- Publicitat -
Inici Articles La Ceba

La Ceba

Ara em direu, què coi pinta la ceba en un article d’opinió política??

En temps de censura i “visto lo visto” en tots els nivells de les institucions judicials, cal fer pràctiques de simbolismes o de metàfores.

A veure si avui me’n surto.

2010

En aquell moment érem una ceba, de nom originari (Allium cepa L.). Planta herbàcia bulbosa de la família de les liliàcies. És dita cebeta o ceballot quan és tendra, collida abans d’hora. El bulb és un òrgan, generalment subterrani, format per fulles carnoses i una tija molt curta i del que surten les arrels de determinades plantes.

I així vivíem, fent la collita any rere any, amb inclemències variades, fins a l’arribada de la tempesta perfecta, quan ens destrossen la millor collita en dècades, ” l’Estatut de les Arrels autonòmiques” i el President del Conreu, es veu amb l’obligació de posar-se´al capdavant de la Diada de la ceba perquè si no les cebes se’l mengen amb patates. Vaig bé??

I allà érem tots amb la nostra ceba, el bulb sota terra protegida de les inclemències, reforçant l’arrel, desenvolupant al seu voltant l’engranatge per alimentar-se de minerals que li donin subministrament pels mesos vinents i la tija mirant al cel treballant la fotosíntesi, i amb la mirada llarga però atenta a qualsevol gir d’inestabilitat externa en un complex engranatge creat per la naturalesa.

Però algú molt proper i d’altres productors de conreus externs, van veure en aquell esclatant camp de cebes, una invasió de producte que podria malmetre altres cultius, provocant inclús la fusió amb altres derivades que pogués crear un aliment nou, una súper ceba que no necessites quasi res d’ajut extern, i que cada gota d’aigua que caigués del cel a la tija, entraria en un engranatge metafísic capaç d’alimentar la ceba durant mesos si calgués. Un petit miracle realment.

La Ceba estava creada per la mateixa naturalesa però el seu desenvolupament miraculós seria d’un treball ingent de pagesos i enginyers enginyosos d’Agricultura Aplicada, a més d’investigadors de laboratori per assolir un producte bo, segur, i sobretot que pugui servir per alimentar a la màxima quantitat de persones i si pot ser a un preu reduït. I aquí se’ns en va acabar el miracle, de sobte, tot eren dubtes.

Hi havia divisió en qui va veure primer el producte, qui va ser el que va veure que la tija era més important que el bulb en temps de falta de rec, i qui havia de desenvolupar la seva fotosíntesi en laboratori perquè en una hora de sol fes la mateixa metamorfosi. I mentrestant, els camps estaven esperant a la collita, tot estava preparat per l’esclat de les llavors ja fecundades i el temps de la fusió miraculosa era ara!! 

Però tot d’una ens digueren que haurem d’esperar. I tot d’una la tija s’anava doblegant, buscava aquell líquid miraculós que li havien promès, i mentre veia com els pagesos s’havien oblidat fins i tot del rec diari. Altres buscaven la fortalesa del bulb, mentre el seu cos sublim se n’anava desfullant i les capes es desfeien una a una, i fins i ja era igual si portaves protecció o no per fer tires amb la Ceba per no plorar, perquè havia perdut els enzims que produeixen l’àcid sulfònic que ens feia plorar, davant la passivitat dels ulls que ni tan sols ploriquegen.

La Ceba, la mare dels ous, la base de l’aliment de les nostres ànimes perdia fulla a fulla les vitamines, els minerals, la riquesa creada per l’instint de supervivència de la natura, en un subproducte buit de contingut per la manca de moral, i ètica d’alguns il·luminats que van preferir la propietat de la ceba de tota la vida, bàsica però amb fortes mancances en una futura terra inhòspita, incapaç d’alimentar a tota la població, a la ceba que entre tots estem creant, i que no tindria propietaris, que seria de la gent.

Per això la meva dicotomia cada vegada que vull fer una truita de patates i la meva pregunta és, la truita de patates amb ceba o sense?

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -