Diumenge, juny 20, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Polítics La CLAREDAT de la CLARA.

La CLAREDAT de la CLARA.

La claredat de la Clara Ponsatí, exconsellera per la gràcia del cop d’estat espanyol del 155 i eurodiputada pels vots democràtics d’independentistes catalans, té les coses molt clares i a més sap com dir-les.
L’escolto sempre que en tinc l’oportunitat i sovint ens ha donat pistes del passat, però també ens posa davant del mirall perquè ens fem les nostres pròpies reflexions.
He de dir que arran de l’anunci dels indults que per mi són insults, i la formació simbòlica del “govern més republicà de la història” estic més d’acord que mai amb l’eurodiputada Ponsatí.
Les persones, no hem d’estar lligades ni a les institucions ni a les associacions de manera mecànica, ni per lleialtats arcaiques, sinó que hem de ser fidels a bons projectes de vida.
Jo no he canviat de direcció, però els partits polítics i associacions sí que ho han fet i és per això que jo no els he deixat, ells m’han deixat a mi.

FETS, és una paraula que repeteix en la seva intervenció la Clara Ponsatí en la xerrada a la qual va ser convidada fa uns dies per l’ANC Manresa. Una intervenció molt ben detallada a la pregunta de “Té futur Catalunya? Per què ens hem encallat?”

És en aquesta xerrada on ella dóna tota mena de pautes on és posant en evidència que malgrat els partits polítics que es fan dir independentistes diuen coses com confrontació intel·ligent o eixamplar la base per ser més forts, el cert és que ni uns ni altres tenen cap ruta ni tant sols per recular, perquè com desgraciadament deia Aznar, “antes que españa, se romperá Cataluña”.

I tot això malgrat que les notícies que ens ha donat Europa en un termini de 24 h. Unes notícies que ens tornen a posar al taulell d’escacs. Tres notícies europees que és cert que no donen per assolir la independència de Catalunya, però sinó per posar a Europa davant la seva contradicció quan diu treballar per defensar els drets humans i les minories nacionals i socials i en canvi ha estat callada fins ara per motius evidents de cooperativisme econòmic i social.
Catalunya no ha despertat el feixisme, perquè sempre ha governat Espanya. El que ha passat és que ara està emprenyada perquè la part més productiva de l’imperi va voler decidir el seu futur i marxar de l’opressió ibèrica. Catalunya li ha posat el despertador a una Europa adormida i ara aquesta s’haurà de llevar ben d’hora, ben d’hora i haurà de posar-se a treballar per allò que va dir que es va crear, si no vol morir d’ineficàcia.

El cert és que tres notícies han posat a l’imperi en alerta …

La justícia europea retorna la immunitat a Puigdemont, Comín i Ponsatí

Amnistia torna a incloure Cuixart i Sànchez en el seu informe sobre drets humans.

El Consell d’Europa debatrà l’informe que demana alliberar els presos i retirar les euroordres.


Tornem a tenir una trencadissa prou important perquè Espanya faci de les seves com ens té acostumats.
Però crec que estan anant més enllà del que estava previst. I com diu Gonzalo Boye, Espanya haurà de decidir si es queda dins o fora d’Europa i com diu El MHP Puigdemont, Europa haurà de decidir que fa amb Espanya, mentre té conflictes amb altres estats fora de la unió europea on fan els mateixos-procediments que fa Espanya, i ells segueixen callats.

Però encara que les sentències diguin allò que reclamem, estem a anys llum d’aconseguir la independència, si els partits polítics no estan d’acord en el diagnòstic ni en com fer la ruta. Som una minoria nacional represaliada i les sentències judicials ens donaran força per poder reclamar la causa justa i per exigir els nostres drets com a poble oprimit.

També queda definitivament explicat que no existeixen les dues espanyes, que les dues sons iguals i treballar juntes. L’explicació del que dic la tenim, quan davant la proposta de resolució del Consell d’Europa, el govern més progressista de l’història posa en una piulada oficial del ministeri d’exteriors espanyol aquesta manifestació negant la major que és el que fa qualsevol país dictatorial, o és perquè ja sabia la resposta del consell abans i s’ha volgut avançar a facilitar indults com si fos iniciativa seva. Sigui com sigui, Espanya està perdent la batalla judicial davant del món, i nosaltres no ho aprofitem, per què estem dirimit batalletes internes de pati d’escola. I aquí és on tornem a donar la raó a l’eurodiputada Clara Ponsatí.

Europa ens torna adonar pautes per defensar-nos però nosaltres només fem el ridícul.
És trist veure com la divisió catalana dur a que ni cap membre destacat d’ERC ni de la Cup han fet piulades ni manifestacions als mitjans al respecte
Els fets són que ho tindrem més a tocar ben aviat ,i que de moment no tenim, perquè entre tots han decidit “anar fent”. Altre cosa és que els ciutadans els hi permetem.

Les tres branques són imprescindibles i ara mateix les tenen voluntàriament desconectades. Fins quan? Qui lo sa?

Una cosa està clara, i és que ERC no esperava aquestes notícies ara, i alhora juntes, i que estan donant una dimensió, i una volada internacional, que no els ajuda, amb aquell discurs de què l’#1 d’octubre vam perdre. Ells estan venent arreu, una submissió verídica d’un bonisme fals, i es conformen amb l’hegemonia de la gestió de la gestoria, i tot i així els votants els hi han donat la benedicció.
Però mentrestant a Europa gràcies a la força de l’exili (i encara no sabeu com seria de potent el consell X la república si tinguéssim 1.000.000 de subscriptors) el que queda del govern legítim, tenen judicialment a Espanya agafada pels seus ous patriòtics.

Tanmateix des de Catalunya no li donen ni el valor ni la força que té. Poster té raó la Clara quan diu, que potser aconseguirem victòries, però que les desaprofitarem si el poble no torna a apretar, perquè els partits polítics estan a una altre cosa.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes. Amb la subscripció rebràs un resum setmanal.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -