE LA MÀ DEL COMÚ…per Josep Maria Mas.

Hom pensa que la tasca d’un governant és fàcil, que tan sols han anat a cobrar un bon sou públic i a sortir als mitjans de comunicació. A part de perpetuar-se en el càrrec de forma indefinida, fins que un escàndol o altre els esquitxa i el bucle torna a començar…

Descreguem-nos aquests perniciosos pensaments que la mala política ens ha inculcat a base d’avorriment i cansament.
La tasca d’un govern és administrar de forma eficient els recursos comuns amb equilibri, solidaritat, permeabilitat, responsabilitat i transparència.

Un dels principals problemes de la praxi política ha estat que no calen estudis de gestió ni la més mínima formació, per a precisament fer una bona administració dels recursos materials econòmics, socials, sanitaris, mediambientals, etc.
Sembla que a cop d’assessors tot queda resolt i que la figura d’una alcaldessa (per exemple) sigui únicament institucional.

Doncs això és incert i probablement resultat de la concentració mediàtica en una gran ciutat com Barcelona, però sobretot per la grandiloqüència de les seves institucions que enlluernen a més d’un que queda astorat de tant luxe i canvi de vida de la nit al dia.

Als pobles de Catalunya ja us avanço que un Alcalde ha de saber una mica de tot, de cada casa, de cada negoci, del territori, del seu pla present i futur. Lluitant per cada un dels objectius del mandat de les eleccions i del constant i fiscalitzat mandat del dia a dia.
A aquests alcaldes i alcaldesses de les vil·les i ciutats de Catalunya els honoro i respecto perquè són herois del bé públic i exemple de responsabilitat.

Sempre he pensat que per accedir a l’Alcaldia de Barcelona, per la importància del seu pressupost i per la incidència de les seves accions tenen sobre el conjunt de Catalunya i el món de vegades, que caldria una Universitat o Màster en gestió pública i sense això ni tan sols poder optar a les eleccions.
A banda, s’hauria d’establir un sistema de retorn a l’activitat privada professional dels servidors públics electes (de càrrec limitat a 10 anys màxim), que hagin superat amb total honorabilitat i nota la seva aportació al conjunt de la societat.

No és el cas, però del que estem vivint a Barcelona.

D’ençà que la “novetat” comuna va entrar a l’Ajuntament a descobrir Barcelona ens hem convertit en un camp d’experiments capritxosos sense un lideratge potent, sense un coneixement de les repercussions, sense consultes a la ciutadania, sense sensibilitat per tots els actors socioeconòmics-culturals-polítics que no combreguin o siguin afins a un grup en particular.
Molt em temo que la ciutat que resultarà després del pas del tifó Colau per Barcelona serà quelcom difícil de retornar i recuperar.
Però no impossible.
Estem preparats per remuntar i retornar la ciutat allà on el correspon estar.

En aquests moments podria descriure cada un dels fiascos, marxes enrere, malbarataments, auto-publicitat, populisme, mala gestió, alteració dels costums socials, religioses, econòmiques de la ciutat, però no em val la pena. Semblaria un acarnissament salvatge per la quantitat de casos que s’han produït en tots aquests anys.

Potser portar la contrària sigui l’objectiu per marcar estil i demostrar o visualitzar que quelcom s’està fent per la ciutat. Una victimització constant de la gestió de la política mala anomenada Comuna ens aclapara diàriament, denunciant a l’adversari, al tercer o a les males interpretacions. Excuses! Incompetència!
Quan la veritat i allò que és 100% efectiu sol ser el silenci, el consens, el programat, estudiat, valorat, executat i ben gestionat.

Però, és clar. L’objectiu és viure indefinidament de la comèdia de la polarització del vot i el populisme de menjadora fàcil.

Doncs vull recomanar-li alcaldessa Colau, que ja toca faci un pensament i passegi pels carrers i places de Barcelona per copsar si la seva ciutat l’estima o la mira de reüll.
Perquè si això últim és, ja està de més i cal més urgentment que mai renovar pel bé del sentit comú (el de tots i totes).

Passi-ho bé i deixi’ns governar

Josep Maria Mas, Project Manager en Edificació i Urbanisme

Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes. Amb la subscripció rebràs capítols de la novel·la Mémé, articles en exclusiva i un resum setman

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

2 COMENTARIS

  1. “camp d’experiments capritxosos sense un lideratge potent, sense un coneixement de les repercussions, sense consultes a la ciutadania, sense sensibilitat per tots els actors socioeconòmics-culturals-polítics que no combreguin o siguin afins a un grup en particular”

    Doncs igual que abans, però ara son d’una altra corda. Tranquils que quan marxi la Colau podreu tornar a anar a comprar el pa en cotxe.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -