- Publicitat -
Inici Articles Repressors LA CAPSA DE MÚSICA.

LA CAPSA DE MÚSICA.

.

Costa-Gavras és un director de cinema especial per mi, perquè sóc una admiradora de la seva pel·lícula, la capsa de música, i fan de la increïble interpretació de la Jèssica Lange.


La sinopsi de la pel·lícula és la d’un immigrant hongarès (Armin Mueller-*Stahl), establert als Estats Units des del final de la II Guerra Mundial, acusat de ser un criminal de guerra nazi. La seva filla l’Ann (Jessica Lange), és una advocada de prestigi, convençuda de la seva innocència, que decideix ocupar-se personalment de la seva defensa.


Fins aquí no deixa de ser una pel·lícula pel record de temps passats, temps que ja no existeixen (ironia) i on anys després de l’horror, ens ensenya que cal sempre prendre decisions personals i democràtiques, per poder seguir endavant amb les vides de cadascú.

El problema és que en aquestes situacions, aquestes carpetes mai tancades semblen calques, del que estem vivint, en processos de neteja, blanqueig i intents d’independència.

La Jèssica Lange, l’Ann a la pel·lícula, intenta lluitar amb totes les seves forces per demostrar que al seu pare sé l’està acusant injustament d’un delicte molt greu, i no vol veure al que les proves, que de moments són circumstancials, estan demostrant que el seu familiar no és el que diu ser. Però l’Ann té un sentiment de justícia molt arrelat, i vols arribar al fons de tot plegat i, per tant, arriba fins al moll de l’os encara que això significa que haver de prendre decisions personals molt difícils.

Tot això mentre el seu sogre, un alt càrrec de la diplomàcia estatunidenca li diu per activa i per passiva que ho deixi córrer, que això són coses de la guerra i ara son temps de pau, i cal passar pàgina.

Perquè l’Ann no només treballa per saber la veritat, sinó per destapar si des del govern americà s’està fent bé la feina o simplement s’està buscant més enfrontament, ara que està instal·lada la guerra freda entre els EUA i l’URSS, les dues potències mundials. Al final, i amb l’ajut d’un fiscal que tampoc és amic de la política que tot ho tapa, investiga el fil d’uns pagaments estranys que feia el seu pare i que semblen un xantatge a un individu que temps després apareix mort accidentalment. Així que entre les clavegueres i amistats del seu pare, esbrina la veritat, per un rebut d’una casa d’empenyorament, és on apareix la famosa capsa de música, i dins les proves que incriminen al pare. Un cop ja té les proves ha de prendre, dues decisions, la personal, i la judicial. I com és una persona que creu amb la Declaració Universal dels Drets Humans, signada després de la II Guerra Mundial i és una advocada conscient del que ha de fer, ho fa. Li diu adéu al seu pare i li prohibeix qualsevol contacte amb el seu nét, i envia totes les proves que ha aconseguit al fiscal americà perquè puguin jutjar al seu pare com el que és, un criminal de guerra.

I ara em preguntareu, que té a veure amb el que passa en el moment a Catalunya, amb aquesta pel·lícula, Sara?, puix no ho sé, però moltes vegades quan reflexiones en què s’ha de fer en circumstàncies difícils, és bo recordar, que farien altres. I et planteges si és bo blanquejar certes coses, o realment el millor és aixecar catifes i si per fer això, el millor és, fer una declaració d’intencions, i actuar en conseqüència, doncs es fa. Els líders es fa prenent decisions pròpies al marge de partidismes, i posant per endavant el que té més valor, els drets fonamentals, i les promeses fetes. Així en general.

PD. Una recomanació, si no heu vist la pel·lícula, doneu-li un cop dull.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular